Geography Markup Language

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

Geography Markup Language (GML) és una extensió del llenguatge XML, definida per Open Geospatial Consortium (OGC), per a expressar informació geoespacial. GML és un estàndard geoespacial obert que serveix alhora com a llenguatge de modelització de dades geogràfiques i com a format d'emmagatzematge, de transport i d'intercanvi de dades entre sistemes.

En aquest segon sentit, s'utilitza en particular com a format per a transferir dades en els serveis d'elements web, juntament amb altres formats com KML o GeoJSON, i també per a realitzar transaccions geoespacials a Internet, fins al punt que ha estat sovint considerat com la base, o una de les possibles bases, dels SIG web (Lake et al., 2004).

Paral·lelament, en tant que llenguatge de modelització de dades geogràfiques, s'utilitza per a definir esquemes d'aplicació de dominis específics, que són objecte d'interès d'un grup d'aplicacions o d'una comunitat d'usuaris, dels quals n'existeixen ja un cert nombre publicats. Els esquemes d'aplicació basats en GML es dissenyen habitualment utilitzant el llenguatge UML seguint les regles de l'estàndard ISO 19103 (ISO/TC211, 2005), que especifica el llenguatge de definició d'esquemes conceptuals, i d'acord amb les regles del propi llenguatge GML, que és també l'estàndard 19136 d'ISO (ISO/TC211, 2007).

El llenguatge GML inclou les dades espacials, o geometria, i els atributs temàtics, i permet representar tant les dades geogràfiques del model de dades vectorial com les del model de dades ràster. La capacitat d'incorporar els diferents tipus de dades geogràfiques es considera una de les característiques més destacades del format GML, juntament amb el fet de ser un llenguatge de marques, cosa que permet incloure el contingut d'un fitxer GML en un document HTML.

Visualització d'elements en format GML sobre un fons del servei de mapes web de Google Maps.
Font: http://www.mapinventor.com/features.php

 

                  

Origen

El desenvolupament del llenguatge GML s'inicià amb els treballs de Ronald Lake, de Galdos Systems Ltd., l'any 1998, que foren presentats a Open Geospatial Consortium l'any 1999 i donaren lloc a un equip de treball dedicat a desenvolupar la codificació d'informació geoespacial mitjançant XML, amb la participació de Mapinfo i Oracle entre d'altres. A finals de 1999 el nou llenguatge GML, inicialment anomenat SFXML (Simple FeaturesXML), fou sotmès formalment a discussió d'OGC, que finalment l'adoptaria com a Recommendation Paper l'any 2000 (OGC, 2000), amb un estatus previ i inferior al d'especificació estàndard.

Paral·lelament a la discussió de la definició del llenguatge GML com a Recommendation Paper per part d'OGC, Galdos Systems inicià el desenvolupament d'una versió de GML com a esquema de XML, que rebé el suport del US Army Corp of Engineers i fou sotmesa a aprovació i finalment adoptada com a especificació estàndard per OGC a mitjans de 2001. En aquesta segona versió de GML desaparegueren les variants o "perfils" de la versió 1.0 de l'any 2000 i s'establiren els conceptes clau originals de GML, entre els quals la regla Objecte-Propietat-Valor, l'ús de propietats remotes (via rdf:resource), la decisió d'usar esquemes d'aplicació en lloc d'un conjunt d'esquemes estàtics, i la decisió que el llenguatge estigués basat en RDFs (Resource Description Frameworks, o Entorns de Descripció de Recursos) en lloc de basar-se en DTDs (Document Type Definitions, o Definicions de Tipus de Documents).

Un segon focus de desenvolupament del llenguatge GML foren els treballs realitzats al Japó en les mateixes dates per a desenvolupar un llenguatge anomenat G-XML més orientat a serveis basats en la localització i que per tant incorporava tipus de dades més específics i amb components més elaborats que el llenguatge GML bàsic, com és ara temporalitat, referències espacials mitjançant identificadors, objectes amb història i simbolització basada en la topologia. La reescriptura del llenguatge G-XML com a esquema d'aplicacions construït amb GML, que es va dur a terme durant 2001, comportà  la incorporació de nombrosos tipus de dades nous, com és ara observacions, elements dinàmics, objectes temporals, estils per defecte, topologia i punts de vista, en el model de dades del llenguatge GML i establí les bases de la versió 3 de GML que acabaria sent l'establerta com a estàndard per ISO i per la mateixa OGC, després d'un cert esforç per aconseguir que GML complís les especificacions d'estàndards sorgits d'ISO TC 211, especialment de l'estàndard ISO 19125 Simple Feature Access(ISO/TC211, 2003), i com a conseqüència de la creixent i finalment completa coordinació entre OGC i ISO TC 211. La versió actual de GML, 3.2.1, data de 2007 (ISO/TC211, 2007; OGC 2007), és mantinguda per OGC i està sent objecte d'ampliació pel que fa a la capacitat de definir esquemes d'aplicació (ISO/TC211, 2012; OGC 2012a).

