Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogrà fic de Catalunya, 2013
Â
L'anà lisi de superfÃcie de cost, o simplement anà lisi de cost, és un conjunt d'operacions d'anà lisi rà ster dels sistemes d’informació geogrà fica, que tenen per finalitat modelitzar i avaluar el moviment a través de l'espai mitjançant el cà lcul del cost o resistència al moviment acumulada en els desplaçaments a través d'una superfÃcie, anomenada superfÃcie de cost o superfÃcie de fricció, que expressa de forma quantitativa la magnitud del cost o dificultat de moviment en l'espai. A partir del cost acumulat les operacions d'anà lisi de superfÃcie de cost permeten calcular el camà de cost mÃnim per a desplaçar-se d'una o més localitzacions d'origen a una o més localitzacions de destinació a través de la superfÃcie de cost, d'acord amb diferents supòsits i condicions de cost.
L'anà lisi de superfÃcie de cost té aplicacions en à rees molt diverses. En economia i ciència regional permet modelitzar el cost de localització dels factors de producció i de les activitats (Greene, 1991), aixà com els processos de difusió. En planificació urbana i arquitectura del paisatge, l'anà lisi de superfÃcie de cost s'utilitza per a mesurar l'accessibilitat a serveis o recursos i planificar la localització de noves implantacions (Adriaensen et al., 2003). En enginyeria civil, les aplicacions clà ssiques de l'anà lisi de superfÃcie de cost són la determinació del traçat més idoni (més econòmic, de menor dificultat de construcció, etc.) per a la construcció de carreteres, conduccions de transport i distribució com oleoductes, gasoductes o altres, sistemes d'irrigació, o en general d'infraestructures lineals (Yu et al., 2003). També s'utilitza en intel·ligència artificial per als sistemes de navegació de vehicles autònoms (robots) sobre el terreny (Stahl, 2005). En ecologia del paisatge s'utilitza per a determinar connectors biològics entre hà bitats i modelitzar el moviment d'espècies de fauna (Schick et al., 2008; Beier et al., 2009; Richard and Armstrong, 2010). En arqueologia és un mètodes d'anà lisi molt emprat per a determinar el possible traçat de camins entre assentaments humans històrics o prehistòrics (per exemple, Madry and Rakos, 1996; Wheatley and Gillings, 2002; o Gietl at al., 2007, entre molts altres). Finalment l'anà lisi de superfÃcie de cost és un dels components bà sics per a la planificació d'activitats militars.
Â
Sumari:
- Origen
- Definició
- Operacions d'anà lisi de superfÃcie de cost
3.1 Creació de superfÃcies de cost
3.2 Distà ncia de cost: superfÃcie de cost acumulat
3.3 Direcció de cost
3.4 Camà de cost mÃnim
3.5 Assignació per cost mÃnim
3.6 Determinació de corredors - Tipus d'anà lisi de superfÃcie de cost
4.1 Cost isotròpic
4.2 Cost anisotròpic - Temes relacionats
- Referències
- Lectures recomanades
Â
Origen
L'origen de l'anà lisi de superfÃcie de cost té a veure amb el concepte de fricció de la distà ncia, propi de la teoria econòmica, segons el qual la distà ncia sempre requereix algun tipus d'esforç (temps, energia, diners, etc.) per a superar-la, i en particular dels models de localització i d'interacció d'econometria i de ciència regional, posteriorment adoptats en geografia quantitativa des de finals de la dècada de 1950 (Warntz, 1957).
L'origen de l'operació d'anà lisi rà ster d'anà lisi de superfÃcie de cost està relacionat, a més, amb el desenvolupament de les operacions d'anà lisi del terreny aplicades als models digitals d'elevacions, que tingué lloc durant la dècada de 1970, ja que la determinació del camà de cost mÃnim es considera navegació del terreny i l'algorisme de cà lcul a partir de la superfÃcie de cost acumulat és el mateix que el del camà de mÃnim pendent.
