• Imprimeix

Sèrie sísmica de l'Alt Urgell, febrer 2022

15 de març de 2022

Durant la matinada del dia 1 de febrer de 2022 va ocórrer un terratrèmol de magnitud Ml 3.7 a l’Alt Urgell, amb epicentre al municipi de Les Valls de Valira (coordenades 42.53ºN i 1.45ºE, figura 1). La fondària del focus va ser de 4 km. El sisme va succeir a les 3:02:59 hora local (2:02:59 UTC) i va ser àmpliament percebut per la població d’Andorra i de les comarques més properes a la zona epicentral, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i  la Cerdanya. En cap cas es van produir danys.

Figura 1. Epicentre del sisme de magnitud Ml 3.7 del dia 1 de febrer de 2022.


Durant els següents dies, tal com era previsible, s’han enregistrat nombroses rèpliques a la xarxa sísmica de Catalunya, operada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Des de l’esdeveniment principal s’han pogut localitzar més de 130 sismes a la mateixa zona. Algunes de les rèpliques han estat lleugerament percebudes per la població.

Tal com es pot apreciar a la figura 2, que mostra la quantitat de sismes ocorreguts a la zona en funció de la seva magnitud, a principis del mes d’octubre de 2021 es va observar un augment significatiu de la sismicitat en aquesta zona. D’aquesta sèrie també en destaca el sisme de magnitud Ml 3.6 que va tenir lloc el dia 11 d’octubre de 2021 a les 8:23:15 (UTC), amb coordenades 42.52ºN i 1.43ºE i focus a 3 km de fondària.

Figura 2. Nombre de sismes diaris segons la seva magnitud a la zona d’ocurrència del terratrèmol del dia 1 de febrer de 2022 des de principi de 2021.


L’histograma de la figura 3 mostra l’evolució temporal d’aquesta sèrie i al mapa de la figura 4 se’n pot observar la distribució espacial en funció de la magnitud. Tots els terratrèmols d’aquesta sèrie tenen la característica de ser superficials, amb focus a menys de 20 km de fondària.

Figura 3. Nombre de sismes diaris segons la seva magnitud a la zona d’ocurrència del terratrèmol del dia 1 de febrer de 2022 des de principis d’octubre de 2021.


Figura 4. Distribució espacial dels epicentres dels sismes ocorreguts a la zona del terratrèmol del dia 1 de febrer de 2022.


Cal destacar el fet que aquesta sismicitat forma part de l’esperable a aquesta zona del territori. El Pirineu és l’àrea amb més terratrèmols de Catalunya i es produeixen sèries sísmiques de més o menys grandària regularment. Durant els últims anys, a la mateixa comarca s’hi han produït sèries sísmiques en què s’han registrat milers de terratrèmols, que formen part del comportament sísmic habitual de la zona, la gran majoria dels quals no han estat percebuts per la població.

Percepció del terratrèmol

Com ja s’ha apuntat més amunt, el terratrèmol del dia 1 de febrer de 2022 va ser àmpliament percebut per la població d’Andorra i de les comarques properes a la zona epicentral. El sistema d’alerta sísmica de l’ICGC va generar automàticament una simulació de la percepció que podria tenir el terratrèmol, tal com es mostra a la figura 5.

Figura 5. Simulació d’intensitats possiblement percebudes a partir de les dades instrumentals i la localització automàtica del terratrèmol del dia 1 de febrer de 2022, generada automàticament pocs minuts més tard de l’ocurrència del terratrèmol.


Efectivament, segons les respostes enviades per la població al qüestionari macrosísmic que l’ICGC té sempre a disposició de la ciutadania, el sisme es va percebre a distàncies epicentrals de fins a 150 km aproximadament. El mapa de la figura 6 mostra la distribució dels punts del territori des dels quals es va respondre  l’enquesta de l’ICGC.

Figura 6. Localització dels llocs des dels quals es varen rebre respostes al qüestionari macrosísmic de l’ICGC.


Mecanisme focal

Per a terratrèmols de magnitud a partir de Ml 3.5 aproximadament, es pot calcular el mecanisme focal del sisme, que dona informació sobre la geometria i moviment de la falla responsable del moviment sísmic. A la figura 7 es mostra el resultat d’aquest càlcul tant per al sisme del dia 1 de febrer de 2022 com per al del dia 11 d’octubre de 2021 esmentat més amunt i ocorregut a l’inici de la sèrie. Ambdós mecanismes mostren un comportament de falla normal amb un petit component de falla de lliscament. Per a determinar aquests mecanismes s’ha fet servir el mètode de Delouis (2014).

Figura 7. Mecanismes focals dels terratrèmols dels dies 11 d’octubre de 2021 i 1 de febrer de 2022, junt amb la distribució espacial dels epicentres dels sismes ocorreguts a la zona.


Referències

Delouis, B., 2014. FMNEAR: determination of focal mechanism and first estimate of rupture directivity using near source records and a linear distribution of point sources. Bulletin of the Seismological Society of America, 104 (3), 1479-1500, doi:10.1785/0120130151.