Definició

Els llenguatges basats en XML solen donar lloc a dos tipus de realitzacions, el document concret que conté efectivament les dades i l'esquema que descriu l'estructura i contingut del document. Cadascuna d'aquestes realitzacions disposa de recursos específics dins del propi llenguatge, de manera que una part, abstracta, del llenguatge consta dels components genèrics per a definir l'esquema dels documents i una altra part, específica, instancia i aplica els components genèrics a la codificació dels continguts.

En el llenguatge GML, els documents de dades de GML es descriuen mitjançant l'esquema de GML. L'esquema de GML és genèric i permet definir dades geogràfiques genèriques en termes de punts, línies o altres tipus d'objectes geomètrics. A partir de l'esquema de GML els usuaris poden definir esquemes d'aplicació de GML específics per al seu domini d'interès, en el qual els elements, en lloc de ser objectes genèrics com línies o polígons, són representacions específiques de fenòmens reals, com és ara carreteres, rius o unitats administratives. Els esquemes d'aplicació de GML són extensions especialitzades del llenguatge GML que, en cas de ser consensuats i acceptats dins d'una determinada comunitat d'usuaris o domini d'aplicació, permeten compartir un mateix model conceptual de dades entre totes les aplicacions i serveis i intercanviar dades, transferir-les entre aplicacions o fer interoperables les aplicacions de manera directa, simple i completament transparent.

L'esquema de GML es defineix, al nivell més abstracte, com un conjunt de components d'esquema de XML, segons la definició del World Wide Web Consortium (W3C), que permeten definir tipus i declarar objectes, propietats d'objectes i atributs que qualifiquen les propietats d'objectes. Els objectes en GML han de tenir necessàriament identitat. Les propietats en GML es consideren elements fill dels objectes, però els objectes no poden ser fills immediats d'altres objectes.

El model de dades de GML, si bé està basat en esquemes de XML, reté encara molts aspectes de la definició original basada en entorns de descripció de recursos (RDF), entre els quals la idea que els elements fill es poden entendre com a propietats dels objectes pare i l'ús de referències de propietats remotes. Les referències de propietats remotes són una característica heretada de RDF. Un atribut xlink:href definit per a una propietat de GML indica que el valor de la propietat és el recurs referenciat per mitjà de l'enllaç.

Model de dades de GML

El model de dades del llenguatge GML definit per l'esquema de GML comprèn un conjunt d'objectes bàsics que permeten construir esquemes d'aplicació específics i que inclou els tipus:

• Element
• Geometria
  • Primitiva geomètrica
  • Agregat geomètric
  • Cobertura (ràsters i imatges)
• Sistema de referència de coordenades
• Topologia
• Temps
• Element dinàmic
• Unitat de mesura
• Direcció
• Observació
• Estil de presentació en mapes

Elements

El llenguatge GML defineix els elements com a objectes independents dels objectes geomètrics, pertanyents en GML a diferents tipus de primitives geomètriques. En GML un element és un objecte específic d'una aplicació o grup d'aplicacions (és a dir, definit en un esquema d'aplicació) que representa una entitat o fenomen del món real, com per exemple un edifici, un riu o una persona. Un element de GML pot tenir o no propietats geomètriques. Un objecte geomètric, en canvi, defineix una localització o una regió d'espai en lloc d'una entitat real i per tant és una possible representació de la definició espacial d'un element però no l'element en si.

En GML un element pot tenir diverses propietats geomètriques que descriuen diferents característiques espacials de l'element. Els elements de GML poden compartir propietats geomètriques amb altres elements utilitzant referències de propietats remotes.

Per exemple, un element Edifici en un esquema d'aplicació de GML concret pot tenir una posició definida pel tipus d'objecte geomètric Point, però l'objecte Edifici és un objecte independent de l'objecte Point que defineix la  seva posició. El mateix objecte punt pot ser una propietat geomètrica compartida amb un altre element i, d'altra banda, un element pot tenir diverses propietats geomètriques.