Igualment, en tant que operació d'anà lisi rà ster, l'origen de l'anà lisi de superfÃcie de cost es troba també en el mateix desenvolupament de les operacions rà ster d'anà lisi cartogrà fica, entre mitjans de la dècada de 1960 i mitjans de la de 1970 (Sinton and Steinitz, 1969; Tobler, 1975; Tomlin, 1975; Sinton, 1977), en tant que extensió de l'anà lisi de distà ncia rà ster.
Cap a finals de la dècada de 1970 es documenten ja un cert nombre d'algorismes per a l'anà lisi de superfÃcies de cost (Goodchild, 1977) i és sobretot en la dècada de 1980 (Mitchell, 1988; Eastman 1989) i posteriors que apareixen les versions més sofisticades d'anà lisi de cost isotròpic i anisotròpic (Douglas, 1994; Donnay, 1995; Eastman 1995; Lee and Stucky, 1998; Collischonn and Pilar, 2000; Eastman 2003).
Definició
Una superfÃcie de cost, també anomenada superfÃcie de fricció, és una magnitud de variació contÃnua, o superfÃcie, que expressa el cost o, en general, la resistència al desplaçament a través de l'espai. Per exemple, una de les variables més habitualment emprades com a superfÃcie de cost és el pendent, ja que tant en els desplaçaments a peu, com en els obstacles a superar en el traçat d'una carretera, és un dels factors que suposa major dificultat per als desplaçaments. No obstant, la superfÃcie de cost pot ser qualsevol altre factor fÃsic o econòmic, i sovint la combinació de diversos factors. Una superfÃcie de cost es representa generalment com un rà ster on les cel·les prenen el valor quantitatiu del cost o resistència, que indica la dificultat que trobarà un desplaçament per a travessar cada cel·la.
L'anà lisi de superfÃcie de cost té per finalitat determinar els recorreguts de mÃnima dificultat a través de la superfÃcie de cost. Aquest resultat s'obté en dos passos: el cà lcul de la superfÃcie de cost acumulat, que és necessà riament el punt de partida de qualsevol anà lisi de cost, i el cà lcul del camà de cost mÃnim, basat en l'anterior.
La superfÃcie de cost acumulat és també una superfÃcie, representada per mitjà d'un rà ster, que expressa el cost acumulat per a desplaçar-se a través de la superfÃcie de cost des d'una o més cel·les origen fins a cada cel·la. La superfÃcie de cost és un resultat intermedi que constitueix el punt de partida per a qualsevol anà lisi de cost mÃnim. Lògicament, la superfÃcie de cost acumulat és especÃfica per a cada cel·la o conjunt de cel·les origen.
El camà de cost mÃnim és el recorregut entre dos punts sobre una superfÃcie de cost que té el cost de desplaçament acumulat més baix. El camà de cost mÃnim es calcula, com a recorregut de mÃnim pendent sobre la superfÃcie de cost acumulat. Un dels extrems (origen o destinació) del camà de cost mÃnim ha de ser necessà riament l'origen de la superfÃcie de cost acumulat.
Â
Operacions d'anà lisi de superfÃcie de cost
Les dues operacions bà siques d'anà lisi de superfÃcie de cost són el cà lcul de la superfÃcie de cost acumulat i el cà lcul del camà de cost mÃnim. A més d'aquestes dues operacions bà siques, es pot calcular la direcció de cost i l'assignació per cost mÃnim. Prèviament és necessari crear la superfÃcie de cost, que tot i no ser una operació d'anà lisi de cost en si, forma part de la seqüència d'anà lisi i té efectes crÃtics en el resultat de la resta d'operacions.
Creació de superfÃcies de cost
La creació de la superfÃcie de cost és el pas més crÃtic de l'anà lisi de superfÃcie de cost. La superfÃcie de cost es crea mitjançant la selecció, ponderació i combinació de diversos factors que reflecteixin adequadament la dificultat de desplaçament per al tipus de moviment o procés objecte de modelització. Inevitablement la selecció i ponderació dels factors és una decisió de l'investigador o professional que realitza l'anà lisi i per tant té un fort component subjectiu.
La selecció, ponderació i combinació dels factors que defineixen la superfÃcie de cost es realitza per mitjà de les operacions bà siques de geoprocessament rà ster, com és ara la reclassificació i la superposició rà ster.
