Estació sísmica les Avellanes (CAVN)

Caracterització geofísica

Quocient espectral H/V de soroll sísmic

Quocient espectral H/V del registre de soroll sísmic a l’estació sísmica de Les Avellanes. S’observa un pic al voltant de 6 Hz que es pot relacionar amb la freqüència fonamental del sòl i, per tant, s’espera un contrast d’impedància acústica en el subsòl.

Resultats del quocient espectral H/V de soroll sísmic a l’estació sísmica de Les Avellanes.

Model de velocitat d'ones P

El model de velocitat de les ones P obtingut mitjançant la tomografia sísmica aporta informació del comportament del subsòl fins a 12 metres de profunditat. S’observa una primera capa, d’uns 8 metres de gruix, amb una velocitat inferior a 2.500 m/s que s’interpreta com a sòls no consolidats. Per sota es detecta un estrat amb velocitats altes (Vp>3000 m/s) que s’associa a roca sana no “ripable”.

Model de velocitats de les ones P per a l'estació sísmica de Les Avellanes.

Model de velocitat d'ones S

A partir de l’anàlisi de les ones superficials (MASW) s’ha pogut calcular el perfil vertical de la velocitat de propagació de les ones de cisalla (Vs). S’hi identifiquen tres capes: (1) en superfície s’observa una capa d’uns 2 metres de gruix i una velocitat molt baixa (Vs=225 m/s) que ens indica la presència d’un material molt poc compactat, que es podria relacionar amb la presència de reblert; (2) després trobem un nivell amb velocitats baixes (Vs=650 m/s) que arriba fins a 8 metres de profunditat i que s’interpreta com sòls no consolidats; (3) i per sota trobem un augment de la velocitat (Vs>2000 m/s) que s’associa a roca no alterada.

Model de Vs obtingut mitjançant l’anàlisi d’ones superficials (MASW).

Tomografia elèctrica

El model geoelèctric resultat de la inversió del paràmetre físic de la resistivitat elèctrica (tomografia elèctrica) mostra una estructura de tres capes que es poden relacionar amb els canvis de velocitat: (1) un primer tram resistiu de 2 metres de gruix (1000-2000 Ω·m) que es correlaciona amb l’estrat poc compactat de baixa velocitat; (2) una segona capa de resistivitat mitjana (200-400 Ω·m) que arriba als 8 metres de profunditat i que s’associa als sòls no consolidats, i finalment, (3) es detecta un nivell resistiu (500-3000 Ω·m) relacionat amb l’augment de velocitat que s’interpreta com a roca sana.

Model superficial de resistivitat elèctrica amb la ubicació del pou sísmic de Les Avellanes.