Exemple de visualització del contingut d'un fitxer en format GML, mitjançant un programa de lectura de documents XML, que mostra com una determinat tipus d'element (feature) utilitza un determinat objecte geomètric per a definir les seves propietats espacials.  
Font: http://www.w3.org/Mobile/posdep/GMLIntroduction.html

Geometria

El model de dades de GML inclou primitives geomètriques per a objectes geomètrics de 0, 1, 2 i 3 dimensions, mitjançant les primitives Point, AbstractCurve, AbstractSurface i AbstractSolid, que pertanyen al tipus general AbstractGeometricPrimitive i que s'especialitzen per a donar lloc als diferents tipus d'objectes geomètrics lineals (LineString, Curve i CompositeCurve), superficials (Polygon, Surface i CompositeSurface) o tridimensionals (Solid i CompositeSolid).

A més de les primitives geomètriques, el model de dades GML contempla dos tipus més de geometries, ImplicitGeometry i AbstractCompositeaggregate, a fi d'incorporar respectivament la geometria ràster (Grid) i els objectes geomètrics multipart homogenis (MultiPoint, MultiCurve, MultiSurface, MultiSolid) o heterogenis (MultiGeometry) que combinen diferents tipus de primitives geomètriques bàsiques en l'objecte agregat o multipart.

En conjunt, el model de dades de GML en la versió 3 és, pel que fa a la geometria, un dels models de dades més complets d'entre els models de dades d'elements simples, atès que cobreix la representació ràster i la vectorial, així com les representacions 2D i 3D.

Primitives geomètriques del model de dades de GML, versió 3. 
Font: https://www.seegrid.csiro.au/wiki/Xmml/GeometryComponents

Altres components del model de dades

Entre la resta d'objectes inclosos en el model de dades GML destaquen els objectes destinats a representar les propietats topològiques i les propietats temporals dels elements. El repertori de propietats topològiques i temporals és força ampli en ambdós casos. A més, cal remarcar la previsió d'estructures topològiques per a estructurar els esdeveniments temporals mitjançant grafs:

 Font: OGC, 2007

Font: OGC, 2007

Sistema de referència espacial

En el llenguatge GML el sistema de referència espacial, o sistema de referència de coordenades, s'indica explícitament, com en el model de dades estàndard Simple Feature Access, i a diferència de formats com KML o GeoRSS no assuneix cap sistema de referència espacial per defecte.

El sistema de referència espacial en GML s'indica per mitjà de l'atribut srsName afegit a la definició dels objectes geomètrics. El valor de l'atribut srsName pot ser un identificador uniforme de recurs (URI), un nom uniforme de recurs (URN) o fins i tot una URL. Els codis de la base de dades EPSG es poden expressar com a URI, indicant l'etiqueta epsg i el número del codi EPSG, com en els serveis de mapes estàndard WMS. Alguns exemples vàlids d'indicació de sistema de referència espacial són:

srsName="#srs36"
srsName="http://www.opengis.net/def/crs/EPSG/0/4326">
srsName="epsg:4326"

En el futur s'anuncien serveis de GML capaços de realitzar dinàmicament transformacions de coordenades dels documents de dades en format GML, per bé que actualment les transformacions de coordenades dinàmiques les realitzen ja els programes servidors o clients que generen i transmeten o que reben i interpreten dades en format GML.

Exemples de codificació en GML

La codificació de dades geogràfiques mitjançant GML és un document de text amb l'estructura típica del llenguatge XML de descripció de dades. Per exemple, el següent fragment de codi conté la geometria d'un element de tipus escola amb tres atributs que són el nom de l'escola el tipus d'escola i el nombre d'alumnes.

<Feature fid="142" featureType="escola">
     <Description>Escola Vilagran</Description>>
     <Property Name="Tipuscentre" type="Character" value="CEIP"/>
     <Property Name="Numalumnes" type="Integer" value="987"/>
     <Polygon name="extent" srsName="epsg:27354">
          <LineString name="extent" srsName="epsg:27354">
               <CData> 
               491888.999999,5458045.999633 491904.999999,5458044.999633
               491908.999999,5458064.999633 491924.999999,5458064.999633
               491925.999999,5458079.999633 491977.999999,5458120.999633
               491953.999999,5458017.999633  </CData>
          </LineString>
     </Polygon>
</Feature>

Afinitats i diferències de GML amb el model de dades Simple Feature Access

El model de dades de GML conté, pel que fa a la geometria, tots els tipus d'objectes geomètrics del model de dades estàndard Simple Feature Access, més un cert nombre d'objectes addicionals que permeten representar ràsters, superfícies més complexes que les del model Simple Feature Access, que es redueixen a xarxes irregulars de triangles, i sòlids tridimensionals.

