Contacte
Hi ha determinades à rees a Catalunya que estan exposades a un risc més gran de que es produeixin situacions d'emergència sÃsmica. Els estudis que duen a la identificació d'aquestes zones consta fonamentalment de dues parts:
- L'avaluació de la perillositat sÃsmica, que fa una estimació de la intensitat del moviment sÃsmic que pot raonablement esperar-se a cada municipi de Catalunya i dóna lloc al mapa de zones sÃsmiques.
- L'avaluació de la vulnerabilitat sÃsmica de les construccions en tot el territori català , que fa una estimació dels danys que el moviment sÃsmic considerat pot causar sobre els municipis de Catalunya. Construccions tals com les edificacions d'habitatge i altres usos per a la població aquelles en les quals reposen els serveis imprescindibles per a la comunitat aquelles les quals, degut a les seves activitats, en cas de sisme poden fer que s'incrementin els danys per efectes catastròfics associats.
La combinació d'aquests dos estudis permet l'elaboració d'un escenari de risc per a cada municipi de Catalunya.
El mapa de zones sÃsmiques s'ha basat en el mapa probabilista modificat parcialment pels resultats del mapa determinista en els llocs on la diferència d'intensitats entre els dos mapes és important.
Aquest mapa està referit a un sòl de tipus mitjà , que segons la classificació geotècnica utilitzada, correspon a un sòl de tipus A (45% dels municipis).
- En cadascuna de les zones sismotectòniques i amb les dades del catà leg s'ajusten els parà metres caracterÃstics del model d'ocurrència de terratrèmols utilitzat.
- Una vegada s'han deduït totes les distribucions de probabilitat d'ocurrència de terratrèmols de cada zona sismotectònica, es propaguen els efectes de la sismicitat de cada zona sismotectònica a cada punt del territori, d'acord amb unes lleis d'atenuació de la intensitat sÃsmica amb la distà ncia, ajustades per a Catalunya.
- En cadascun dels punts de Catalunya s'estudien els efectes sÃsmics que provenen de cada zona sismotectònica i es calcula la probabilitat d'excedir una intensitat determinada en un perÃode de temps donat, en aquest cas 500 anys.
El mapa determinista està representat per la intensitat mà xima probablement percebuda a cada punt de Catalunya com a conseqüència dels sismes coneguts des del segle XIII.
L'estimació d'aquesta intensitat en cada punt de Catalunya ha estat obtinguda aplicant a cada sisme del catà leg un model d'atenuació de la intensitat amb la distà ncia. D'aquesta manera, en cada punt de Catalunya, es pot saber la intensitat que probablement es va percebre per causa de cadascun dels terratrèmols del catà leg. Amb la consideració dels efectes de tots els sismes es pot deduir la intensitat mà xima en cada punt.
Per tenir en compte l'amplificació del moviment sÃsmic degut als sòls tous, s'ha estudiat la geologia de cadascun dels 944 municipis de Catalunya i s'ha realitzat una classificació geotècnica de tots ells utilitzant 4 tipologies de sòls.
Es proposa una classificació geotècnica segons quatre tipus de sòls R, A, B i C, amb una resposta particular en front del fenomen sÃsmic. Aquesta classificació de sòls està associada a la velocitat que tenen les ones S en travessar-los.
- El sòl tipus R correspon a una roca dura.
- El tipus A correspon a roques compactes.
- El tipus B a materials semi-compactats.
- Per últim, el tipus C correspon a material no cohesionat.
L'efecte de sòl només s'ha considerat als nuclis urbans, ja que la classificació geotècnica s'ha realitzat únicament per als nuclis urbans dels municipis. Per a tenir en compte les possibles amplificacions produïdes per sòls tous, tipus B i C, i d'acord amb estudis similars realitzats a altres llocs, s'ha considerat un augment de la intensitat per a cadascun dels 4 tipus de sòl establerts.
Les amplificacions proposades als nuclis urbans respecte a la intensitat del mapa de zones sÃsmiques són les següents:
- Tipus R : no s'hi suma cap grau d'intensitat.
- Tipus A : no s'hi suma cap grau d'intensitat.
- Tipus B : se suma 0.5 graus d'intensitat a la intensitat del mapa de zones sÃsmiques.
- Tipus C : se suma 0.5 graus d'intensitat a la intensitat del mapa de zones sÃsmiques.
El mapa de zones sÃsmiques que resulta de considerar l'efecte del sòl es presenta a continuació:
Degut a la sismicitat moderada de la regió, la vulnerabilitat sÃsmica dels edificis actuals no ha estat posada a prova per cap terratrèmol important. Per similitud amb construccions de vulnerabilitat coneguda, i a partir del coneixement de les tècniques constructives del paÃs, ha pogut fer-se una estimació de la vulnerabilitat sÃsmica del parc d'edificis existents a Catalunya.
El resultat d'aquesta classificació ha permès establir la distribució dels edificis de cada municipi en classes de vulnerabilitat A, B, C i D (classificació EMS'92). Cada municipi ha estat catalogat de vulnerabilitat alta (25 municipis), mitjana (569 municipis) o baixa (347 municipis).
A partir de la classificació dels edificis en classes de vulnerabilitat, s'ha dut a terme una avaluació general dels danys que podrien observar-se a cada municipi de Catalunya, considerant les intensitats previstes en el mapa de zones sÃsmiques i l'efecte del sòl.
L'avaluació dels danys dels edificis s'ha realitzat a partir de matrius de probabilitat de danys, obtingudes a partir de les observacions de terratrèmols recents d'Ità lia. Com a resultat de l'avaluació del dany fÃsic, s'obté el nombre d'edificis de cada municipi distribuït segons els diferents graus de danys. Com a sÃntesi dels resultats obtinguts, s'ha fet una classificació dels municipis segons la distribució dels diferents graus de dany, amb l'objectiu de presentar una visió global del deteriorament per municipis. En aquest ordre, s'han determinat tres grups de municipis segons el grau de dany: lleu, moderat i greu.
En resum, es consideren com municipis seriosament danyats aquells que tindrien més del 40% dels seus edificis amb danys moderats o greus; moderadament danyats els que tindrien de 20% a 40% dels seus edificis amb dany moderat o greu i lleugerament danyats els que tindrien menys del 20% d'aquestes categories.
A la figura següent es presenta el resultat d'aplicar aquest procediment. En aquest mapa s'observa una gran concentració dels municipis seriosament danyats a la part nord de la regió, la qual arriba al voltant del 25% dels municipis de Catalunya; el contrari a aquesta situació es presenta a la part sud, on es localitzen els danys lleus, observats al major nombre de municipis, corresponent a quasi el 50% del total. A la porció central de la regió, al 25% de la resta de municipis, es troben els danys moderats.
Cal assenyalar que el mapa no correspon a l escenari d'un sol possible terratrèmol sino a les estimacions fetes pels valors d'intensitat assignats en el mapa de zones sÃsmiques anterior. També s'ha realitzat una valoració dels danys fÃsics a les persones i una estimació econòmica del dany fÃsic als edificis d'habitatge.
Aquests resultats s'incorporen en el Pla d'Emergència SÃsmica de Catalunya (SISMICAT) que ha preparat la Conselleria d'Interior, per tal de determinar quins municipis tenen que realitzar el pla d'emergència municipal en front de terratrèmols. El Pla ha estat homologat per la Comisión Nacional de Protección Civil en el mes de juny de 2002.
