Introducció

Tal com s'exposa a la nostra vista (figura 1), la Terra és el resultat de l'extraordinària diversitat de processos geodinàmics interns i externs que ha sofert el planeta des dels seus orígens, que es remunten al voltant de 4 500 milions d'anys (Ma) enrere. La Terra es va formar a partir d'un núvol interestel·lar juntament amb el Sol i els altres planetes del Sistema Solar. A la Terra no queda cap registre rocós de la història més primerenca; el Sistema Solar, sobretot els altres planetes del grup anomenat interiors o planetes terrestres (Mercuri, Venus, Mart), la Lluna i els meteorits, proporciona informació sobre aquesta etapa. El mineral més antic datat fins ara és un cristall de zircó trobat a Austràlia, que té una edat radiomètrica de 4 300 Ma, i les roques més antigues, de la regió del Llac dels Esclaus al Canadà, tenen 3 960 Ma. A Catalunya, tenim més de 550 Ma d'història geològica enregistrada a les roques que hi afloren.

Figura 1: Imatge actual de la Terra

Observant un mapamundi amb un cert deteniment, hom diria que les formes de les costes d'algunes de les terres emergides són com el “negatiu” de les formes de les costes de la terra situada davant; sembla com si poguessin encaixar, com si fossin les peces d'un trencaclosques. Els continents formen part de les plaques tectòniques i, efectivament, algunes de les plaques encaixen perfectament. Se sap que les plaques es desplacen les unes respecte de les altres; a voltes se separen, d'altres s'aproximen i, a cops, col·lideixen o llisquen i freguen entre elles. El resultat és que la distribució de les mars i de les terres emergides canvia amb el temps, però el volum de la Terra roman constant. L'espai que queda entre les plaques que se separen és ocupat per materials volcànics procedents de l'interior de la Terra, els quals constitueixen l'escorça oceànica; aquestes àrees són ocupades pels oceans en els quals es dipositen sediments marins. La col·lisió entre les plaques produeix deformacions en els seus marges, com unes arrugues gegantines, creadores de relleus. Són les grans serralades de muntanyes. Llur procés de formació dura algunes desenes de milions d'anys, i hi intervé una gran quantitat d'energia.