• Imprimeix

Bloc diagrama

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

sinònim complementari: bloc perspectiu, bloc geològic
cs bloque diagrama; fr bloc-diagramme; it blocco-diagramma; en block diagram; de Blockbild

SUMARI

  1. Un extraordinari recurs didàctic
  2. Perspectiva i escala del bloc diagrama
  3. El bloc diagrama en la història de la cartografia
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Representació gràfica en perspectiva d'un territori, realitzada tradicionalment amb tècniques de dibuix projectiu a partir de mapes, observacions o fotografies i, actualment, amb l'auxili de mitjans informàtics recolzant-se sovint en el model digital d'elevacions, destinada a oferir una imatge didàctica, fàcilment comprensible amb aspecte de veritable figura tridimensional.

Bloc diagrama de Catalunya dibuixat manualment i inclòs en BLASI, Pere: Geografia elemental de Catalunya. Barcelona, Publicacions de l'Editorial Pedagògica, 1935.

 

La principal característica dels blocs diagrama, que els diferencia, en certa manera, d'un clàssic mapa tridimensional o d'una simple vista en perspectiva, i els confereix una personalitat pròpia inconfusible, és la seva original concepció amb l'aspecte d'un volum sòlid, tallat talment com una pastilla del territori i muntada, pràcticament sempre, sobre una base plana que evita que sigui percebut com a "flotant" en l'espai, simulant per tant gràficament, d'aquesta manera, la imatge perfecta d'una maqueta física, cosa que incrementa el seu efecte perspectiu i realista, millora l'apreciació dels diferents nivells altitudinals de la superfície representada i li permet, a més, incloure a les seves cares frontals visibles, quan sigui pertinent i a mode de seccions, interessants informacions addicionals del subsòl seccionat.

Bloc diagrama escalable i orientable a voluntat, obtingut de forma automatitzada per mitjans informàtics.

 

Un extraordinari recurs didàctic

Habitualment, la informació opcional i complementària inclosa a les vores del bloc diagrama sol ser de caràcter geològic, encara que també resulta freqüent trobar-hi referències de formacions edàfiques, restes arqueològiques, de recursos hídrics i, encara que més rarament, de claveguerams, d'obres públiques subterrànies, fonamentacions d'obra o de molts altres temes. Tota aquesta informació és plasmada esquemàticament en les cares frontals del bloc tallades verticalment, que corresponen a veritables perfilstopogràfics o talls territorials.

En l'entorn geològic, els continguts informatius més o menys detallats de les seccions, conseqüència sobretot dels avenços i esforços descriptius de les ciències naturals dels darrers segles, poden ser il·lustrats en colors seguint, per exemple, les tendències convencionals dels mapes geològics, per tal de millorar el seu simbolisme i la seva expressivitat. Amb aquesta intel·ligent combinació gràfica en perspectiva, el bloc diagrama aconsegueix destacar, de manera simultània, tant la informació subterrània (en el cas de la geologia, per exemple, les estructures, els estrats, els plecs sinclinals, els cabussaments, les etapes geològiques, etc.) com també la topografia de l'escorça del terreny, algunes vegades interpretada i expressada, a més, amb símbols fisiogràfics descriptius, suggerint, si cal, les diverses relacions existents entre l'estructura geològica amagada al subsòl i la geomorfologia visible de la seva superfície.

Bloc diagrama edafològic per a destacar la influència del cicle de l'aigua en la circulació i el règim d'humitat del sòl. J. Nuet Badia a partir dels autors. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 3 Recursos geològics i sòl. Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 1985.

 

Perspectiva i escala del bloc diagrama

Per coherència lògica d'una presentació que és volgudament i essencialment didàctica i entenedora, l'escala vertical en la qual han estat traçats aquests talls és presentada de forma habitual en la mateixa escala que la utilitzada per al relleu de la superfície del bloc, normalment sense cap exageració. Malgrat això, és força freqüent que resulti imprescindible destacar més els diferents detalls i les dimensions del relleu, i també les seves altituds, tan significatives a escala humana però relativament insignificants i desapercebudes en relació a les grans extensions territorials i, llavors, ambdues escales verticals, l'altitudinal i la de l'interior del tall, poden ser resoltes amb una determinada exageració degudament indicada, fins i tot, en forma d'escala gràfica establerta verticalment, paral·lela i a prop de la pròpia aresta del bloc.

Blocs diagrames d'alguns tipus de costes rocalloses. Biopunt a partir d'A. Guilcher. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2 de Geologia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 1992.

