Mapa per avaluar l’amplificació del moviment produït per un terratrèmol
Quan es produeix un sisme, el comportament del sòl pot ser molt diferent en funció de les caracterÃstiques geomecà niques dels materials que el formen. En aquells casos en què el sòl està composat de materials tous i/o poc consolidats es poden produir amplificacions de les ones sÃsmiques, tal com es pot veure a la figura 1, produint danys en edificis fins i tot en zones molt allunyades de l’epicentre. També s’han observat increments de l’amplitud i durada del moviment del sòl quan les ones sÃsmiques es propaguen per determinades geometries del subsòl o en relleus topogrà fics. A la majoria de terratrèmols destructius dels darrers anys com Michocán 1985 (Mèxic), Loma Prieta 1989 (California, Estats Units), Kobe 1995 (Japó), Izmit 1999 (Turquia), Aquila 2009 (Ità lia), el Maule 2010 (Xile) i Tohoku 2011 (Japó) s’ha pogut comprovar la importà ncia de l’amplificació del moviment sÃsmic degut a efectes de sòl en la distribució dels danys. Cal tenir en compte aquest fenomen d’amplificació en la planificació territorial, en el disseny antisÃsmic d’estructures (normes de construcció sismoresistent) i també en l’avaluació de la seguretat sÃsmica d’edificis ja construïts.
El Mapa de mesozonació sÃsmica de Catalunya 1:250.000 (2018) presenta l’amplificació sÃsmica en funció del terreny per a tot el territori.
La llegenda del mapa es basa en una classificació del terreny (d’A a E) inspirada en la normativa europea de construcció sismoresistent, anomenada Eurocodi 8 (CEN, 2004). La classificació dels sòls de la mesozonació sÃsmica de Catalunya té en compte la resistència del terreny superficial, el seu gruix i el contrast amb la resistència del terreny subjacent, factors que permeten estimar els efectes d’amplificació de les ones sÃsmiques. Al mapa es descriu el procés de realització d’aquest, amb indicacions de quines són les caracterÃstiques mecà niques de cada classe de terreny i els diferents gruixos considerats. Es mostra també la caracterització de l’amplificació sÃsmica de cada classe de sòl, tant en termes de graus d’intensitat macrosÃsmica com d’espectres de resposta en acceleració utilitzats en el cà lcul d’estructures.
Classificació del terreny
Classes de terreny
- Classe A: terrenys en el quals aflora la roca ben consolidada o que està recoberta d’un gruix de material més tou inferior a 5 m.
- Classe B: terrenys formats per sorra o graves molt denses, argiles molt rÃgides o roques sedimentà ries amb un grau de consolidació mitjà , amb un gruix inferior a 100 m i amb recobriment inferior a 20 m de terrenys tous o molt tous. Per sota d’aquests materials es troba un substrat rocós ben consolidat.
- Classe B’: terrenys formats per dipòsits de sorres o graves molt denses, argiles molt rÃgides o roques sedimentà ries amb un grau de consolidació mitjà i amb un gruix superior a 100 m.
- Classe C: terrenys formats per dipòsits de sorra o graves denses i argiles rÃgides amb gruixos que oscil·len de 20 a 100 m i que recobreixen un substrat rocós.
- Classe D: terrenys formats per dipòsits de sorres fines i llims poc densos o argiles de toves a mitjanament rÃgides d’un gruix que oscil·la entre 20 i 100 m i que recobreixen un substrat rocós.
- Classe E: terrenys formats per dipòsits de sorres fines i llims poc densos o argiles de toves a mitjanament rÃgides d’un gruix que oscil·la entre 5 i 20 m i que recobreixen un substrat rocós ben consolidat (classe A).
