Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogrà fic de Catalunya, 2013
Â
sinònim complementari: bloc perspectiu, bloc geològic
cs bloque diagrama; fr bloc-diagramme; it blocco-diagramma; en block diagram; de Blockbild
SUMARI
Representació grà fica en perspectiva d'un territori, realitzada tradicionalment amb tècniques de dibuix projectiu a partir de mapes, observacions o fotografies i, actualment, amb l'auxili de mitjans informà tics recolzant-se sovint en el model digital d'elevacions, destinada a oferir una imatge didà ctica, fà cilment comprensible amb aspecte de veritable figura tridimensional.
Â
La principal caracterÃstica dels blocs diagrama, que els diferencia, en certa manera, d'un clà ssic mapa tridimensional o d'una simple vista en perspectiva, i els confereix una personalitat pròpia inconfusible, és la seva original concepció amb l'aspecte d'un volum sòlid, tallat talment com una pastilla del territori i muntada, prà cticament sempre, sobre una base plana que evita que sigui percebut com a "flotant" en l'espai, simulant per tant grà ficament, d'aquesta manera, la imatge perfecta d'una maqueta fÃsica, cosa que incrementa el seu efecte perspectiu i realista, millora l'apreciació dels diferents nivells altitudinals de la superfÃcie representada i li permet, a més, incloure a les seves cares frontals visibles, quan sigui pertinent i a mode de seccions, interessants informacions addicionals del subsòl seccionat.
Â
Un extraordinari recurs didà ctic
Habitualment, la informació opcional i complementà ria inclosa a les vores del bloc diagrama sol ser de carà cter geològic, encara que també resulta freqüent trobar-hi referències de formacions edà fiques, restes arqueològiques, de recursos hÃdrics i, encara que més rarament, de claveguerams, d'obres públiques subterrà nies, fonamentacions d'obra o de molts altres temes. Tota aquesta informació és plasmada esquemà ticament en les cares frontals del bloc tallades verticalment, que corresponen a veritables perfilstopogrà fics o talls territorials.
En l'entorn geològic, els continguts informatius més o menys detallats de les seccions, conseqüència sobretot dels avenços i esforços descriptius de les ciències naturals dels darrers segles, poden ser il·lustrats en colors seguint, per exemple, les tendències convencionals dels mapes geològics, per tal de millorar el seu simbolisme i la seva expressivitat. Amb aquesta intel·ligent combinació grà fica en perspectiva, el bloc diagrama aconsegueix destacar, de manera simultà nia, tant la informació subterrà nia (en el cas de la geologia, per exemple, les estructures, els estrats, els plecs sinclinals, els cabussaments, les etapes geològiques, etc.) com també la topografia de l'escorça del terreny, algunes vegades interpretada i expressada, a més, amb sÃmbols fisiogrà fics descriptius, suggerint, si cal, les diverses relacions existents entre l'estructura geològica amagada al subsòl i la geomorfologia visible de la seva superfÃcie.
Â
Perspectiva i escala del bloc diagrama
Per coherència lògica d'una presentació que és volgudament i essencialment didà ctica i entenedora, l'escala vertical en la qual han estat traçats aquests talls és presentada de forma habitual en la mateixa escala que la utilitzada per al relleu de la superfÃcie del bloc, normalment sense cap exageració. Malgrat això, és força freqüent que resulti imprescindible destacar més els diferents detalls i les dimensions del relleu, i també les seves altituds, tan significatives a escala humana però relativament insignificants i desapercebudes en relació a les grans extensions territorials i, llavors, ambdues escales verticals, l'altitudinal i la de l'interior del tall, poden ser resoltes amb una determinada exageració degudament indicada, fins i tot, en forma d'escala grà fica establerta verticalment, paral·lela i a prop de la pròpia aresta del bloc.
D'altra banda, si bé acostumem a trobar molts blocs diagrama que descriuen amb tot detall i exactitud llocs i fenòmens singulars del terreny, també és força freqüent l'elaboració més aproximativa d'altres blocs diagrama, extremadament esquematitzats, és a dir, simplificats i molt idealitzats com a simples models, sense cap intencionalitat realista per a reproduir fidelment una determinada localitat concreta del territori, ni tampoc a una escala massa precisa. A més, des de l'òptica del disseny de la il·lustració, aquests blocs poden encara ser construïts en forma força realista per mitjà d'una autèntica visió en perspectiva amb punts de fuga o, de manera molt més senzilla i rudimentà ria, en forma de simplificada perspectiva isomètrica o cavallera, obtinguda amb una fà cil projecció ortogrà fica, com a simple esquema aproximatiu i destinat únicament a il·lustrar i instruir sobre algun determinat concepte o fenomen. Tanmateix, el blocs diagrama, segons els objectius, admeten representacions a escales extremadament diverses, aptes per a descriure conjunts territorials que poden anar des de l'estructura general del globus terrestre sencer fins als més detallats fragments destinats a mostrar el detall d'algun tipus concret de sòl.
