Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogrà fic de Catalunya, 2013
Â
L'à lgebra de mapes és un sistema d'operacions que genera nous conjunts de dades geoespacials derivats per combinació o per transformació de conjunts de dades geoespacials existents, especialment en el cas de les dades rà ster, si bé el concepte general és aplicable a informació geoespacial en qualsevol model de dades espacial. Dit de forma intuïtiva, à lgebra de mapes és el sistema que permet operar mapes entre si.
L'à lgebra de mapes formalitza el conjunt d'operacions de geoprocessament de dades geoespacials en els sistemes d’informació geogrà fica, sobretot per a dades del model de dades rà ster, ja que permet definir de manera uniforme totes les operacions d'anà lisi cartogrà fica o de manipulació espacial de dades com a operadors o funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials, o també en certs casos valors escalars, i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.
Des del punt de vista matemà tic l'à lgebra de mapes no és pròpiament una à lgebra, ja que no desenvolupa els aspectes formals obligatoris d'una à lgebra (axiomes, regles, condicions, conjunt mÃnim d'operacions primitives a partir del qual s'obtenen la resta d'operacions, etc.), però s'hi assembla perquè permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.
L'à lgebra de mapes resulta especialment adequada i fà cil d'implementar en el cas de les dades rà ster, pel fet que en aquest model de dades espacial els conjunt de dades són sempre col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant totes les operacions entre conjunt de dades esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.
L'à lgebra de mapes proporciona un mitjà compacte i versà til per a expressar i materialitzar la metodologia de modelització cartogrà fica que, en forma de models d'idoneïtat, d'impacte i d'anà lisi multicriteri, s'aplica en l'anà lisi i planificació territorial, ambiental i del paisatge.
Sumari
1 Origen
2 Definició
3 Operadors i funcions
   3.1 Operadors
  3.2 Funcions locals
  3.3 Funcions focals
  3.4 Funcions zonals
  3.5 Funcions globals
  3.6 Funcions de gestió de dades
4 Implementacions
  4.1 Llenguatges
  4.2 Calculadores de mapes
5 Temes relacionats
6 Referències
7 Lectures recomanades
Â
Origen
L'origen de l'à lgebra de mapes parteix del desenvolupament de les operacions rà ster d'anà lisi cartogrà fica, entre mitjans de la dècada de 1960 i mitjans de la de 1970 (Sinton and Steinitz, 1969; Tobler, 1975; Tomlin, 1975; Sinton, 1977). El terme à lgebra de mapes sembla haver estat introduït per Joseph K. Berry (1987), si bé la formulació més elaborada de l'à lgebra de mapes, com a sistema d'operacions i llenguatge de manipulació de dades geoespacials, és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va enunciar el 1990 (Tomlin, 1990) a partir de treballs precedents amb Joseph K. Berry (Tomlin and Berry,1979) i del mateix Tomlin (1980, 1983, 1985).
Definició
L'à lgebra de mapes és la formulació sistemà tica de totes les operacions de geoprocessament per a l'anà lisi i manipulació de dades rà ster com a expressions de cà lcul formades per operadors o funcions aplicades a conjunts de dades rà ster, o en alguns casos valors escalars, que donen lloc com a resultat a un nou conjunt de dades rà ster.
AixÃ, per exemple:Â
rasterC = rasterA-rasterB                crea un rà ster nou com a diferència entre dos rà stersÂ
rasterE = rasterD* 5                         crea un rà ster nou com a producte entre un rà ster i un escalar
rasterI = min(rasterF,rasterG,rasterH)  crea un rà ster nou com a funció de tres rà sters
Pel fet que les operacions de geoprocessament de dades rà ster donen sempre com a resultat un nou conjunt de dades rà ster, l'à lgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra, i aquesta el resultat d'una altra, sempre que el tipus de valor resultant d'una funció sigui un argument và lid per a l'altra funció. Per tant, en l'à lgebra de mapes una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres.
Per exemple:
rasF = majority((rasA+rasB), cos(rasC),     zonalmin(rasD, rasE))
crea un rà ster nou com a resultat d'aplicar la funció majority a tres rà sters que són respectivament el resultat de la suma de dos rà sters, la funció cos (cosinus) d'un rà ster i la funció zonalmin de dos rà sters.
Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de geoprocessament i de manipulació de dades rà ster en forma de llenguatge amb una sintaxi unificada per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemà tic, estadÃstic, d'anà lisi espacial, etc.
En la sintaxi de l'à lgebra de mapes, els operands són els diversos conjunts de dades rà ster, o valors escalars, i les operacions són operadors i funcions.
L'à lgebra de mapes no inclou, lògicament, les operacions que no són de geoprocessament i que per tant no donen lloc a nous conjunts de dades rà ster. Les operacions excloses són essencialment les operacions de visualització, que produeixen la renderització d'un conjunt de dades rà ster en la pantalla o dispositiu, i les de consulta, que donen lloc a valors escalars o de vegades, en alguns programes, a taules. Â
Operadors i funcions
L'à lgebra de mapes inclou operadors i funcions. Els operadors són connectors que expressen operacions simples entre dos o més rà sters, mentre que les funcions prenen com a arguments un o més rà sters i altres parà metres que especifiquen com s'ha d'aplicar la funció.
La formulació d'à lgebra de mapes de Tomlin (1990) classifica les funcions d'anà lisi cartogrà fica segons el context espacial que defineix l'abast de l'operació; és a dir, segons el grup de cel·les els valors de les quals són objecte de la funció. Els tipus de funcions d'anà lisi cartogrà fica de l'à lgebra de mapes són funcions locals, funcions focals, funcions zonals i funcions globals, també dites funcions incrementals en la formulació original, A més de les funcions d'anà lisi cartogrà fica, a l'hora d'implementar l'à lgebra de mapes, els programes de SIG afegeixen un cert nombre de funcions de gestió de dades.
Els operadors de l'à lgebra de mapes són connectors que expressen operacions simples, cel·la a cel·la, entre els valors de cel·les homòlogues de dos rà sters. Els operadors s'apliquen a dos, rà sters o a un rà ster i un escalar. La concatenació d'operadors i operands permet operar múltiples rà sters.
Els operadors emprats en l'à lgebra de mapes poden ser de tipus aritmètic (suma, diferència, producte, divisió, mòdul i negació), booleà (or, and, not, xor), relacional (igual, menor, major, etc.), combinatori, acumulatiu o d'assignació.
Una funció local d'à lgebra de mapes és una funció d'anà lisi rà ster que calcula un nou rà ster en el qual el valor de cada cel·la és funció únicament del valor de la mateixa cel·la del rà ster original, o del conjunt de rà sters originals si la funció opera amb més d'un rà ster. Â
Les funcions locals d'à lgebra de mapes inclouen funcions trigonomètriques (sinus, cosinus, tangent, cotangent, arcsinus, arccosinus, arctangent, etc.), exponencials i logarÃtmiques (de base e, 2 o 10), de reclassificació, de selecció, estadÃstiques (mÃnim, mà xim, mitjana, mediana, moda, desviació està ndard, suma, etc.) i numèriques (mòdul, valor absolut, etc.). Els noms, i la classificació, de les funcions locals varien entre els diferents programes de SIG que implementen l'à lgebra de mapes.
Una funció focal, o funció de veïnat, d'à lgebra de mapes és una funció d'anà lisi rà ster que calcula un nou rà ster en el qual el valor de cada cel·la és funció del valor original de la cel·la i dels valors de les cel·les compreses dins d'un determinat veïnat a l'entorn de la cel·la.
Un veïnat és un conjunt de cel·les d'un rà ster adjacents o pròximes a una cel·la determinada. El tipus de veïnat més habitual en les operacions d'anà lisi rà ster és una finestra mòbil de dimensions diverses (3 x 3 cel·les, 5 x 5 cel·les, etc.) centrades a la cel·la. Es considera veïnat estricte la finestra de 3 x 3 cel·les i veïnats ampliats, les finestres de dimensions més grans. Idealment, però, un veïnat pot tenir qualsevol forma, no cal que sigui necessà riament una finestra quadrada.
