Visor
Característiques de la sèrie MSC25M
L’escala adoptada per la sèrie és la 1:25.000 perquè permet la representació dels elements edafològics amb una resolució adequada per a la planificació territorial.
El MSC25M es serveix i representa en continu per tot el territori amb cobertura disponible. Conté la informació i la simbologia per a representar la distribució espacial dels diferents tipus de sòls que s’hi representen, així com de les seves característiques principals. Tot i això, per a la seva correcta comprensió i interpretació, és necessari l’accés a la informació continguda en el Catàleg de sòls de Catalunya, on es completa tota la caracterització de les propietats edàfiques per a cada tipus de sòl:
- Morfologia (profunditat del sòl, presència i distribució dels diferents horitzons genètics, color, textura, contingut d’elements grossos, estructura, consistència, compacitat, activitat humana i biològica, presència de cutans i acumulacions),
- Característiques químiques (reacció del sòl, conductivitat elèctrica, contingut en matèria orgànica, contingut en carbonats, capacitat d’intercanvi catiònic)
- Característiques físiques (granulometria i densitat aparent).
La informació del MSC25M està estructurada de forma que permet diferents nivells de lectura, des de la més bàsica, en que l’usuari identifica el tipus de sòls en un punt concret del territori (dues dimensions), la deducció del que es pot trobar en fondària en un punt concret a través de la seqüència d’horitzons del tipus de sòls (tres dimensions), fins a poder inferir l’aptitud dels sòls per als diferents escenaris que es puguin plantejar (avaluació dels sòls).
En l'actualitat, el Mapa de sòls es realitza en col·laboració amb el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que disposa d'informació de detall d’aproximadament el 25% de la superfície agrària de Catalunya.
La informació edafològica de camp s'obté principalment mitjançant la realització d'escandalls, amb una densitat de 0,04 observacions per hectàrea en terrenys agrícoles i de 0,02 observacions per hectàrea en terrenys forestals. També cal esmentar la importància de la col·laboració dels ajuntaments i propietaris de les terres, que faciliten aspectes relacionats amb la realització dels escandalls i la recollida de dades sobre el terreny. Les mostres obtingudes són sotmeses a diversos tipus d'anàlisis per determinar diversos paràmetres, tals com el contingut en carboni orgànic, la salinitat, la granulometria i altres paràmetres que defineixen els diferents tipus de sòls.
Marc de referència i sistema cartogràfic de representació
Sistema de coordenades UTM (basat en la projecció del mateix nom) per a la zona 31 nord, utilitzant el dàtum ETRS89. És el sistema de referència espacial oficial a l'Estat espanyol des de juliol de 2007. Correspon al fus oriental dels tres fusos de la projecció UTM que cobreixen la península Ibèrica i per tant és l'emprat a la cartografia de Catalunya i a la de les Illes Balears des de l'adopció del dàtum oficial europeu ETRS89. EPSG:25831.
1. Representació del Mapa de sòls 1:25.000
L’element central del Mapa de sòls de Catalunya 1:25.000 és la representació de la distribució espacial dels principals tipus de sòls descrits al catàleg de sòls de Catalunya. Aquest mapa conté el conjunt de delineacions que representen les àrees amb sòls diferents i uns epígrafs que fan referència als tipus de sòls principals que trobem dins de cada delineació (Figura 1).
Figura 1. Mapa de sòls 1:25.000 en un Sistema d’informació georeferenciada (SIG).
Aquest mapa es simbolitza en un entorn SIG a partir del Shapefile (fitxer de cobertura ) de la cartografia digital continua del MSC25M, carregant la llibreria d’estils associada soil_taxonomy. També es pot carregar directament el Layerfile (fitxer de definició de capa) que enllaça el fitxer de cobertura amb la llibreria d’estils associada, en aquest cas la soil_taxonomy.
Els mapes de sòls de l’ICGC utilitzen dos tipus d’unitats cartogràfiques (Figura 4):
- Consociacions. Són unitats cartogràfiques dominades per un tipus de sòls en més d’un 50% de la superfície. A més, la superfície ocupada per sòls dissímils és menor del 25%.
- Complexes. Són unitats cartogràfiques dominades, en més del 75% de la superfície, per diversos tipus de sòls dissímils que acostumen a donar nom a la unitat.
Figura 2. Tipus d’unitats cartogràfiques que es presenten en els mapes de sòls.
Les unitats cartogràfiques estan compostes d’un o diversos tipus de sòls principals, o dominants, i d’altres tipus de sòls que no poden ser representats en el mapa a causa de la poca superfície que ocupen a l’escala de treball Aquests altres tipus de sòls es denominen inclusions o impureses del mapa, i s’acostumen a dividir en:
- Sòls símils. Són sòls que, tot i pertànyer a un tipus de sòls diferent que els representats en el mapa, responen de forma semblant al seu ús i maneig.
- Sòls dissímils. Són sòls que pertanyen a tipus de sòls diferents que els representats al mapa i que, a més, presenten una resposta molt diferent pel que fa el seu ús i maneig.
Les unitats cartogràfiques recullen, sempre que s’ha pogut, consociacions dels principals tipus de sòls, segons es defineixen en el “Soil Survey Manual” (SSDS, 2017). Quan això no ha estat possible, a causa de la complexitat de la distribució dels sòls, s’han cartografiat complexes.
