Relació d'estudis i treballs geofÃsics destacats
L’ICGC aplica diferents mètodes d’exploració geofÃsica tant per a col·laborar amb les diferents activitats i projectes que es realitzen en les seves à rees, com per a les necessitats que poden sorgir en l’à mbit del propi Departament on està adscrit o en altres departaments de l’Administració pública. També realitza estudis geofÃsics per a peticions externes especÃfiques i per a la proposta i elaboració de criteris tècnics d’aplicació de mètodes geofÃsics i activitats d’investigació tant a nivell experimental com a nivell instrumental.
L’ICGC col·labora estretament amb les universitats, participa en projectes d’investigació nacional i internacional, i realitza activitats de difusió del coneixement mitjançant la publicació d’articles cientÃfics i la participació en congressos i jornades de caire divulgatiu.
Els estudis destacats que presentem són els següents:
Combinació de les mesures gravimètriques, un perfil d’estacions magnetotel·lúriques i mesures puntuals de soroll sÃsmic ambiental, sÃsmica passiva per a trobar uns models 2D de l’estructura de la Conca de Barberà .
Mitjançant la realització de perfils de tomografia sÃsmica de refracció, s’obtenen models de la velocitat de les ones P i S, els quals permeten estimar els parà metres geomecà nics dels materials del subsol donant una idea de la qualitat de la roca mitjançant el cà lcul del grau compactació, l’alteració de la roca, etc.
Al 2019 s’inicia la caracterització geofÃsica de la Conca de l’Empordà amb la tècnica gravimètrica i posteriorment, amb les mesures procedents del quocient espectral H/V (2020). A la conca de l’Empordà es recopilen varis treballs de recerca geofÃsics realitzats en diferents anys per tal de caracteritzar l’estructura geològica de la zona reduint les incerteses.
L’ICGC implementa per primera vegada la tècnica gravimètrica per a estudiar una de les conques de Catalunya. Aquest estudi complementa el ja iniciat l’any 2013 però amb una extensió més à mplia ja que aquesta tècnica permet una implementació més regional.
Informe final de les tasques geofÃsiques desenvolupades en el projecte EBROADMICLIM entre els anys (2014-2018). En aquest estudi hi ha un ampli ventall de mètodes geofÃsics: diagrafies, tomografia elèctrica, tomografia sÃsmica, estacions magnetotel·lúriques, array sÃsmic i tècnica del quocient espectral H/V. Els resultats han aportat un coneixement en detall dels materials que formen el Delta de l’Ebre definint els seus gruixos i variacions laterals i verticals, la profunditat del substrat i, l’evolució i extensió de la intrusió salina.
Realització de varis treballs geofÃsics per a l’estudi de les estructures geològiques profundes relacionades amb els recursos geotèrmics del Vallès: Treballs de prospecció geofÃsica 2D amb la tècnica audio-magnetotel·lúrica per recursos geotèrmics profunds a Samalús- La Garriga (2014). Adquisició de dades magnetotel·lúriques i treballs de modelització i interpretació geofÃsica 3D (inversió 3d de les dades) per l’estudi d’estructures geològiques profundes a l’à rea de Catalunya: La Garriga (Vallès Oriental) (2015-2016). Aplicació del mètode del quocient espectral H/V al Vallès Oriental per detectar el basament rocós com a suport a la prospecció geofÃsica amb la tècnica magnetotel·lúrica (2016). Â
Estudi de l’estructura del Delta del Llobregat utilitzant la combinació de la tècnica del quocient espectral H/V, l’array sÃsmic i els perfils de sÃsmica activa d’ones superficials.
Estudi geofÃsic d'integració de mètodes geofÃsics de sÃsmica passiva i electromagnetisme per a la caracterització de l’estructura de la conca de la Cerdanya.
Determinar la geometria dels paleocanals reomplerts de sediments quaternaris en la zona de Cala Montgó i detectar la fondà ria a la que es troba el basament rocós format per calcà ries.
Realització d’una campanya geofÃsica per a la caracterització de la capa de sòls tous i comprovar els seus possibles efectes. Per altra banda, caracteritzar la resposta sÃsmica de la capa de sòls mitjançant el registre de rèpliques en diferents emplaçaments.
Caracterització detallada de les capes que formen el subsol per ajudar a establir la naturalesa del fenomen detectat (fractures en els carrers i edificis des del 2010).
Avaluació de la perillositat sÃsmica a escala local (Val d’Aran i Girona).
Caracteritzar de forma detallada el terreny a partir de la correlació entre les dades procedents de les diagrafies amb una campanya de testificació geofÃsica, en 4 piezòmetres situats a la comarca d'Osona.
Campanya de testificació geofÃsica en 17 piezòmetres i 4 pous d’injecció distribuïts entre la Zona Franca (Barcelona) i El Prat de Llobregat per a la caracterització del subsòl , control dels aqüÃfers i de la intrusió salina.
Caracterització litològica del subsol en el terme municipal de Salt (Gironès) aplicant dues escales d’estudi diferent.
Desenvolupament i aplicació d’una metodologia per a l’avaluació de la perillositat sÃsmica basada en les relacions d’atenuació de l’ona sÃsmica i els efectes sÃsmics locals.
Mesures de soroll sÃsmic a Barcelona per a la caracterització del subsol (SISNEPI). Caracterització de la resposta sÃsmica del sòl i estudis de microzonació sÃsmica per a contribuir a l’establiment d’escenaris de risc sÃsmic útil per a la planificació i la gestió de les emergències (SISMICAT).
Provar l’eficà cia de diferents tècniques geofÃsiques en la determinació del gruix de la capa de sauló i/o materials quaternaris existents per sobre del basament granÃtic no alterat.
Estudi geotèrmic a partir de la variació de la temperatura i conductivitat del fluid del pou mitjançant la sonda de temperatura i conductivitat del fluid.
-
Estudi de calibratge de l'efecte de les vibracions sobre el massÃs rocós en l'excavació del túnel del Roc del Dui, Vall de Núria (2007)
[66,7 kB]
Estudi del possible efecte de les voladures sobre l’estabilitat dels blocs inestables de la superfÃcie del vessant.
Estudi tant de l’evolució de la intrusió marina com de la complexa estructura litològica present en l’à rea de La Tordera. Es vol obtenir una estimació del gruix de les capes, la continuïtat de les unitats dels aqüÃfers, la morfologia, la profunditat del sostre del basament rocós (granit fresc) i l’estat de la intrusió marina.