Entre els factors més utilitzats per a definir el cost hi ha el pendent, els usos del sòl i la hidrografia. El pendent és una magnitud quantitativa que es pot utilitzar directament com a cost, però pot ser que la influència en la dificultat de desplaçament no sigui lineal i que calgui per tant reclassificar el pendent en intervals segons dificultat de desplaçament. Els usos del sòl, en canvi, són categories que cal reclassificar per agrupar els usos del sòl que suposen un mateix grau de dificultat o de resistència al desplaçament, i que cal valorar per assignar una puntuació numèrica a cada grup d'usos del sòl que indiqui el grau de dificultat. La hidrografia se sol emprar per a establir barreres; és a dir posicions de molt alta resistència al desplaçament. En cas d'introduir barreres, cal introduir també passos (per exemple, pots o guals en el cas dels rius) per tal de modelitzar de forma realista les condicions del terreny. Finalment, si s'utilitza més d'un factor, cal reescalar tots els factors en un mateix rang de valors (per exemple, de 0 a 10), per tal que siguin comparables, i assignar a cada factor un pes expressiu de la seva influència més o menys alta en el cost de desplaçament i combinar tots els factors multiplicats pel seu pes relatiu.
Distà ncia de cost: superfÃcie de cost acumulat
El cà lcul de la distà ncia de cost, o distà ncia ponderada pel cost,  és el cà lcul de la superfÃcie de cost acumulat. Utilitzant un rà ster de superfÃcie de cost i un segon rà ster amb les cel·les origen de desplaçaments, el cà lcul de la distà ncia de cost genera un rà ster en el qual cada cel·la té un valor que és el cost acumulat més baix per a desplaçar-se des de la cel·la origen més pròxim fins a la cel·la. Convé notat, per tant, que el cà lcul del cost acumulat actua sempre amb el criteri de calcular el desplaçament de menor cost possible entre cada cel·la i les veïnes per a determinar el mÃnim cost acumulat. Hi ha diversos algorismes per al cà lcul del cost acumulat mÃnim. Un dels més emprats és una adaptació a la topologia rà ster de l'algorisme de Dijkstra (Dijkstra, 1959), propi de l'anà lisi de xarxes, que calcula el camà de cost mÃnim entre posicions al llarg d'una xarxa lineal.
La superfÃcie de cost acumulat indica la distà ncia de cost mÃnima entre cada cel·la i la cel·la origen de desplaçament més propera, però no dóna idea de quin és el recorregut a seguir per aconseguir aquest cost acumulat mÃnim. Per a determinar el camà de cost mÃnim corresponent al cost acumulat de cada cel·la de la superfÃcie de cost acumulat es necessita la direcció de cost, o direcció ponderada pel cost, que consisteix en un rà ster que indica per a cada cel·la del rà ster de cost acumulat quina de les cel·les veés és la cel·la més propera a través de la qual s'ha de fer el desplaçament per a obtenir el mÃnim cost acumulat.
El camà de cost mÃnim és el conjunt de cel·les entre una cel·la origen i una cel·la destinació que cal recórrer en seqüència per obtenir el mÃnim cost acumulat. El resultat del cà lcul de camÃns de cost mÃnim és, doncs, un rà ster amb aparença d'elements lineals. Per a calcular el camà de cost mÃnim es necessiten tant el rà ster de distà ncia de cost com el de direcció de cost, a més d'un tercer rà ster que defineixi les cel·les de destinació. Les cel·les d'origen ja estan implÃcites en els rà sters de distà ncia i de direcció de cost que s'han calculat precisament en funció d'aquests orÃgens.
Els programes de SIG calculen, per tant, distà ncia i direcció de cost alhora i és opcional el fet d'emmagatzemar una, l'altra o les dues com a resultats intermedis.
L'assignacióper cost mÃnim és una operació addicional, a part, del cà lcul del camà de cost mÃnim, que assigna cada cel·la del rà ster a la cel·la origen més propera en funció del cost mÃnim acumulat. El resultat és el repartiment de l'espai en à rees de proximitat relatives a cada un dels orÃgens, en el ben entès que la proximitat en aquest cas és en distà ncia de cost. Per tal de realitzar l'assignació per cost mÃnim, cal disposar de la distà ncia de cost i de la direcció de cost.