Els principals tipus de funcions focals d'à lgebra de mapes són funcions estadÃstiques aplicades als valors compresos dins del veïnat (mÃnim, mà xim, mitjana, mediana, moda, desviació està ndard, suma, etc.), operacions de filtratge (filtre passabaix, filtre passaalt, filtre de moda, etc.), d'interpolació espacial (interpolació per la distà ncia inversa, superfÃcie de tendència, krigatge, etc.), d'anà lisi de superfÃcies (gradient, orientació, ombreig d'il·luminació) o algunes operacions d'anà lisi hidrològica (direcció de flux), entre d'altres. Els noms, i la classificació, de les funcions focals varien entre els diferents programes de SIG que implementen l'à lgebra de mapes.
Una funció zonal d'à lgebra de mapes és una funció d'anà lisi rà ster que calcula un nou rà ster en el qual el valor de cada cel·la és funció del valor original de totes les cel·les que pertanyen a la mateixa zona en un altre rà ster auxiliar que defineix les zones per a aplicar la funció.
Una zona, en à lgebra de mapes, és cada una de les categories d'un rà ster categòric; és a dir una classe d'un atribut nominal o ordinal o, en altres paraules, una classe d'una llegenda temà tica. Les funcions zonals d'à lgebra de mapes són, per tant, funcions de classe.
Les funcions zonals d'à lgebra de mapes més habituals són funcions estadÃstiques (mÃnim, mà xim, mitjana, mediana, moda, desviació està ndard, suma, etc.) calculades per classes (zones) , que solen anomenar-se estadÃstics zonals, i funcions geomètriques (à rea, perÃmetre, gruix, etc.) per classes (zones). Els noms, i la classificació, de les funcions zonals varien entre els diferents programes de SIG que implementen l'à lgebra de mapes.
Una funció global d'à lgebra de mapes és una funció d'anà lisi rà ster que calcula un nou rà ster en el qual el valor de cada cel·la és funció dels valors o de les posicions de totes les cel·les del rà ster original i de la posició d'una o més cel·les origen i d'una o més cel·les de destinació.
Les funcions globals d'à lgebra de mapes inclouen les funcions de distà ncia (distà ncia euclidiana, assignació per distà ncia), les d'anà lisi de superfÃcie de cost (distà ncia de cost, direcció de cost, camà de cost mÃnim, assignació per cost), la majoria de funcions d'anà lisi hidrològica (cà lcul de conques, cà lcul de cursos d'escolament) i les d'anà lisi de visibilitat (cà lcul de conques visuals), entre d'altres.
Per completar les capacitats de manipulació de dades rà ster, els programes de SIG que implementen l'à lgebra de mapes afegeixen un conjunt més o menys ampli de funcions de gestió de dades, que no formen part de cap dels tipus d'operadors ni de funcions de cà lcul de la formulació original de l'à lgebra de mapes, però que són imprescindibles per a poder manejar les dades rà ster. Les funcions de gestió de dades rà ster van des de les operacions més simples de còpia o canvi de nom d'un conjunt de dades rà ster, fins a operacions complexes de manipulació de dades, com és ara el mosaic, la correcció geomètrica o el remostreig de conjunts de dades rà ster.
Implementacions
La implementació original de l'à lgebra de mapes, des dels primers programes de SIG rà ster, ha estat en forma de llenguatge, ja que les expressions de cà lcul de l'à lgebra de mapes s'ajuden plenament amb enunciats en forma de sentències o instruccions. Hi ha diferents estils de sintaxis de llenguatge per a implementar l'à lgebra de mapes. La més antiga és en forma de llenguatge d'ordres, mitjançant sentències que inclouen l'ordre corresponent a la funció i els diferents arguments corresponents als rà sters d'entrada i de resultat i als diferents parà metres o opcions de la funció. Dintre dels llenguatges d'ordres n'hi ha que adopten estils més o menys propers al llenguatge natural. Altres implementacions més recents adopten la forma de llenguatge de cà lcul amb una sintaxi orientada a expressar operacions. Algunes implementacions inclouen sentències condicionals i de control de flux, aixà com l'ús de variables, amb la qual cosa esdevenen veritables llenguatges de programació o, si més no, llenguatges script amb suficient capacitat per a programar procediments. Actualment, la tendència és incorporar les expressions del llenguatge de cà lcul en un llenguatge script, com és ara Python.