Els tipus de sòls dels mapes s’han fixat en base al sistema de classificació Soil Taxonomy, del Departament d’Agricultura dels Estats Units d’Amèrica (USDA) i, amb la finalitat d’estandarditzar i harmonitzar la informació, s’han correlacionat amb els grups de sòls de referència de la Word Reference Base for Soil Resources (IUSS). Atès el grau de descripció requerit i l’escala de treball (1:25.000) del programa de cartografia de sòls de l’ICGC, s’ha optat per utilitzar la sèrie de Soil Taxonomy (SSS) com a nivell jeràrquic de classificació, ja que resulta la categoria més rica en informació. Els tipus de sòls s’han definit en base al material originari, la profunditat efectiva d’arrelament, la classe de drenatge, els horitzons de diagnòstic que presenten i la seva disposició, la textura o granulometria dels horitzons i el contingut d’elements grossos. A les especificacions tècniques d’execució del mapes de sòls de l’ICGC es poden trobar els criteris emprats. Per tal posar nom als tipus de sòls, s’han fet servir noms de la toponímia local del primer indret s’han descrit.
La llegenda del mapa de sòls es defineix com el conjunt de totes les unitats cartogràfiques que apareixen al mapa. Aquesta informació es pot extreure del fitxer de cobertura, que té associada una taula amb els atributs que caracteritzen cada unitat cartogràfica, tipus d’unitat cartogràfica, tipus de sòls, codi d’identificació del tipus de sòls, classificació dels tipus de sòls a nivell de subgrup i a nivell de família segons el sistema de classificació Soil Taxonomy (SSS), classificació dels tipus de sòls segons el sistema de classificació World Reference Base (IUSS) i els codis, textos i estils necessaris per a la representació del Shapefile segons les característiques edàfiques principals.
2. Esquemes cartogràfics complementaris
Els esquemes cartogràfics complementaris que s’inclouen en la sèrie MSC25M pretenen facilitar la interpretació i visualització d’algunes característiques importants dels sòls que es representen (Figures 3 a 7):
Figura 3. Classificació WRB (World Reference Base for Soil Resources).
Figura 4. Classes de profunditat.
Figura 5. Material subjacent.
Figura 6. Classe de drenatge.
Figura 7. Classes de capacitat de retenció d'aigua disponible.
3. Catàleg de sòls de Catalunya
El Catàleg de sòls recull el tipus de sòl que és el nivell de descripció més detallat que utilitza l’ICGC en el MSC25M. El catàleg segueix fins a un cert punt, els principis i recomanacions estipulats en la guia Soil Survey Manual, desenvolupada pel Departament d’Agricultura dels Estats Units.
Els tipus de sòls es defineixen seguint un sistema de classificació, a partir de característiques i propietats que permeten la seva inequívoca identificació, així com la seva fàcil distinció respecte a la resta de tipus de sòls definits. En els cas del programa de cartografia de l’ICGC, les característiques i propietats que s’han utilitzat en la creació i descripció d’aquests tipus de sòls han estat1:
profunditat efectiva del sòl, classe de drenatge, classificació (Soil Taxonomy), textura, contingut d’elements grossos, mineralogia (contingut de carbonat càlcic equivalent, contingut de guix, etc) règim d’humitat dels sòls.
Cada tipus de sòls presenta una descripció detallada de la seva morfologia, dels rangs de les característiques fisicoquímiques que els caracteritzen, de les classificacions segons els sistemes Soil Taxonomy (SSS2, 1999) i World Reference Base for Soil Resources (IUSS3, 2015), del seu origen quan s'ha definit a partir de tipus de sòls de les cartografies prèvies del DACC4, de la seva distribució espacial dins dels fulls publicats i de un perfil representatiu per facilitar la seva identificació en camp.
Referències
IUSS, 2015. Base referencial Mundial para el recurso suelo 2014, Actualización 2015. Sistema internacional de clasificación de suelos para la nomenclatura de suelos y la creación de leyendas de mapas de suelos. Internatinal Union of Soil Science. Working group Word Reference Base. Informe sobre recursos mundiales de suelos 106. FAO, Roma.
Soil Science Division Staff (SSDS), 2017. Soil survey manual. C. Ditzler, K. Scheffe, and H.C. Monger (eds.). USDA Handbook 18. Government Printing Office, Washington, D.C.
1. Recollits en el document: Guia metodològica per a la redacció dels projectes de cartografia de sòls escala 1:25.000 (v. 2022) [PDF, 2,8 MB]
Informes tècnics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ED-0001/22, 121 p., Generalitat de Catalunya.
2. Soil Survey Staff (SSS), 1999. “Soil Taxonomy. A Basic System for Making and Interpreting Soil Surveys”. Soil Survey Staff, 2nd edition NRCS US Department of Agriculture, Handbook 436.
3. IUSS Grup de treball WRB, 2007. Base Referencial Mundial del Recurs Sòl. Primera actualització 2007. Informes sobre Recursos Mundials de Sòls, 103. FAO. Roma.
4. Generalitat de Catalunya. Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC).
Contacte
