La gran majoria de roques que constitueixen la Terra estan compostes fonamentalment de partÃcules minerals
La gran majoria de roques que constitueixen la Terra estan compostes fonamentalment de partÃcules minerals. Per aquest motiu, a l’hora de descriure i classificar les roques Ãgnies, sedimentà ries i metamòrfiques és important determinar el tipus i el percentatge de minerals que les formen.
Â
Al marge dels aspectes descriptius, els minerals presents en una roca informen sobre l’origen i l’evolució d’aquesta. En aquest sentit és important tenir present que la formació d’un mineral en un context determinat respon a l’existència d’unes condicions fÃsiques i quÃmiques favorables. Quan aquestes condicions canvien, el mineral és susceptible de deixar de ser estable, i a reaccionar o a transformar-se, donant lloc a una o unes noves fases minerals. Aquest fet té una importà ncia capital a l’hora de comprendre els processos geodinà mics que governen el funcionament de la Terra, interns (com ara els processos magmà tics) i externs (com ara la interacció entre el sol, l’aigua, l’aire i els sers vius).
Â
Més enllà de l’à mbit descriptiu i acadèmic, cal tenir present que els minerals han representat i representen les matèries primes de moltes indústries, i que la seva mineria i explotació han jugat un paper fonamental en l’economia i el desenvolupament de la societat al llarg del temps. La major part de metalls deriven de dipòsits minerals. Per exemple, el coure, que s’utilitza especialment en la indústria elèctrica, fonamentalment s’extreu de la calcopirita; el titani, que s’utilitza en pròtesis o en eines que requereixen una forta resistència, de la ilmenita; o el zinc que s’empra en galvanitzats, de l’esfalerita.
Â
A més a més dels minerals que s’exploten per extreure’n metalls (les menes metà l·liques), hi ha molts minerals que s’utilitzen amb altres finalitats. Per exemple, el quars s’explota per l’obtenció de sÃlice per la fabricació de dispositius electrònics; el corindó s’utilitza com abrasiu; la silvita com a fertilitzant; els feldespats en la indústria cerà mica; la calcita de les calcà ries per fer ciment; l’hematites com a pigment; el talc en productes cosmètics; o el granat en joieria com a gemma.
Â
Actualment, l’estudi dels minerals en sentit ampli, té un paper vital pel benestar de la nostra societat i la protecció dels ecosistemes en general. El desenvolupament i progrés del coneixement mineralògic és necessari per la prospecció, l’explotació i el reciclatge de recursos naturals estratègics i minvants. Molts minerals representen les substà ncies base per a l’enginyeria de nous materials i la millora dels processos industrials. El comportament dels sistemes geotèrmics i els magatzems subterranis depenen dels minerals que els constitueixen.
Â
Aixà mateix, el coneixement mineralògic és clau en la recerca de solucions a problemes relacionats amb la contaminació, i la interacció entre la litosfera i la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera. Per aquests motius el coneixement mineralògic és i serà essencial per fer front als efectes adversos del canvi climà tic i establir polÃtiques de desenvolupament sostenible que garanteixin la qualitat ambiental. Aquest coneixement ha de ser holÃstic i requereix integrar informació a diferents escales de continental/cortical a microscòpica.
Â
Â