Coneixements bàsics. Conceptes

Generalment parlem de riscos naturals, i dins d'aquests, de riscos geològics, de manera poc acurada, ja que quan ens volem referir al fenomen natural hauríem de parlar de perill natural o geològic, i quan aquest fenomen afecta l'home i la seva activitat, hauríem de parlar de risc. A continuació aprofundim en aquests conceptes i en altres per tal d'aclarir els conceptes bàsics sobre el risc geològic.

Un perill natural és un esdeveniment físic i/o fenomen potencialment perjudicial, que pot causar la mort o lesions, danys materials, interrupció de l'activitat social i econòmica o la degradació ambiental. Pot tenir un origen geològic, hidrometeorològic o biològic. Tot perill natural es caracteritza per la seva localització o abast, magnitud o intensitat i freqüència o probabilitat.

No s'ha de perdre de vista que un perill natural pot ser induït antròpicament. L'acció humana pot induir a que es produeixi un fenomen o que n'augmenti la seva capacitat destructiva.

És a dir, tot fenomen natural té intrínseca una perillositat, que definim com la probabilitat d'ocurrència d'un fenomen potencialment destructiu en un període de temps específic i en una àrea de terreny determinada. La probabilitat de manifestació està relacionada amb la "freqüència" del fenomen i el potencial destructiu, amb la "magnitud" del fenomen.

No totes les zones geogràfiques tenen perillositat per a un determinat fenomen. Entenem per susceptibilitat la possibilitat que una àrea geogràfica esdevingui o es vegi afectada per un fenomen natural. Es consideren com a àrees susceptibles tant les zones on s'ha generat el fenomen (zona de sortida) com les zones que es poden veure afectades pel seu recorregut (zones de trajecte i d'arribada).

Com s'ha dit anteriorment, quan un fenomen natural interacciona amb l'activitat humana parlem de risc. El risc és un concepte d'ordre social i econòmic que estima la probabilitat de pèrdues en vides humanes o materials a causa d'un fenomen natural. Així, el risc es defineix com la combinació de la perillositat d'un determinat fenomen, de la vulnerabilitat dels elements exposats i de la seva exposició, i s'expressa convencionalment mitjançant la relació següent:

 

Risc = Perillositat x Vulnerabilitat x Exposició

Per a què existeixi risc han de coincidir les tres components: si no hi ha perillositat, o no hi ha exposició o no hi ha vulnerabilitat, no hi haurà risc; aquest serà nul.

La vulnerabilitat es defineix com el grau de dany esperat en una estructura en el cas de ser sotmesa a l'acció d'un fenomen. La vulnerabilitat és pròpia de cada estructura i és independent de la perillositat del lloc. Això significa que una estructura pot ser vulnerable i no estar en risc perquè està situada en una zona sense perillositat.

L'exposició és el conjunt de persones, béns, serveis i processos exposats a l'acció d'un perill. S'expressa quantitativament en el nombre d'elements potencialment afectats.

 

Els riscos geològics

Una esllavissada és un moviment massiu de sòl o de roques, en un vessant o en un desmunt, per l'acció de la gravetat. Sovint s'utilitza com a terme genèric per a referir-se a una varietat de mecanismes com ara els lliscaments, els fluxos o colades, les expansions laterals i els moviments complexos.

 

Puigcercós, fenomen ocorregut l'any 1881

Un despreniment és la caiguda d'una roca o sòl, principalment per efecte de la gravetat, a favor de determinades discontinuïtats. Aquests fenòmens es consideren tant en vessants naturals com en talussos d'origen antròpic.

 

Montserrat, 4 de novembre de 2008

Un flux torrencial es caracteritza pel moviment ràpid d'un conjunt caòtic de materials detrítics grollers desencadenat per un episodi de pluges intenses i/o persistents. El moviment pot començar al vessant o a la llera i es canalitza per un torrent o barranc, i pot assolir grans distàncies. Acostumen a aturar-se generant cons de dejecció.

 

Port-Ainé, 12 de setembre de 2008

L'esfondrament és el moviment vertical d'una massa rocosa, de dimensions variables, que baixa respecte del seu nivell anterior o al de les masses circumdants. Els esfondraments van sovint lligats a l'existència o formació de cavitats subterrànies. A trets generals els esfondraments es divideixen en dues tipologies: col·lapses i subsidències. El col·lapse és un esfondrament molt ràpid. La subsidència és un esfondrament local o regional progressiu, més o menys regular, de la superfície terrestre, sense moviment lateral o gairebé cap; és un moviment lent.

 

Joncarets (Súria), 4 de desembre de 2000

Una allau és una massa de neu que es desprèn i es precipita vessant avall d'una muntanya, arrossegant sovint roques, pedruscall i fang.

 

Senet, 20 d'abril de 2008