Mesura de les fluctuacions dels camps electromagnètics naturals de la Terra
El mètode magnetotel·lúric (MT) consisteix en mesurar en superfÃcie les fluctuacions temporals dels camps electromagnètics naturals de la Terra (tempestes elèctriques, corrents ionosfèriques) i determinar la distribució de la resistivitat elèctrica en funció de la freqüència (perÃode), és a dir, en funció de la fondà ria (des d’uns centenars de metres fins uns centenars de kilòmetres).
Metodologia
L'energia externa procedent principalment de l'activitat solar és el camp electromagnètic primari (Hp) que arriba a la superfÃcie de la Terra. Part d'aquesta energia es reflecteix i altra part es transmet al seu interior. La Terra actua com un medi conductor induint un camp elèctric (corrents tel·lúriques) que dóna lloc a un camp magnètic secundari (Hs):
Â
Els registres simultanis d'aquestes sèries temporals elèctriques i magnètiques són les dades que es mesuren en aquesta tècnica a través de dos dipols elèctrics (elèctrodes impolaritzables) col·locats en forma de creu, i tres magnetòmetres d'inducció alineats en direccions ortogonals per a mesurar les variacions temporals de les components del camp magnètic:
Â
Posteriorment, es transformen les sèries temporals al domini de les freqüències i, a partir de les relacions lineals entre els components del camp elèctric i magnètic, s'obtenen les respostes del terreny en totes les estacions del perfil que donaran lloc a un model de resistivitats elèctriques del subsòl:
Â
Aplicacions
- Definició dels contactes entre els materials del subsòl.
- Detecció del substrat rocós.
- Detecció del nivell freà tic.
- Identificació de zones fracturades i discontinuïtats.
- Localització de zones contaminades amb lixiviats.
- Definició de les zones afectades per intrusió salina.
- Estudis geotèrmics.
- Localització i monitoratge de reservoris geològics per emmagatzemar CO2.