La determinació de corredors genera "à rees" (conjunts de cel·les contigües) entre diverses destinacions, com a resultat de sumar els rà sters de distà ncia de cost (cost acumulat mÃnim) per a cada destinació, calculats separadament. El resultat, en lloc d'un camà de cost mÃnim, és tota una à rea de cost mÃnim entre les dues destinacions, que inclou els camins mÃnims des de cada una de les destinacions a un origen comú. La determinació de corredors és una operació d'anà lisi de superfÃcie de cost especialment útil per a aplicacions de connectivitat ecològica entre hà bitats o espais naturals.
Un cop obtinguda la suma de les superfÃcies de cost acumulat de les diverses destinacions, les "à rees" corresponents als corredors es poden aïllar reclassificant el cost acumulat per sota d'un determinat llindar. En cas d'haver calculat les diverses superfÃcies de cost acumulat de les diverses destinacions utilitzant múltiples orÃgens comuns, el resultat pot donar lloc a múltiples corredors entre les destinacions.
Â
Tipus d'anà lisi de superfÃcie de cost
L'anà lisi de superfÃcie de cost bà sica té en compte només el cost i assumeix una dificultat de desplaçament igual en totes direccions excepte pel diferent valor de cost en cada punt de la superfÃcie de cost. Aquest tipus d'anà lisi, simple, es coneix com anà lisi de superfÃcie de cost isotròpic, ja que el cost actua igual en totes direccions. L'anà lisi de superfÃcie de cost isotròpic s'anomena també anà lisi de cost en pla.
L'anà lisi de superfÃcie de cost anisotròpic és una forma més complexa d'anà lisi de superfÃcie de cost, que té en compte la diferent influència del cost en les diferents direccions com a conseqüència del sentit diferent que té el cost en cada direcció. Per exemple, una anà lisi de superfÃcie de cost que utilitzi el pendent com a superfÃcie de cost i només es basi en el valor de pendent que hi ha en cada cel·la és una anà lisi de superfÃcie de cost isotròpic, ja que el pendent actua igual com a dificultat de desplaçament ten totes direccions. En canvi, una anà lisi de superfÃcie de cost que utilitzi el pendent com a superfÃcie de cost i tingui en compte, a més, el sentit amunt o avall del pendent, és una anà lisi de superfÃcie de cost anisotròpic, ja que el pendent no representa la mateixa dificultat de desplaçament quan és de pujada que quan és de baixada. L'anà lisi de superfÃcie de cost anisotròpic s'anomena també anà liside cost en superfÃcie.
Alguns programes, a més d'incorporar l'anà lisi de superfÃcie de cost anisotròpic, permeten modelitzar per separat el factor horitzontal i el factor vertical del cost de desplaçament. Per exemple, el factor horitzontal pot ser la diferent textura o consistència del terreny (més tou o més irregular) o la presència de vents favorables o desfavorables, mentre que el factor vertical pot ser el gradient del pendent.
Â
Temes relacionats
- Anà lisi del terreny
- Model de dades rà ster
- Model digital d'elevacions
- Sistema d’informació geogrà fica
- SuperfÃcie
Referències
Adriaensen, F.; Chardon, J.P.; De Blust, S.G.; Swinnen, E.; Villalba, S.; Gulinck, H. and Matthysen, E. (2003) "The application of ‘least-cost’ modelling as a functional landscape model", Landscape and Urban Planning, 64, 233-247.
Beier, P.; Majka, D.R. and Newell, S.L. (2009) "Uncertainty analysis of least-cost modeling for designing wildlife linkages", Ecological Applications, 19, 2067-2077.
Collischonn, W. and Pilar, J. (2000) "A direction dependent least-cost-path algorithm for roads and canals", International Journal of Geographical Information Science, 14, 4, 397–406.
Dijkstra, E. W. (1959) "A note on two problems in connection with graphs", Numerische Mathmatik, 1, 269-271.