Procés de realització
El mapa s’ha realitzat a partir d’una modificació de la classificació de l’Eurocodi 8 (CEN, 2004) adaptada a les particularitats de Catalunya. En primer lloc, s’han assignat caracterÃstiques litològiques a les unitats del Mapa geològic de Catalunya 1:50.000 de l’ICGC partint de la classificació geomecà nica de superfÃcie proposada per Fleta et al. (1998), completada per Saula (2011) i revisada en funció de les dades geotècniques disponibles. Posteriorment, s’han assignat gruixos a les unitats quaternà ries i neògenes. Finalment, s’ha creuat tota la informació a fi de classificar els terrenys segons les classes contemplades en la mesozonació sÃsmica de Catalunya (IGC, 2013).
Aquest mapa s’ha realitzat en el marc del Pla Especial d’Emergències SÃsmiques a Catalunya (SISMICAT) en el qual l’ICGC ha treballat activament des de la seva implementació.
Assignació de les caracterÃstiques mecà niques a les unitats litològiques
Les unitats del Mapa geològic de Catalunya 1:50.000 s’han classificat en 4 grups en funció del rang de velocitats de propagació de les ones de cisalla. Per a la caracterització litològica de cada unitat s’ha realitzat una revisió emprant criteris geotècnics. S’han utilitzat correlacions de la velocitat Vs amb el valors de l'Standard Penetration Test  SPT (N30) i de resistència al tall no drenada (Cu) (Taula 1).
Classificació litològica | Velocitat de cisalla | SPT | Resistència al tall no drenada |
---|---|---|---|
Roca dura (HR) | > 800 | - | - |
Roca tova i sòl dur (SR) | 360 – 800 | > 50 | > 250 |
Sòl tou (SS) | 180 - 360 | 15 - 50 | 70 - 250 |
Sòl molt tou (VSS) | < 180 | < 15 | < 70 |
Taula 1. Classificació geomecà nica a partir dels valors de les velocitats de propagació de les ones de cisalla, correlacionats amb valors de SPT i valors de resistència al tall no drenada (Cu).
A continuació es defineixen les classificacions litològiques:
- HR - Roca dura: granits, pissarres, calcà ries, gresos, etc. Roques generalment d’edat paleozoica, mesozoica o tercià ria paleocena.
- SR - Roca tova i sòl rÃgid: gresos i limolites amb grau de consolidació baix o argiles molt rÃgides. Generalment d’edat tercià ria neògena o quaternà ria plistocena.
- SS - Sòl tou: dipòsits d’argiles, sorres i graves denses i argiles lleugerament carbonatades. Generalment d’edat quaternà ria paleocena.
- VSS - Sòl molt tou: dipòsits de sorres, llim i argiles recents en ambients deltaics. Generalment d’edats quaternà ria holocena.
Caracterització del gruix de les capes
En la determinació del gruix de les diferents capes que formen l’estructura vertical del terreny s’han pres com a referència els quatre intervals de gruix.
Classe | Rang de gruixos (m) |
---|---|
Molt petit | 0 - 5 |
Petit | 5 - 20 |
Gran | 20 - 100 |
Molt gran | >100 |
Taula 2. Rang de gruixos considerats.
L’assignació dels intervals de gruix de les capes s’ha realitzat a partir de dades bibliogrà fiques i de dades de sondatges, considerant el tipus de dipòsits i la seva localització.
Classificació dels sòls
El creuament de la informació provinent de la classificació litològica obtinguda a partir de les ones de cisalla (Vs) i del gruix de les capes, ha donat com a resultat una columna de sòl representativa amb un mà xim de 3 capes (figura 2).
En el Mapa de mesozonació sÃsmica de Catalunya 1:250.000 s’ha modificat la classificació proposada per l’Eurocodi 8 (EC8) tenint en compte els resultats dels treballs duts a terme en el projecte SISPYR (IGC, 2013), obtenint 6 classes de terreny. Aquesta classificació de la Mesozonació sÃsmica de Catalunya no té en compte les classes S1 i S2 considerades a l'EC8, ja que no són presents en el territori; i introdueix la classe B’, que inclou les roques toves amb una potència superior als 100 m. La figura 2 mostra els esquemes de les columnes litològiques de les diferents classes de terreny de la mesozonació sÃsmica de Catalunya.
