Presentació
La cartografia d'allaus és una de les tasques priorità ries del grup d'allaus de l'ICGC. Per tal d'aconseguir aquest propòsit de 1996 a 2006 es va dur a terme l'elaboració dels Mapes de Zones d'Allaus. Es tracta d'una col·lecció de 14 mapes a escala 1:25.000 que cobreixen el Pirineu de Catalunya. Actualment els mapes estan tots publicats.
El Mapa de zones d'allaus 1:25.000 és un mapa temà tic en el qual es representen les zones que poden ser afectades per allaus. S'entén com a zona d'allau l'à rea dins la qual al llarg del temps s'han produït desencadenaments d'allaus de diferents dimensions. El seu lÃmit ve donat a partir de la mà xima allau que els indicis existents actualment permeten determinar (geomorfològics, de vegetació i històrics).
Â
El procés de realització d'aquest mapa consta de tres etapes:
- Fotointerpretació: es tracta de la interpretació realitzada sobre fotos aèries verticals i ortofotomapes fetes en absència de neu, ja que és quan s'observa millor la morfologia dels vessants i els diferents tipus de vegetació afectats per les allaus. La fotografia aèria permet una visió global de cada zona d'allau. Amb l'observació de les caracterÃstiques morfològiques, de rugositat del terreny i de la vegetació, i amb l'ajut dels mapes de pendents, obtinguts a partir de la base de dades altimètrica, es determinen els lÃmits de les zones afectades per les allaus. A cadascun dels mapes hi consten els vols que s'ha utilitzat per a la fotointerpretació.
- Interpretació de camp: consisteix en identificar i descriure les zones d'allaus determinades prèviament per fotointerpretació. Es realitza en absència de neu per tal d'observar bé la morfologia del vessant. L'observació al camp de caracterÃstiques de detall no observables amb la foto aèria, permet acabar de delimitar aquestes zones d'allaus, especialment pel que fa a la seva zona d'arribada. La descripció morfològica de cada zona d'allaus s'incorpora a la Base de dades d'allaus.
- Enquesta a la població: s'enquesta a la població per tal d'obtenir informació sobre els diferents episodis d'allaus (tipus, freqüència, època de caiguda, etc.), i els seus lÃmits. Aquesta informació prové de testimonis oculars de la zona, bibliografia, arxius, dades de la xarxa d'observació nivo-meteorològica de l'ICGC, agents forestals i excursionistes en general. Hi ha, però, sectors poc habitats i/o poc freqüentats, on es fa palesa la manca d'informació. Aquesta informació és també incorporada a la base de dades d'allaus.
Al mapa aquesta informació és representada de la següent manera: en color taronja s'acoloreixen les zones d'allaus determinades per fotointerpretació i interpretació de camp i en color lila es representen les zones d'allaus determinades per enquesta. Quan la informació coincideix, es sobreposen els colors donant com a resultat un color granatós. Les zones de purgues o petites allaus i les zones per on davallen allaus de difÃcil individualització, es representen amb els mateixos colors però amb una tonalitat més tènue.