En aquest sentit GML, partint dels mateixos principis que el model estàndard Simple Feature Access, ha anat més enllà i ha anticipat un bon nombre de representacions addicionals, en particular en quant a la representació ràster i a la representació necessària per a SIG tridimensional, tot mantenint la plena compatibilitat amb el model Simple Feature Access, el qual s'ha mantingut més conservador i s'ha limitat a la representació vectorial 2D.

Amb la finalitat de facilitar l'ús de GML per a les aplicacions i programari de SIG que implementen estrictament el model de dades estàndard Simple Feature Access, GML disposa d'un perfil anomenat GML Simple Features Profile que restringeix la codificació GML únicament als objectes i elements necessaris per a representar dades geogràfiques estructurades segons el model de dades Simple Feature Access.

Afinitats i diferències de GML amb el format KML

GML i KML són formats de codificació d'informació geogràfica mitjançant llenguatges de marques que permeten incloure les dades geomètriques i temàtiques d'elements vectorials (i també ràster en el cas de GML) dins de documents en llenguatge HTML que poden ser transmesos i visualitzats a través del web. GML, no obstant és un llenguatge molt ampli i complet per a codificar informació geoespacial de qualsevol tipus, amb tot detall de contingut geomètric i temàtic, mentre que KML és un llenguatge pensat principalment per a la visualització senzilla dels objectes geomètrics vectorials més simples en combinació amb serveis de mapes web.

Així, KML pot usar-se per a transmetre contingut de GML i, viceversa, es poden aplicar estils de presentació a GML per tal de fer la funció típicament realitzada amb fitxers en format KML. Ara bé, mentre que el contingut de KML es pot convertir sense pèrdua d'informació a GML, només un 10% del contingut i estructures d'objectes de GML es poden transformar adequadament al format KML. Per aquest motiu GML és un candidat idoni de format per a transport i intercanvi d'informació geogràfica estructurada entre bases de dades espacials o com a serveis d'elements web. D'altra banda, KML, que també ha estat adoptat com a estàndard per Open Geospatial Consortium l'any 2008, és un format idoni per a aplicacions de visualització d'informació geogràfica simple, sense la complexitat addicional que suposa l'ús del format GML.

Perfils i esquemes d'aplicació de GML

GML disposa de dos procediments per a adaptar i especialitzar l'ampli conjunt d'objectes i estructures genèriques de codificació de la informació geogràfica per a finalitats específiques: els perfils i els esquemes d'aplicació.

Perfils de GML

Els perfils de GML són restriccions lògiques que simplifiquen el model de dades o esquema GML per reduir-lo a un subconjunt del model general adequat per a determinats usos o aplicacions de manera que resulti més fàcil i ràpida l'adopció de l'estàndard GML en determinats àmbits o usos. Els perfils es diferencien dels esquemes d'aplicació pel fet de reduir el model de dades general de GML a un subconjunt igualment genèric, en lloc d'especialitzar-lo per a un determinat domini o camp d'aplicació. De fet, els esquemes d'aplicació es poden definir, segons el cas, a partir del model general o d'un perfil de GML determinat. En certs casos els perfils es creen prèviament per donar suport a la definició d'esquemes d'aplicació en dominis d'aplicació particulars com és ara l'aviació comercial, la cartografia nàutica o l'explotació minera.

Els perfils de GML es poden expressar per mitjà d'un document, d'un esquema XML o de la combinació d'ambdós. Alguns dels perfils de GML publicats i proposats per la mateixa especificació del llenguatge GML (OGC, 2007) són els següents:

• GML Point Profile (perfil de punts de GML): definit per a aplicacions que només utilitzin dades de localitzacions amb geometria de punts i que per tant no requereixen el llenguatge GML complet.
• GML Simple Features profile (perfil Simple Features de GML): definit per facilitar l'ús del llenguatge GML per a dades vectorials 2D que compleixin l'estàndard Simple Feature Access, per exemple en els serveis d'elements web WFS.
• GML profile for GMJP2 (GML in JPEG 2000, perfil JPEG 2000 de GML): defineix un perfil de GML per a codificar imatges georeferenciades dins del format JPEG2000, aprofitant que JPEG2000 permet incorporar dades XML descriptives de les imatges dins dels fitxers d'imatges.
• GML profile for RSS (perfil GML per a RSS)

A partir de la versió 3, l'especificació de GML conté scripts XSLT, anomenats "eina de subconjunts" (subset tool), per a construir perfils de GML.