Alguns exemples de sentències d'à lgebra de mapes són:
exemple de sentència de llenguatge d'ordres en l'estil original d'à lgebra de mapes (Tomlin, 1990):
slope = IncrementalGradient ofaltitude              Â
exemple de sentència de llenguatge d'ordres del programa MiraMon:
BUFDISTÂ FitxerAmbEntitatsDiana FitxerResultat [LimitInfBuffer, LimitSupBuffer] [Opcions]Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â Â
exemple de sentència de llenguatge de cà lcul del programa ArcGIS en el llenguatge script Python:
outHillshade = Hillshade("elevation", 180, 75, "SHADOWS", 1)
A desgrat d'altres implementacions més interactives i amigables, la implementació de l'à lgebra de mapes en forma de llenguatge continua vigent i útil com a recurs per a automatitzar procediments d'anà lisi i models llargs i complexos.
A partir de l'aparició a mitjans de la dècada de 1990 dels programes de SIG d'escriptori, caracteritzats per interfÃcies grà fiques d'usuari interactives i amigables, una implementació força habitual de l'algebra de mapes és en forma de calculadora de mapes o calculadora rà ster.
Una calculadora de mapes és un mòdul d'un sistema d’informació geogrà fica que presenta una interfÃcie senzilla, a mode de calculadora, per mitjà de la qual es poden declarar les capes, que actuen com a operands, i les funcions, que actuen com a operadors, per a realitzar operacions de geoprocessament. Tot i que està particularment adaptada a l'à lgebra de mapes per a dades de tipus rà ster, una calculadora de mapes és pot aplicar igualment a dades de tipus vectorial. De fet, alguns programes combinen en una mateixa interfÃcie de calculadora de mapes les operacions de geoprocessament de dades d'ambdós tipus.
Â
Temes relacionats
Referències
Berry, J.K. (1987) "Fundamental operations in computer-assisted map analysis", International journal of geographical information systems, 1, 2, 119,136.
Sinton, D.F. and Steinitz, C.F. (1969) GRID: A user's manual, Cambridge, Massachussets: Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis, Graduate School of Design, Harvard University.
Sinton, D.F. (1977) The user's guide to IMGRID: an information system for grid cell data structures, Cambridge, Massachussets: Department of Landscape Architecture, Graduate School of Design, Harvard University.
Tobler, W.R. (1975) Cellular Geography. IIASA Working Paper WP-75-l00.
Tomlin, C.D (1975) The Tomlin Subsystem of IMGRID: an information system for grid cell data structures, Unpublished MSc thesis. Cambridge, Massachussets: Department of Landscape Architecture, Graduate School of Design, Harvard University.
Tomlin, C.D. (1980) The Map Analysis Package. Connecticut: Yale School of Forestry and Environmental Studies.
Tomlin, C.D. (1983) Digital Cartographic Modeling Techniques in Environmental Planning. Unpublished PhD Thesis. Cambridge, Massachussets: Department of Landscape Architecture, Graduate School of Design, Harvard University.
Tomlin, C.D. (1985) The IBM Personal Computer Version of the Map Analysis Package. Cambridge, Massachussets: Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis, Graduate School of Design, Harvard University.
Tomlin, C.D. (1990) Geographic Information Systems and Cartographic Modelling, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall.Â
Tomlin, C.D. and Berry, J.K. (1979) "A mathematical structure for cartographic modelling in environmental analysis", in Proceedings of the 39th Symposium of the American Conference on Surveying and Mapping. Falls Church, Virginia: ACSM.
Lectures recomanades
Tomlin, C.D. (1990) Geographic Information Systems and Cartographic Modelling, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall.
Tomlin, C.D. (1991) "Cartographic Modelling" in Maguire, D.; Goodchild, M. and Rhind, D.W. (eds.) Geographical Information Systems. Principles and Applications. Harlow: Longman.