Donnay, J.P. (1995) "Modelling of Accessibility Fields" in Proceedings JEC-GI '95. Amsterdam: IOS Press.
Douglas, D. H. (1994) "Least-cost path in GIS using an accumulated cost surface and slopelines", Cartographica,31, 3, 31-51.
Eastman, J.R., (1989) "Pushbroom Algorithms for Calculating Distances in Raster Grids" in Proceedings, AUTOCARTO 9. Falls Church, Virginia: ASPRS-ACSM.
Eastman, J. R. (1995) Idrisi for Windows Users Guide. Worcester, Massachussets: Clark University.
Eastman, J. R. (2003) Idrisi Kilimanjaro. Guide to GIS and Image Processing. Worcester, Massachussets: Clark University.
Gietl, R.; Doneus, M. and Fera, M. (2007) "Cost Distance Analysis in an Alpine Environment: Comparison of Different Cost Surface Modules" in Layers of Perception – CAA 2007.
Goodchild, M. F. (1977) "An evaluation of lattice solutions to the corridor location problem", Environment and Planning A, 9, 727-738.
Greene, W.H. (1991) Econometrics Analysis. NewYork: Macmillan Publishing Company.
Lee, J. and Stucky, D. (1998) "On applying viewshed analysis for determining least-cost paths on Digital Elevation Models", International Journal of Geographical Information Science, 12, 891–905.
Madry, S. and Rakos, L. (1996) "Line-of-sight and cost surface techniques for regional archaeological research in the Arroux river valley" in Maschner, H.D.G. (ed.) New Methods, Old Problems: Geographic Information Systems in Modern Archaeological Research. Carbondale.
Mitchell, J.S.B. (1988) "An algorithmic approach to some problems in terrain navigation", Artificial Intelligence, 37, 171-201.
Richard, Y. and Armstrong, D.P. (2010) "Cost distance modelling of landscape connectivity and gap-crossing ability using radio-tracking data", Journal of Applied Ecology, 47, 603–610.
Schick, R.S.; Loarie, S.R.; Colchero, F.; Best, B.D.; Boustany, A.; Conde, D.A.; Halpin, P.N.; Joppa, L.N.; McClellan, C.M. and Clark, J.S. (2008) "Understanding movement data and movement processes: current and emerging directions", Ecology Letters, 11, 1338-1350.
Sinton, D.F. and Steinitz, C.F. (1969) GRID: A user's manual, Cambridge, Massachussets: Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis, Graduate School of Design, Harvard University.
Sinton, D.F. (1977) The user's guide to IMGRID: an information system for grid cell data structures, Cambridge, Massachussets: Department of Landscape Architecture, Graduate School of Design, Harvard University.
Stahl, C.W. (2005) Accumulated Surfaces & Least-Cost Paths: GIS Modeling for Autonomous Ground Vehicle (AGV) Navigation. MSc Thesis. Blacksburg, Virginia: Virginia Polytechnic Institute and State University.
Tobler, W.R. (1975) Cellular Geography. IIASA Working Paper WP-75-l00.
Tomlin, C.D (1975) The Tomlin Subsystem of IMGRID: an information system for grid cell data structures, Unpublished MSc thesis. Cambridge, Massachussets: Department of Landscape Architecture, Graduate School of Design, Harvard University.
Warntz, W. (1957) "Transportation, social physics and the Law of Refraction", The Professional Geographer, 9, 2-7.
Wheatley, D. and Gillings, M. (2002) Spatial Technology and Archaeology. The Archaeological Applications of GIS. London: Taylor and Francis.
Yu, C.; Lee, J. and Munro-Stasiuk, M. J. (2003) "Extensions to Least-Cost Path Algorithms for Roadway Planning. International Journal of Geographic Information Science, 17, 4, 361-376.
Lectures recomanades
DeMers, M. N. (2002) GIS Modeling in Raster. New York: John Wiley and Sons, Inc.
Yu, C.; Lee, J. and Munro-Stasiuk, M. J. (2003) "Extensions to Least-Cost Path Algorithms for Roadway Planning. International Journal of Geographic Information Science, 17, 4, 361-376.