Amplificació del moviment sÃsmic del sòl
Aquesta amplificació es mostra en termes d’espectres de resposta en acceleració i d’increments d’intensitat macrosÃsmica.
a) Espectres elà stics de resposta en acceleració normalitzats
Els espectres de resposta en acceleració es poden obtenir amb la següent formulació proposada en l’Eurocodi 8:
on:
Sae (T) = espectre elà stic de resposta en acceleració normalitzat
T = perÃode de vibració d’un sistema lineal d’un grau de llibertat
S = factor d’amplificació corresponent a cada classe de sòl
η = factor de correcció per esmorteïment (1.0 si l’esmorteïment del 5%)
ξ = percentatge d’ esmorteïment
TB, TC i TD = constants que controlen la forma de l’espectre de resposta
S’ha caracteritzat l’efecte d’amplificació de les diferents classes de sòls proposats per la Mesozonació sÃsmica de Catalunya mitjançant espectres elà stics de resposta en acceleració amb un 5% d’esmorteïment. La taula 3 mostra els diferents parà metres que defineixen la forma de l’espectre per a cada classe de sòl. Aquests espectres (figura 3) estan normalitzats respecte al valor mà xim d’acceleració del terreny (PGA) i es basen en la definició dels espectres tipus 2 de l’EC8 modificats durant els treballs duts a terme en el projecte SISPYR (IGC, 2012b).
Classe de terreny | S | TB (s) | TC (s) | TD (s) |
---|---|---|---|---|
A | 1.00 | 0.05 | 0.25 | 1.20 |
B | 1.35 | 0.05 | 0.25 | 1.20 |
B’ | 1.20 | 0.05 | 0.35 | 1.20 |
C | 1.50 | 0.10 | 0.30 | 1.20 |
D | 1.60 | 0.10 | 0.30 | 1.20 |
E | 1.80 | 0.05 | 0.20 | 1.20 |
Taula 3. Valors proposats dels parà metres dels espectres elà stics de resposta en acceleració normalitzats. S: factor d’amplificació; Tb-Tc perÃodes que defineixen de la part plana de l’espectre; Td: perÃode que indica el canvi de pendent de la corba.
Per obtenir l’espectre elà stic de resposta en acceleració d’un emplaçament caldrà determinar en el mapa la classe de terrenyi escalar-lo al valor de PGA corresponents a roca dura associat a l’emplaçament o municipi estudiat. Els valors de PGA s’obtenen a partir o d’un anà lisi de perillositat regional calculat per a un sòl de referencia tipus A amb una velocitat d’ones de cisalla superior de 800 m/s (CEN, 2004), com per exemple el realitzat a Catalunya l’any 2008 (ICGC-GEOTER, 2008), sempre que aquests valors de PGA siguin iguals o superiors als recomanats per la Norma Sismoresistent actual (NCSE-02, 2002).
Â
b) Increments d’intensitat macrosÃsmica (∆I)
A la taula 4 es proposen els increments d’intensitat macrosÃsmica respecte a la intensitat en roca per a cada classe de terreny de la mesozonació sÃsmica de Catalunya, segons els resultats del projecte SISPYR (IGC, 2012a; IGC, 2012b) i l’estudi de Macau (2008).
Classe de terreny | A | B | B´ | C | D | E |
---|---|---|---|---|---|---|
 ∆I | 0 | 0,5 | 0,5 | 1,0 | 1,0 | 1,5 |
Taula 4. Increments d’intensitat per a les diferents classes de terreny de la Mesozonació sÃsmica de Catalunya segons IGC (2012) i Macau (2008).
