Serveis geològics que formen part del consorci HotLime
El projecte s’estructurà en 7 paquets de treball o workpackage (WP). El WP1 fou restringit per la gestió i coordinació del projecte. Els WP 2, 3 i 4 es centraren en el desenvolupament de les tasques tècniques del projecte: el WP2 va tenir per objectiu el mapeig i modelització 3D de reservoris geotèrmics, el WP3 s’orientà a testejar tècniques de simulació per avaluar el potencial de diversos nivells litològics objectiu o targets i classificar els seus recursos i reserves geotèrmiques i finalment el WP4 va tenir per objectiu definir les estratègies d’explotació i desenvolupament dels reservoris geotèrmics profunds. Els WP 5, 6 i 7 se centraren en tasques de cooperació i promoció creuada amb d’altres projectes i agents europeus per enriquir el know-how, la transferència de coneixement, i la difusió de productes i resultats.
Estructura d’implementació del projecte HotLime (GeoERA 2018)
a) Reunió del consorci HotLime. WP2 Workshop. Bayerische Landesamt für Umwelt (LfU), Augsburg, Germany. 17-19 de setembre del 2018. b ) Visita de camp a les obres de perforació del projecte Dorfen geothermal project a Icking, Bavaria/ Alemania. c) Visita al centre de recerca geotèrmica Geretsried – visita guiada per la Dra. Inga S. Moeck del Leibniz Institute for Applied Geophysics, Hannover (LIAG)
Les metodologies i fluxos de treball desenvolupats en el marc del projecte HotLIME es van aplicar a Catalunya, a la zona pilot de la Fossa de l’Empordà. El nivell objectiu per avaluar el potencial geotèrmic profund va ser l’aqüífer carbonatat de l’Eocè conegut com la Formació de calcàries de Girona (Girona Limestone Formation – GLF).
Distribució de temperatures en el model geotermal (vista conjuntament amb els principals horitzons i estructures geològiques). A la dreta distribució de la temperatura del reservori a l'aqüífer GLF.
El model geotermal incloent les superfícies litològiques i estructurals, la distribució de temperatura i els resultats del càlcul del potencial geotèrmic de la unitat GLF per diferents probabilitats (P19, P50 i P90) es poden consultar i visualitzar a l'ICGC Geoíndex – Visor 3D de recursos geològics.
Els resultats generals i documents associats a les activitats realitzades pel consorci en el marc del projecte poden ser consultats i descarregats des del web oficial del projecte GeoERA HotLIME.
Referències
Projecte GeoERA HotLIME. Accés a tots els resultats i deliverables del projecte. https://geoera.eu/projects/hotlime6/.
Herms, I.; Colomer, M.; Diepolder, G.; Piris, G.; Arnó, G.; Gómez-Rivas, E.; Gabàs, A.; Cantarero, I.; Bellmunt, F.; Travè, A.; Macau, A.; Griera, A.; Benjumea, B.; Sedano, J.; Figueras, S.; Martín-Martín, J.D.; Bover-Arbal, T.; Healy, D. (2021). 3D Modeling and Geothermal Potential Assessment of a Fractured Carbonate Reservoir in the South-Eastern Pyrenees (the Empordà Case Study in NE Catalonia - GeoERA HotLime Project). Proceedings World Geothermal Congress 2020. Reykjavik, Iceland, April 27 – May 1, 2021. https://www.geothermal-energy.org/cpdb/record_detail.php?id=33443
Diepolder, G.; Borovic, S.; Herms, I. and The HotLime Team (2020). HotLime – Mapping and Assessment of Geothermal Plays in Deep Carbonate Rocks. Proceedings World Geothermal Congress 2020+1. Reykjavik, Iceland, April - October (2021). https://www.geothermal-energy.org/cpdb/record_detail.php?id=33155.
Mijnlieff, H.F.; Obdam, A.N.M.; van Wees J.D.A.M.; Pluymaekers, M.P.D.; Veldkamp, J.G. (2014). DoubletCalc 1.4 manual. English version for DoubletCalc 1.4.3. Netherlands Organisation for Applied Scientific Research (TNO), 53 p.
Muffler, L.; Cataldi, R. (1978): Methods for Regional Assessment of Geothermal Resources. Geothermics, 7: 53-89. https://doi.org/10.1016/0375-6505(78)90002-0.
Muffler, L. (1979). Assessment of Geothermal Resources of the United States - 1978. Arlington, VA: U.S. Geological Survey. Report No.: Circular 790. https://doi.org/10.3133/cir790.
Pallí, Ll. (1972). Estratigrafía del Paleógeno del Empordà y zones limítrofes. Publicaciones de Geología de la Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra, 338 p.
Piris, G.; Herms, I.; Griera, A.; Gómez-Rivas, E.; Colomer, M. (2020). 3DHIP-Calculator (v1.1) [Software]. ICGC, UAB. CC-BY 4.0.
Puig, C.; Serra, L.; Marzan, I.; Fernández, M.; Berástegui, X. (2013). El Atlas de geotermia de Cataluña: Un instrumento en Evolución. Congreso Aspectos Tecnológicos e Hidrogeológicos de la Geotermia. Asociación Internacional de Hidrogeólogos-Grupo Español. pp. 227-237.
Saula, E.; Picart, J.; Mató, E.; Llenas, M.; Losantos, M.; Berástegui, X.; Agustí, J. (1996): Evolución geodinámica de la fosa del Empordà y las Sierras Transversales. Acta geológica hispánica, 29(2-4): 55-75. https://raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75472/98282 .
Serra-Kiel, J.; Travé, A.; Mató, E.; Saula, E.; Ferràndez-Cañadell, C.; Busquets, P.; Tosquella, J.; Vergés, J. (2003): Marine and Transitional Middle/Upper Eocene Units of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain). Geologica Acta 1 (2), 177-200. https://doi.org/10.1344/105.000001609 .
Tassone, A.; Roca, E.; Muñoz, J.A.; Cabrera, L.; Canals, M. (1994): Evolución del sector septentrional del margen continental catalán durante el Cenozoico. Acta Geològica Hispànica, 29(2): 3-37. http://hdl.handle.net/2445/33822.
UNECE & IGA (2016). Specifications for the application of the United Nations Framework Classification for Fossil Energy and Mineral Reserves and Resources 2009 (UNFC 2009) to Geothermal Energy Resources. United Nations Framework Classification for Fossil Energy and Mineral Reserves and Resources and International Geothermal Association. 28 p., Geneva.
Veldkamp, J.G.; Pluymaekers, M.P.D.; van Wees, J.D.A.M. (2015). DoubletCalc 2D 1.0 User Manual. TNO, R10216, 38 pp.