El territori de Catalunya es caracteritza per presentar una gran varietat de minerals
El territori de Catalunya es caracteritza per presentar una gran varietat de minerals, que es poden trobar de forma relativament senzilla. Aquesta varietat, es deu a que és un territori amb un substrat geològic molt divers a on hi afloren una gran varietat de roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques (ICGC, 2022). A escala regional trobem:
- El basament paleozoic de roques sedimentàries, metamòrfiques i ígnies que aflora als Pirineus i la Cadena costera catalana.
- Les successions de roques sedimentàries mesozoiques que reposen discordantment damunt el basament paleozoic.
- Els dipòsits paleògens de la Catalunya central pertanyents a la conca d’avantpaís dels Pirineus i els Catalànids.
- Els dipòsits neògens de les conques de l’Empordà, la Selva, el Vallès, el Penedès, el Camp, el Baix Ebre i la Cerdanya, associats a l’obertura de la Mediterrània occidental.
- Els sediments quaternaris que cobreixen una part significativa de les planes i els peus de mont actuals.
Els materials que constitueixen el sol i subsol del conjunt del territori, de forma sintètica, es poden agrupar en 17 unitats cronoestratigràfiques principals que cobreixen un registre geològic de més de 500 milions d’anys (vegeu el mapa geològic). L’origen dels minerals que podem trobar, està intrínsecament relacionat amb la formació d’aquestes unitats o els processos (metamorfisme, metasomatisme, hidrotermalisme, precipitació, diagènesi, deformació o meteorització) que al llarg del temps geològic els hi han succeït.
Des d’un punt de vista econòmic a Catalunya es tenen identificats milers d’indicis de mineralitzacions que poden ser considerats com recursos miners potencials (p.e., Mata-Perelló, 1990; Melgarejo et al., 2020, Grup Mineralògic Català, 2021). Aquests indicis estan relacionats a diferents tipus de dipòsits minerals, com ara: els dipòsits magmàtics, associats a pegmatites amb minerals rics en niobi, tàntal, estany, liti o cesi de Cap de Creus; els dipòsits de marbres cristal·lins i skarns del Montseny associats al metamorfisme de contacte; els dipòsits evaporítics de sals potàssiques del Paleogen del Bages, o els dipòsits filonians i de sulfurs disseminats de calcopirita, galena o barita que trobem a diferents punts del Priorat o a la Vallferrera, o els dipòsits supergènics rics en ferro, associats a l’oxidació i alteració de sulfurs que es troben a la Vallferrera i altres àmbits del Pirineu axial.
Al llarg de la història alguns d’aquests indicis s’han explotat de forma més o menys intensa. Les mines de Can Tintorer de Gavà, corresponen a un exemple d’explotació minera del neolític en galeria, la més extensa d’Europa, dedicada a l’extracció de variscita (un fosfat hidratat de calci de color verd) per l’elaboració d’ornaments corporals.
De l’edat antiga, a varis punts del territori es coneixen, nombroses petites explotacions de ferro, plom, coure o plata, entre altres. En el manuscrit de Pere Gili de 1600 titulat “Llibre primer de la historia cathalana en lo qual se tracta de historia o descripció natural, ço es de coses naturals de Cathaluña”, que és considerat el primer tractat de geografia de Catalunya (Iglésies, 2002), es descriu la distribució, les característiques i les aplicacions de diferents explotacions mineres actives a l’edat mitjana i l’inici de l’edat moderna. En el manuscrit fa referència a les mines de sofre, coffoll (galena), salnitre, caparrós, sal, ferro i or, entre altres.
Posteriorment, en temps més moderns i fins a mitjans del segle XX, l’activitat extractiva ha estat significativa en nombrosos nuclis arreu del territori, sempre molt condicionada a la demanda del mercat i a la situació socioeconòmica del país.
Actualment, l’activitat minera a Catalunya és poc rellevant en comparació a altres activitats com la indústria, els serveis o l’agricultura. L’elevada densitat de població i les polítiques de sostenibilitat ambiental fan molt difícil la viabilitat de projectes de mineria industrial a gran escala.
L’explotació minera segueix una normativa ambiental estricta que no només regula l’extracció del material si no també el seu impacte en el medi. Les zones properes a les zones extractives poden contenir elevades concentracions de substàncies nocives per la salut i els ecosistemes susceptibles de ser mobilitzades, de manera que és important conèixer la seva presència i els processos que hi tenen lloc. A més a més els terrenys afectats per zones extractives sovint són inestables a conseqüència de l’activitat minera. Els rebaixos associats a zones extractives abandonades sovint s’aprofiten com a zones d’abocament de residus de diferents naturalesa.
Tot i així, els minerals continuen sent un recurs, que no es pot desestimar ja que, al marge del seu potencial valor industrial, és un bé comú que forma part del nostre patrimoni. Apart cal remarcar que el coneixement dels minerals, les seves propietats, la seva distribució i la seva gènesi és fonamental per tirar endavant moltes accions orientades a fer front el nou context de crisi climàtica i ambiental.