Mapes de mesozonació sÃsmica i perillositat sÃsmica
En aquest apartat es presenten una sèrie de mapes on les isolÃnies dels valors mà xims d’acceleració (PGA, en g) obtinguts a la darrera actualització del mapa de perillositat sÃsmica d’Espanya (MartÃnez Solares et al., 2017) se superposen al Mapa de mesozonació sÃsmica de Catalunya. Es presenten dos mapes de tot Catalunya on es mostren les isolÃnies del PGA corresponents als perÃodes de retorn de 475 (10% de probabilitat de superació en 50 anys) i 975 anys ( 5% de probabilitat de superació en 50 anys). També es mostren finestres de detall per a 7 zones de Catalunya amb els PGA corresponents al perÃode de retorn de 475 anys. Els valors de PGA que es mostren han de servir de base per a la nova Norma de construcción sismorresistente española.
Aquests mapes aporten informació sobre caracterÃstiques geològiques i parà metres fÃsics del terreny, són d’utilitat per als estudis de risc sÃsmic a escala municipal. La classificació de sòls de la mesozonació representa una primera estimació dels efectes de sòl, molt útil en cas de no disposar d’estudis més detallats. Aquesta primera aproximació permet incloure els possibles efectes de sòl en escenaris de dany sÃsmic tant a un à mbit regional com inframunicipal. D’aquesta manera es poden identificar les zones que podrien quedar més afectades a causa d’un terratrèmol i contribuir a la redacció de plans de planificació urbana i d’actuació en cas d’una emergència sÃsmica.
Referències
CEN (2004). Eurocode 8: Design of structures for earthquake resistance – Part 1: General rules, seismic actions amb rules for buildings. European Committee for Standardization, EN 1998-1:2004.
Fleta, J.; Estruch, I. i Goula, X. (1998). Geotechnical characterization for the regional assessment of seismic risk in Catalonia. Procs. 4th Meeting of the Environmental and Engineering Geophysical Society, pp. 699-702. Barcelona.
ICGC-GEOTER (2008). Cà lcul probabilista de la perillositat sÃsmica a Catalunya en acceleracions espectrals. Document GTB/IGC/0508-001. Institut Geològic de Catalunya.
IGC (2012a). Microzonació sÃsmica de nivell avançat a l’à rea urbana de Girona. SYSPIR, Informe ICGC.GA-009/12, 67 pp.
IGC (2012b). Shake-Map: Site effect corrections. Institut Geològic de Catalunya, Informe ICGC.GS-021/12, 182 pp. http://bit.ly/2rycRMA, Darrera consulta: 23/octubre/2018.
IGC (2013). Mapa de Mesozonació sÃsmica de Catalunya (1:100 000), adaptat a la classificació EC8 (versió 2013), Institut Geològic de Catalunya, Informe ICGC.GS-001/13, 148 pp.
Macau, A. (2008). Microzonación sÃsmica. Contribución a los estudios de peligrosidad sÃsmica a escala local en zonas rurales y urbanas. Tesi Doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya, 328 pp.
Martinez Solares, J. M.; Cabañas, L.; Benito, M. B.; Rivas, A.; Gaspar, J. M.; RuÃz, S. i RodrÃguez, O. (2017). Actualización de mapas de peligrosidad sÃsmica de España 2012, Centro Nacional de Información Geográfica i Instituto Geográfico Nacional, Madrid, Espanya, https://bit.ly/2Ao1IVb, Darrera consulta: 23/octubre/2018.
NCSE-02 (2002). Real Decreto 997/2002, de 27 de septiembre, por el que se aprueba la norma de construcción sismorresistente: parte general y edificación (NCSR-02). Ministerio de Fomento. Fecha de publicación: 11-10-2002. BOE: 244-2002, pp. 35898-35966.
Saula, E. (2011). Mapa de propietats geomecà niques per a la consideració de l’amplificació del moviment sÃsmic del sòl a escala 1/250 000. Institut Geològic de Catalunya, Informe ICGC.CG-030/10, 74 pp.