Recursos hídrics

Alternatives

Pel que fa al gruix de neu, es poden fer mesures puntuals, però en grans extensions de terreny seria poc eficient. A més, aquesta tècnica implica una extrapolació amb resultats habitualment poc precisos per les característiques morfològiques de la neu.

Una solució més eficient seria volar la zona quan no hi ha neu, per tenir el terreny de referència (gruix 0), i posteriorment quan hi ha neu, per tal de calcular la diferència.

L’obtenció del relleu sense neu podria fer-se mitjançant restitució fotogramètrica, però aquesta tècnica no es pot utilitzar amb superfícies nevades perquè no permeten visió estereoscòpica.

Amb el LiDAR s’adquireixen directament punts de la superfície, nevada o no, salvant el problema de la restitució, sense minvar resolució ni precisió, i agilitzant el càlcul de les diferències en qüestió.

En qualsevol cas, no s’ha de menysprear la fotografia aèria per delimitar zones nevades.

 

Descripció de la solució

Tot i que es pot fer únicament amb LiDAR, l’ICGC sol realitzar un vol combinat amb càmera digital per millorar els resultats (per redundància). En qualsevol cas, es planifica el vol per aconseguir com a mínim 1 punt/m²Â i 15 cm de precisió en alçada.

A partir d’aquests vols (amb i sense neu) es generen els Models Digitals d’Elevacions (MDE) respectius, i simplement es resten, obtenint un model de diferències corresponent al gruix de neu.

Per garantir la fiabilitat de les xifres, es revisa el model resultant amb les fotos aèries, discriminant aquelles diferències d’alçada que no són degudes a acumulacions de neu (canvis del territori). També s’analitzen aquelles zones on s’han detectat gruixos de neu extremadament elevats, descartant aquelles coincidents amb construccions per ser errònies (es tracta d’un efecte tècnic).

A més de la distribució i el gruix de neu, per calcular el volum d’aigua també es necessita conèixer la densitat de la neu. Amb aquesta finalitat, l’ICGC realitza mesures puntuals mitjançant sondes especialment dissenyades, i posteriorment es crea el model de densitats emprant mètodes estadístics (escassa variabilitat espacial).

Un cop es disposa dels diferents paràmetres es pot calcular el Snow Water Equivalent (SWE) i aplicar diferents models de fusió per tal d’incorporar les dades en un Sistema Automàtic d’Alerta Hidrogeològica (SAIH).

Addicionalment al càlcul de reserves d’aigua cal considerar les conques hidrogràfiques per a la seva gestió: no tota l’aigua va a la mateixa conca. En aquest sentit, si no se’n disposa, l’ICGC crea un MDE també a partir de vols LiDAR, i fins i tot obté dades específiques per al càlcul de models hidrològics i hidràulics que permetin un coneixement més exhaustiu del cicle de l’aigua.

 

Articles

• Modelización del espesor del manto nivoso a partir de datos LIDAR mediante SIG [1,7 MB]
  I. Moreno et al., International Snow Science Workshop 2009.
• Avaluació dels recursos hídrics emmagatzemats en forma de neu amb l'ús de tècniques lidar [359,7 kB]
  A. Ruiz et al., 3a Jornada Tècnica de neu i allaus, 2008.

 

Projectes realitzats

• Estudi de recursos hídrics a la Vall de Núria

 

Aplicacions relacionades

• Evolució de costes