Ara fa uns 7 milions d'anys, un succés extraordinari afectà tota la conca mediterrà nia i les terres emergides que l'envolten: en el Messinià la Mediterrà nia es va assecar. La major part de l'à rea va quedar convertida en un salà gegantà situat a centenars de metres per sota del nivell de l'Atlà ntic. És possible que el paisatge s'assemblés força a una espècie de combinació de triangle dels Àfar amb alguns salares de l'à rea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provocà que els rius s'encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l'erosió que produïen a les zones de les capçaleres progressés en direcció al continent (figura 15).
Probablement fou llavors que les capçaleres d'alguns dels torrents que drenaven els relleus de la Cadena Costera Catalana cap a la Mediterrà nia assoliren la Conca de l'Ebre, tot capturant cursos fluvials d'aquesta i constituint noves conques hidrogrà fiques, les del Ter, el Llobregat, el Francolà i l'Ebre. A partir d'aquell moment l'antiga conca d'avantpaÃs dels Pirineus deixava de ser una conca endorreica i passava a ser tributà ria de la conca mediterrà nia. Els sediments eocens i oligocens dipositats a la Conca de l'Ebre durant l'edificació de les cadenes de muntanyes que la delimiten començaren, doncs, a ser erosionats i a convertir-se en l'à rea font de bona part dels materials que rebleixen el Golf de València i la plana abissal del Golf del Lleó.
A l'inici del Pliocè, la connexió entre l'Atlà ntic i la Mediterrà nia s'havia restablert i a mitjan Pliocè, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s'havia recuperat, sinó que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perquè algunes à rees de les fosses tectòniques properes a la costa tornessin a ser envaïdes per una mar poc profunda (figura 16).
A les desembocadures d'alguns rius s'edificaren uns petits aparells deltaics del tipus anomenat de Gilbert i que són molts caracterÃstics del Pliocè de la Mediterrà nia. A les vores de la depressió intramuntanyosa de la Selva, es produïen efusions volcà niques basà ltiques d'una certa importà ncia.