Esquemes d'aplicació de GML

Els esquemes d'aplicació de GML són esquemes de XML específics per a un determinat domini temàtic d'aplicacions construïts com a especialització dels objectes genèrics de l'esquema de GML general. Un esquema d'aplicació de GML descriu els tipus d'objectes particulars per a les dades del domini d'interès. Un esquema d'aplicació generalment defineix tipus d'elements específics de l'àmbit temàtic d'aplicació, com per exemple monuments, museus, punts d'interès, etc., els quals referencien els objectes bàsics del model de dades o esquema de GML.

La llista d'esquemes d'aplicació de GML publicats i lliurement accessibles inclou els següents

• AIXM - Aeronautical Information eXchange Model
• CAAML - Canadian Avalanche Association Markup Language
• CityGML
• CSML - Climate Science Modelling Language
• DAFIF  (per a aplicacions d'aviació militar)
• GeoSciML - Geoscience Markup Language (IUGS Commission for Geoscience Information)
• GPML - GPlates Markup Language (per a aplicacions sobre tectònica de plaques)
• LandGML
• NcML/GML - NetCDF-GML
• Observations and Measurements Schema
• OS MasterMap GML
• SensorML - Sensor Markup Language
• SoTerML  - Soil and Terrain Markup Language
• TigerGML - (per a codificar les dades del sistema TIGER del US Census Bureau)
• VMAP (per a aplicacions militars terrestres)
• Water Quality Data Project (Dept. of Natural Resources, New South Wales)
• Darwin Core GML application schema (per a dades de biodiversitat)

Aplicacions de GML

A més de ser emprat com a llenguatge de modelització de dades per a definir un bon nombre d'esquemes d'aplicació corresponents a dominis molt específics d'aplicació dels sistemes d’informació geogràfica com l'aviació comercial, la defensa, la informació geocientífica o la climàtica, el llenguatge GML ha trobat el seu ús principal com a format de transferència de dades emprat per altres estàndards, entre els quals destaquen els serveis d'elements web segons l'estàndard Web Feature Service (WFS), l'estàndard CityGML o l'estàndard de serveis GeoRSS.

Web Feature Service (WFS)

L'estàndard de servei d'elements web Web Feature Service (WFS) permet disposar de serveis  web que proporcionen elements geomètrics vectorials consultables i editables a aplicacions de SIG web, a diferència dels serveis de mapes web, que només proporcionen mapes interactius consultables en forma d'imatges.

L'estàndard Web Feature Service (WFS) d'Open Geospatial Consortium utilitza el format igualment estàndard GML com a format de transport de les dades geomètriques i temàtiques d'elements per a lliurar els elements a les aplicacions de SIG web clients. Això implica que tant el programari servidor d'elements segons l'estàndard WFS com les aplicacions client són capaços de codificar i descodificar la informació geomètrica i temàtica dels serveis d'elements en format GML. Actualment aquesta és l'aplicació quantitativament més important del llenguatge GML.

Exemple de servei d'elements web segons l'estàndard WFS, utilitzant el format GML per a transferir les dades d'elements.  
Font: http://nationalmap.gov/framework.html

CityGML

CityGML (OGC, 2008, 2012b) és un model de dades i format d'intercanvi obert basat en GML, i per tant en XML, per a la representació d'objectes urbans en 3D que té per finalitat proporcionar un model de dades comú independent i compartir entre diferents aplicacions, de manera que les dades en format CityGML puguin ser distribuïdes i reutilitzades per diferents aplicacions que requereixin models de ciutats 3D. CityGML es pot aplicar a àrees urbanes extenses i regions de petites dimensions i permet representar el terreny i objectes urbans 3D a diferents nivells de detall simultàniament. Entre les aplicacions possibles, cal destacar el planejament urbà, el disseny arquitectònic i urbanístic, els serveis d'informació per a activitats turístiques i de lleure, la simulació del paisatge i medi ambient urbà, les comunicacions mòbils, la gestió d'emergències, la seguretat ciutadana, la gestió immobiliària, la navegació de vehicles i de vianants, i els simuladors d'entrenament.