Una altra forma alternativa d'intel·ligent explotació didà ctica dels blocs diagrama ha consistit, a voltes, en mostrar conjunts d'aquestes representacions, agrupades, unes al costat de les altres i en posició similar i comparable, formant interessants seqüències ordenades que permeten comprendre i destacar l'evolució cronològica d'algun determinat procés orogènic, erosiu o, en general, transformador.
Â
El bloc diagrama en la història de la cartografia
És evident que els blocs diagrama constitueixen, per si mateixos, un antic, encertat i expressiu recurs didà ctic grà fic, de considerable tradició i reconegut valor en totes les ciències de la natura, clara herència de la voluntat pedagògica de molts docents i investigadors per divulgar els recents descobriments i els nous conceptes desenvolupats sobretot per la ciència geològica durant el segle XIX. De fet, els blocs diagrama es considera que foren ideats pel geòleg Grove Karl Gilbert i perfeccionats i divulgats pel geògraf William M. Davis. Als països catalans, l'introductor d'aquest recurs grà fic fou, entre d'altres, Joan Carandell i Pericay, catedrà tic d'història natural.
Però, sorprenentment, els blocs diagrama configuren i anuncien a la vegada, i en certa manera, un interessant precedent de les nombroses representacions perspectives digitals (anomenades popularment en 3D) que, actualment, s'obtenen amb tanta facilitat com vistositat mitjançant el disseny assistit per ordinador i amb el suport del model digital d'elevacions, que millora el resultat i estalvia una feina ingent a l'il·lustrador. Els blocs diagrama en 3D, a més de possibilitar la seqüentització dinà mica de les transformacions morfològiques produïdes en un mateix bloc, permeten triar i modificar amb tota facilitat la distà ncia i l'elevació del punt de mira, l’orientació, els possibles ombratges plà stics i el mateix angle d'observació, i afegeixen encara l'avantatge considerable de la interactivitat amb el lector, fent possible en pantalla la rotació lliure del model de manera que pugui mostrar, en cada posició, diferents punts de vista perspectius del relleu i, a la vegada, la seva informació interna tallada i representada en cadascuna de les cares laterals del mateix, sense cares permanentment ocultes com passava abans en les il·lustracions està tiques.
En qualsevol cas, editats en paper o presentats en versió digital, exemples magnÃfics, molt nombrosos i alliçonadors de blocs diagrama ben dissenyats i informats poden ser vistos, si més no, en tota mena d'atles i llibres de text de diferents nivells, aixà com en qualsevol tipus d'obres cientÃfiques, de divulgació o especialitzades, antigues i modernes, referides a la geografia, a la geologia i la geomorfologia, a les ciències naturals, a les obres públiques o al territori en general.
Temes relacionats
Referències
DEVEAU, Suzanne: Bloco-diagrama. Tipos e técnicas simples de realização. Lisboa, Centro de Estudos Geográficos, 1980. s/ISBN
GREENHOOD, David: Mapping. Chicago i Londres, The University of Chicago Press, 1944, 1951, 1964. ISBN: 0-226-30696-8.
IMHOF, Eduard: Kartographische Geländedarstellung. BerlÃn, Walter de Gruyter & Co., 1965. En anglès: Cartographic Relief Presentation. Nova York, Esri Press, 2007. ISBN 978-1-58948-026-1.
LOBECK, Armin K.: Block Diagrams. (Obra clà ssica sobre aquest tema). Nova York, John Wiley & Sons, 1924.
MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams. Londres, Methuen & Co., 1963. Traducció al castellà : Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966.
RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà : CartografÃa. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.
ROBINSON, Arthur H. i altres: Elements of Cartography. Nova York, John Wiley & Sons, (6a edició) 1995. Traducció al castellà : Elementos de CartografÃa. (5a edició, 1984). Barcelona, Omega, 1987. ISBN 84-282-0768-2.
STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà : GeografÃa fÃsica. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.
Lectures recomanades
HOLMES, Nigel: Pictorial Maps. History, Design, Ideas. Sources. Londres, The Herbert Press, 1992. ISBN: 1-871569-43-5.