11-17 de juny de 2008
L'Institut Geològic de Catalunya i la Facultat de Geologia de Leiden (Leidse Geologische Vereniging) han celebrat el 75 aniversari de LGV, amb una sèrie d'activitats al Pirineu català que han inclòs un taller a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà ), un viatge i la publicació d'una guia de camp.
Quan la Facultat de Geologia de Leiden liderada pel professor De Sitter va iniciar els treballs a la zona axial del Pirineus en la dècada de 1950, la major part de la zona era geològicament Terra Incognita. La disponibilitat d'informació geològica es limitava als resultats de mapes molt generals d'enginyers de mines espanyols realitzats en les primeres dècades del segle XX, la cartografia regional de Dalloni, i per geòlegs alemanys durant la dècada de 1930, especialment Peter Misch, que va representar la disconformitat Trià sica de Gerri de la Sal el 1934. L'excel·lent treball realitzat pels equips de la Facultat de Leiden dirigits pel professor De Sitter i col·laboradors va resultar, entre altres importants contribucions cientÃfiques, a la publicació de la primera sèrie coherent de mapes geològics de la zona axial del Pirineus a una escala detallada. Això va marcar una fita en el coneixement geològic dels Pirineus.
Un mapa geològic sintetitza la constitució geològica d'una zona determinada i els resultats d'una gran quantitat d'esforços i estudis, cada un d'ells format per nombrosos passos interpretatius. Les dades recollides directament en el camp es filtren a través d'uns extensos coneixements de geologia. La conseqüència és que un mapa geològic representa no només un conjunt de dades objectives, posades totes en un bonic tros de paper, d'una forma més o menys artÃstica, sinó que també reflecteix les idees del geòleg que el va construir, i les limitacions que planteja l'entorn i l'època. És per això que la seva autoria és important.
Com tots els geòlegs que fan mapes saben, la qualitat intrÃnseca d'un mapa geològic a una escala determinada queda demostrada per la coherència a través del temps de les unitats cartogrà fiques (és a dir, formacions litoestratigrà fiques), les seves geometries internes, i la dels seus respectius lÃmits. Encara que hi hagi avenços en els aspectes cientÃfics, coneixements geològics i la disponibilitat de noves dades que permetin noves interpretacions sobre la naturalesa dels contactes entre unitats litoestratigrà fiques contigües i les seves correlacions en profunditat, la imatge general del mapa continua sent -i també les unitats litoestratigrà fiques representades- a la mateixa escala, constant. I, ja que pot ser fà cilment visualitzat als recents mapes d'aquesta zona, això és exactament el que ocorre amb els deu fulls del Mapa Geològic del Pirineu Central realitzats per la Facultat de Leiden. I aquesta és la seva força.
Al primer capÃtol d'aquesta guia de camp commemorativa, Karel Roberti escriu que "la interpretació d'aquestes roques i la seva història geològica ha evolucionat considerablement des que la sèrie de mapes 1:50.000 (Zwart, 1979) es va publicar". Diguem que estem només parcialment d'acord amb la seva declaració. Malgrat els avenços en la informació, la comunicació, la geofÃsica i altres tecnologies que s'utilitzen en els diversos camps de la geologia i, en particular, per crear mapes geològics, tots els geòlegs que treballen sobre el terreny en aquesta part del Pirineu saben que el coneixement geològic bà sic d'aquesta zona (és a dir, unitats litoestratigrà fiques, els seus noms i les seves representacions cartogrà fiques) es troba en una caixa de color groc pà l·lid anomenat "Mapa dels Holandesos".
Guia de camp: