El terratrèmol ha tingut lloc a la costa Nord del Marroc, prop de la ciutat de Al.Hoceima, de Mw=6.5 segons el CSEM i a una profunditat superficial de menys de 10km segons les agències marroquines: SPGM i CNRM.
El terratrèmol se situa en el lÃmit de plaques Iberia-Àfrica, en la seva part Central (Figura 1). Aquesta zona està caracteritzada per una sismicitat més difosa que les dues zones veïnes del Golf de Cadis a l'Oest i d'Algèria a l'Est.
Estudis recents (Buforn et al., 2004) han posat en evidència un dèficit de sismicitat durant el segle XX, respecte les dues zones veïnes, que podria interpretar-se com un perÃode anòmal de quietud sÃsmica. Anteriorment durant el segle XIX dos terratrèmols van tenir lloc al Sud d'Espanya de M>6 (1829 i 1884), d'efectes destructors.
A la mateixa zona, l'any 1994 (Bezzegoud and Buforn, 1999) es va produir un terratrèmol de magnitud propera a 6, amb menys danys que els produïts per l'actual del mes de febrer de 2004.
A escala regional les formacions plio-quaternà ries es localitzen a la perifèria del Rif, en particular a la costa, on les deformacions tectòniques han estat mès estudiades (J.L. Morel 1988 i 1994) i L. Ait Brahim (1990, 1991, 1997).
Els tipus d'estructures associades a les deformacions més remarcables (Figura 2) són:
- Les grans falles en direcció senestres i inverses NE-SW (Al Hoceima, Nekor, Saïss, Melilla).
- Els encavalcaments, corresponents a rampes emergents (Rif intern/extern, encavalcament frontal dels mantells del pre-Rif), limitats o tallats per les falles en direcció anteriors,
- Els plecs de gran radi (Ketama, regió de Tanger),
- Un sistema de falles normals neoformades, delimitant zones d'enfonsament de rebliment quaternari (graben d'Al Hoceima, amb espessors dels dipòsits de fins a 400 m).
Les falles principals semblen organitzades en funció de les grans falles en direcció i afectant probablement a tota l'escorça, com les de Jebha i les del sistema Al Hoceima/Nekor/Saïss/Melilla en un camp d·esforços compressiu N-S a NW/SE.