• Imprimeix

Comes de Rubió (03/01/2021)

Localització

Ubicació del punt de l’accident (marcat en vermell) (Pallars Sobirà, Pirineu occidental de Catalunya)

Ubicació del punt de l’accident (marcat en vermell)
(Pallars Sobirà, Pirineu occidental de Catalunya)


Situació nivometeorològica

Meteorologia

La darrera nevada a la zona és del dia 30 de desembre en el que s’acumulen d’1 a 5 cm de neu recent amb temperatures molt baixes i cota de neu a fons de vall. Prèviament, el dia 28, havien caigut, també fins a fons de vall, de 3 a 6 cm de neu recent. El dissabte, dia previ a l’accident, el vent del nord-oest bufa amb intensitat.

La predicció meteorològica prevista per a diumenge indica gelades generalitzades amb descens de la temperatura i vent fort del nord-oest pel matí.

En el moment de l’accident, el cel era clar amb poc o gens de vent. No obstant pel matí el vent havia bufat intensament.

Estat del mantell

El Butlletí de Perill d'Allaus (BPA) emès el dissabte dia 2 i vàlid fins a migdia del dilluns dia 4, preveu una situació de neu ventada amb un grau de perill FEBLE (1) a la meitat sud de la Pallaresa. En el BPA s’indica que cal fer atenció a la formació de petites plaques de neu ventada a partir de la tarda de dissabte, ja que està previst que entri vent de N i NE. Aquestes plaques seran locals, però molt fràgils, situades en indrets molt propicis a l'acumulació, com sota colls i carenes i tindran mal seient, format per capes febles que descansen sobre una crosta molt dura. A més es desprendran al nostre pas i donaran lloc a allaus de mida entre 1 i 2 (amb capacitat de colgar una persona) a la meitat nord del sector de la Pallaresa.

Característiques de l'allau

L'allau té lloc al sector indicat en el Mapa de Zones d'Allaus amb el codi CNT068 (vegeu al visor Geoíndex Allaus), en el qual es va cartografiar la zona d’allau atesa les seves característiques de terreny. Es tracta d’una zona còncava en el centre, flanquejada per sectors convexos als laterals, on s’hi observen alguns arbres dispersos. Pel que fa al pendent no és molt pronunciat, 28-35º, suficient per ser una zona potencial de sortida d’allaus. La zona es troba pròxima a una zona de carena, que la fa propícia a sobreacumular neu ventada en situacions de vent de component nord. En aquesta zona no es tenia fins el moment de l’accident cap registre d’allau ni observada ni enquestada.

L'allau motiu de l'accident presenta les següents característiques:

  • Orientació: E.
  • Tipus d’allau: Allau de placa.
  • Humitat de la neu: Seca.
  • Tipus dipòsit: En blocs.
  • Cota sortida: 2250.
  • Amplada de la cicatriu: 15 m.
  • Gruix de la cicatriu: 50-60 cm el màxim fins a 4-5 cm a les bores.
  • Morfologia de la zona de sortida: convexa.
  • Pendent a la zona de sortida: 28-35º.
  • Zona de trajecte: vessant obert.
  • Zona d'arribada: vessant obert.
  • Recorregut de l’allau: 150 m.

Cronologia dels fets

Un grup de 6 persones, pujant pel mig d'una acumulació de neu, abans d'arribar al punt més alt, senten uns wumpfs i veuen una esquerda d'uns 10 - 15 metres, que no s’acaba desenganxant en un lloc amb terreny còncau (que no es va acabar esllavissant a causa de la morfologia del terreny segons els integrants del grup). Els esquiadors s'espanten i es treuen els esquís per sortir caminant. Un dels dos que anaven més endarrere dona uns cops amb la bota per clavar-la a la neu i això desencadena l'allau accidental en una zona convexa. En aquest moment, comença a baixar la placa. L'esquiador que la fa caure la pot esquivar, però el de darrera queda al damunt dels blocs i baixa amb ells uns 25 o 30 metres, on aconsegueix aturar-se sempre al damunt de la neu.


Sector amb les esquerdes en una zona còncava (a la part esquerra de la imatge) i l’allau a la dreta on s’observa el relleu convex a la zona de sortida i els blocs a la zona de trajecte (Imatge cedida per J. Cano).

Sector amb les esquerdes en una zona còncava (a la part esquerra de la imatge) i l’allau a la dreta on s’observa el relleu convex a la zona de sortida i els blocs a la zona de trajecte (Imatge cedida per J. Cano).


Detall de la cicatriu de la placa i de la superfície sobre la que llisca (Imatge cedida per R. Martínez).

Detall de la cicatriu de la placa i de la superfície sobre la que llisca (Imatge cedida per R. Martínez).


Detall de la superfície de lliscament de la placa, amb neu seca i solta damunt d’una capa dura (Imatge cedida per R. Martínez)

Detall de la superfície de lliscament de la placa, amb neu seca i solta damunt d’una capa dura (Imatge cedida per R. Martínez)


En primer pla la cicatriu de la placa de vent, amb les vores més primes i el centre més gruixut. La placa llisca sobre una superfície llisa. El mantell nival en superfície presenta les típiques ondulacions de neu ventada (Imatge cedida per R. Martínez).

En primer pla la cicatriu de la placa de vent, amb les vores més primes i el centre més gruixut. La placa llisca sobre una superfície llisa. El mantell nival en superfície presenta les típiques ondulacions de neu ventada (Imatge cedida per R. Martínez).