CityGML ha estat implementat com un esquema d'aplicació de GML versió 3, que és l'estàndard d'intercanvi i codificació d'informació geoespacial definit per Open Geospatial Consortium (OGC) i ISO TC 211. CityGML es basa, a més, en altres estàndards de la sèrie ISO 191xx, d'OGC, de W3C, del Web 3D Consortium i d'OASIS.

CityGML ha estat desenvolupat des de 2002 pels membres del Special Interest Group 3D (SIG 3D) de la iniciativa Geodata Infrastructure North Rhine-Westphalia (GDI NRW), d'Alemanya. Un primer subconjunt de CityGML fou implementat i avaluat amb èxit l'any 2005 en el projecte anomenat Pilot 3D de GDI NRW. L'any 2008, en el moment de ser adoptat com a especificació estàndard per Open Geospatial Consortium, les ciutats de Berlin, Stuttgart, Bochum, Essen, Dortmund, Cologne i Bonn disposaven ja de models urbans 3D basats en CityGML. L'any 2012, OGC ha publicat la versió 2.0.0 de CityGML,

GeoRSS GML

GeoRSS és l'estàndard emergent per a incloure informació geoespacial de localització com a part d'un canal d'informació RSS amb la doble finalitat d'afegir la referència espacial a les informacions i de distribuir i compartir informació geoespacial altament dinàmica. El contingut geoespacial inclòs en els serveis GeoRSS comprèn elements geomètrics georeferenciats, que representen llocs o fets d'interès, i informació temàtica descriptiva dels llocs o fets representats, que poden ser interpretats pels clients i generar el corresponent mapa o afegir-lo sobre el fons de referència, en general capes visualitzades, en una aplicació de visualització de SIG o similar.

GeoRSS GML és un perfil de l'estàndard GML d'Open Geospatial Consortium que restringeix el conjunt general d'objectes del model GML al subconjunt d'objectes necessaris per als serveis GeoRSS. GeoRSS GML inclou, a més dels objectes geomètrics bàsics (punts, línies i polígons), l'ús de tot tipus de sistemes de referència espacial. A més de GeoRSS GML, s'ha proposat altres estàndards de codificació d'informació geoespacial en canals d'informació RSS, entre els quals GeoRSS-Simple, de capacitats de representació d'informació geoespacial més reduïdes que GeoRSS GML, i l'especificació de GeoRSS de W3C, en part obsoleta però encara força en ús.

Temes relacionats

• Base de dades espacial
• Servei basat en la localització
• SIG tridimensional
• Simple Feature Access
• Sistemes d’informació geogràfica
• Sistema de referència espacial
• Superfície
• Transformació de coordenades
• Xarxa irregular de triangles

Referències

ISO/TC211 (2003) ISO 19125: Geographic information - Simple Feature Access (SFA), Geneva, Switzerland: International Organization for Standardization (ISO)

ISO/TC211 (2005) ISO/TS 19103:2005 Geographic information - Conceptual schema language. Geneva, Switzerland: International Organization for Standardization (ISO).

ISO/TC211 (2007) ISO 19136:2007. Geographic information - Geography Markup Language (GML). Geneva, Switzerland: International Organization for Standardization (ISO).

ISO/TC211 (2012) ISO/CD 19136-2. Geographic information - Geography Markup Language (GML) - Part 2: Extended schemas and encoding rules. Geneva, Switzerland: International Organization for Standardization (ISO).

OGC (2000) Geography Markup Language (GML) v1.0. Wayland, Maryland: Open Geospatial Consortium.

OGC (2007) OpenGIS Geography Markup Language (GML) Encoding Standard, Version: 3.2.1. Wayland, Maryland: Open Geospatial Consortium.

OGC (2008) OGC City Geography Markup Language (CityGML) Encoding Standard, Version: 1.0.0. Wayland, Maryland: Open Geospatial Consortium.

OGC (2012a) OGC Geography Markup Language (GML) - Extended schemas and encoding rules, Version: 3.3.0. Wayland, Maryland: Open Geospatial Consortium.

OGC (2012b) OGC City Geography Markup Language (CityGML) Encoding Standard, Version: 2.0.0. Wayland, Maryland: Open Geospatial Consortium.

Lectures recomanades

Lake, R.; Burggraf, D.; Trninic, M. and Rae, L. (2004) Geography Mark-Up Language: Foundation for the Geo-Web. New York: John Wiley and Sons.