D'altra banda, si bé acostumem a trobar molts blocs diagrama que descriuen amb tot detall i exactitud llocs i fenòmens singulars del terreny, també és força freqüent l'elaboració més aproximativa d'altres blocs diagrama, extremadament esquematitzats, és a dir, simplificats i molt idealitzats com a simples models, sense cap intencionalitat realista per a reproduir fidelment una determinada localitat concreta del territori, ni tampoc a una escala massa precisa. A més, des de l'òptica del disseny de la il·lustració, aquests blocs poden encara ser construïts en forma força realista per mitjà d'una autèntica visió en perspectiva amb punts de fuga o, de manera molt més senzilla i rudimentària, en forma de simplificada perspectiva isomètrica o cavallera, obtinguda amb una fàcil projecció ortogràfica, com a simple esquema aproximatiu i destinat únicament a il·lustrar i instruir sobre algun determinat concepte o fenomen. Tanmateix, el blocs diagrama, segons els objectius, admeten representacions a escales extremadament diverses, aptes per a descriure conjunts territorials que poden anar des de l'estructura general del globus terrestre sencer fins als més detallats fragments destinats a mostrar el detall d'algun tipus concret de sòl.

Una altra forma alternativa d'intel·ligent explotació didàctica dels blocs diagrama ha consistit, a voltes, en mostrar conjunts d'aquestes representacions, agrupades, unes al costat de les altres i en posició similar i comparable, formant interessants seqüències ordenades que permeten comprendre i destacar l'evolució cronològica d'algun determinat procés orogènic, erosiu o, en general, transformador.

Un petit bloc-diagrama de Peter Van Dusen mostra l'efecte de l'impacte d'una gota d'aigua de la pluja sobre el sòl on, per cert, una marieta és convertida en un deliciós exemple de recurs d'escala gràfica. MARSH, W. M. i DOZIER, J.: Landscape. An Introduction to Physical Geography. Reading, Massachusetts, Addison-Wesley, 1981.

 

El bloc diagrama en la història de la cartografia

És evident que els blocs diagrama constitueixen, per si mateixos, un antic, encertat i expressiu recurs didàctic gràfic, de considerable tradició i reconegut valor en totes les ciències de la natura, clara herència de la voluntat pedagògica de molts docents i investigadors per divulgar els recents descobriments i els nous conceptes desenvolupats sobretot per la ciència geològica durant el segle XIX. De fet, els blocs diagrama es considera que foren ideats pel geòleg Grove Karl Gilbert i perfeccionats i divulgats pel geògraf William M. Davis. Als països catalans, l'introductor d'aquest recurs gràfic fou, entre d'altres, Joan Carandell i Pericay, catedràtic d'història natural.

Però, sorprenentment, els blocs diagrama configuren i anuncien a la vegada, i en certa manera, un interessant precedent de les nombroses representacions perspectives digitals (anomenades popularment en 3D) que, actualment, s'obtenen amb tanta facilitat com vistositat mitjançant el disseny assistit per ordinador i amb el suport del model digital d'elevacions, que millora el resultat i estalvia una feina ingent a l'il·lustrador. Els blocs diagrama en 3D, a més de possibilitar la seqüentització dinàmica de les transformacions morfològiques produïdes en un mateix bloc, permeten triar i modificar amb tota facilitat la distància i l'elevació del punt de mira, l’orientació, els possibles ombratges plàstics i el mateix angle d'observació, i afegeixen encara l'avantatge considerable de la interactivitat amb el lector, fent possible en pantalla la rotació lliure del model de manera que pugui mostrar, en cada posició, diferents punts de vista perspectius del relleu i, a la vegada, la seva informació interna tallada i representada en cadascuna de les cares laterals del mateix, sense cares permanentment ocultes com passava abans en les il·lustracions estàtiques.

Generació dels primers models digitals del terreny. MDT de Tavertet (primera meitat dels anys 1980). ICC.

En qualsevol cas, editats en paper o presentats en versió digital, exemples magnífics, molt nombrosos i alliçonadors de blocs diagrama ben dissenyats i informats poden ser vistos, si més no, en tota mena d'atles i llibres de text de diferents nivells, així com en qualsevol tipus d'obres científiques, de divulgació o especialitzades, antigues i modernes, referides a la geografia, a la geologia i la geomorfologia, a les ciències naturals, a les obres públiques o al territori en general.

Temes relacionats

Referències

DEVEAU, Suzanne: Bloco-diagrama. Tipos e técnicas simples de realização. Lisboa, Centro de Estudos Geográficos, 1980. s/ISBN

GREENHOOD, David: Mapping. Chicago i Londres, The University of Chicago Press, 1944, 1951, 1964. ISBN: 0-226-30696-8.

IMHOF, Eduard: Kartographische Geländedarstellung. Berlín, Walter de Gruyter & Co., 1965. En anglès: Cartographic Relief Presentation. Nova York, Esri Press, 2007. ISBN 978-1-58948-026-1.

LOBECK, Armin K.: Block Diagrams. (Obra clàssica sobre aquest tema). Nova York, John Wiley & Sons, 1924.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams. Londres, Methuen & Co., 1963. Traducció al castellà: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966.

RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.

ROBINSON, Arthur H. i altres: Elements of Cartography. Nova York, John Wiley & Sons, (6a edició) 1995. Traducció al castellà: Elementos de Cartografía. (5a edició, 1984). Barcelona, Omega, 1987. ISBN 84-282-0768-2.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.

Lectures recomanades

HOLMES, Nigel: Pictorial Maps. History, Design, Ideas. Sources. Londres, The Herbert Press, 1992. ISBN: 1-871569-43-5.