Mapa corocromàtic. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs mapa corocromático; fr carte chorochromatique; it carta corocromatica; en chorochromatic map; de chorochomatische Karte

SUMARI

Mapes corocromàtics versus mapes de coropletes
Mapes corocromàtics més habituals i el seu tractament
Temes relacionats
Referències
Lectures recomanades

Mapa temàtic de tipus qualitatiu en el qual són destacades i diferenciades àrees administratives o prèviament individualitzades en base a alguna determinada característica local o regional, mitjançant l'aplicació de diferents simbologies superficials constituïdes per colors plans o bé per trames.

L'aspecte del mapa corocromàtic (coro- deriva del grec chora o khora, que al·ludeix a una regió personalitzada, i cromàtic fa referència a l'acoloriment), és el d'un cartografiat de pedaços de colors variats (o, substitutivament, de tramats diversos), que habitualment es destina, sobretot, a mostrar de forma diferenciada o particularitzada cada àrea que es representa, sense cap voluntat de jerarquia ni de comparació quantitativa més enllà de la seva dimensió superficial, cosa per la qual resulta desitjable en aquests casos basar sempre els mapes en projeccions cartogràfiques equivalents, que respectin les proporcionalitats superficials o, si més no, en projeccions discontínues o bé afilàctiques que no les alterin en excés.

Generalment la seva problemàtica es limita moltes vegades a aconseguir que cada polígon expressi una determinada qualitat o, encara menys, que quedi simplement ben delimitat i prou diferenciat dels altres, i no es confongui amb els que li són adjacents. Encara així, a voltes pot resultat útil emprar colors que evoquin o s'associïn amb alguna característica nominal de l'àrea, o bé que gammes d'una mateixa tonalitat suggereixin agrupaments conceptuals d'àrees que, de tota manera, puguin mantenir-se individualitzades entre elles. En altres ocasions, i aplicant un llenguatge comunicatiu prou acceptat, àrees definides pel seu límit administratiu o la seva frontera, simplement pel fet de no haver estat acolorides o només lleugerament il·luminades en gris, podrien significar, per exemple, territoris externs o aliens als estudiats en aquella obra o en aquell determinat context.

**Mapes corocromàtics versus mapes de coropletes**

En qualsevol cas, cal subratllar la diferent intencionalitat i funcionalitat en la utilització de la simbologia superficial en aquests mapes respecte als mapes de coropletes. En el cartografiat de caire quantitatiu dels mapes de coropletes, basats en àrees prèvies de recompte estadístic sovint de caràcter administratiu, la variable que ha d'intervenir en l'expressió gràfica és la del valor cromàtic (o intensitat: de clar a fosc), que posseeix propietats perceptives que denoten ordre, jerarquia o magnitud i que poden associar-se, en conseqüència, a les diferents classes o intervals estadístics aplicats i descrits a la llegenda del mapa.

Contràriament, en els mapes corocromàtics, sempre de caire qualitatiu, les àrees queden més habitualment definides i delimitades per la continuïtat i el predomini d'un determinat fenomen, físic o humà, i la variable cromàtica to, vulgarment anomenada color o, més ben expressat, els diferents colors (o trames en el seu lloc) serveixen simplement, com ja s'ha indicat, per a diferenciar i particularitzar aquelles àrees, aprofitant la seva extensa gamma i la diversitat i fins i tot la vistositat cromàtica, o bé, en bastants altres casos, per a especificar determinades qualitats o característiques nominals de les àrees, aprofitant les excel·lents propietats evocadores de conceptes i, fins i tot, d'ambients i d'estats anímics que posseeixen les variades coloracions (blau marí, blau cel, vermell, taronja, verd, groc, marró, morat, violeta...) o també, en el seu cas, les intencionades i complementàries formes figuratives que poden presentar petits signes puntuals repetitius que arribin a configurar conjunts en forma de trames (patterns) com a autèntics símbols de superfície.

Mapa corocromàtic de les comarques de Catalunya. En color, les comarques de la Catalunya estricte, tractades en aquesta obra. RABELLA, J. M., Dir.: Atles Escolar. Creacions Escolars, 1992.

Sens dubte, l'aplicació de suficients colors plans, sempre que en l'edició del mapa es disposi dels recursos necessaris, significa un gran avantatge sobre l'aplicació de trames, degut a que aquestes introdueixen un considerable soroll gràfic i dificulten la sobrecàrrega d'altres simbologies puntuals i lineals o retolats en el mapa, cosa per la qual, els tramats queden reservats, en general, per a mapes corocromàtics molt simples o editats amb molt pocs recursos i a una sola tinta. Malgrat aquesta tendència general, els requeriments cartogràfics poden resultar molt variats i a voltes pot ser útil, o fins i tot imprescindible, haver de recórrer a aplicar, de forma combinada, colors amb trames.

Mapes corocromàtics més habituals i el seu tractament

Encara que la tècnica corocromàtica pot ser aplicada a multitud d'informacions i temes, sempre però de caràcter nominal o conceptual, no quantitatiu, la major part dels mapes corocromàtics més tradicionals poden ser agrupats en dues grans famílies: A) els anomenats popularment mapes "polítics", de caire administratiu i B) els "descriptius" referits a la distribució de determinades qualitats o especificacions del territori, com ara els usos o les cobertes del sòl i altres de qualitats.

En el primer grup, els mapes, habitualment molt senzills i sovint de caire escolar (i en aquest context oposats o complementaris dels mapes escolars anomenats "físics"), són els que, simplement, destaquen la individualització dels territoris de diferents administracions d'igual rang i sense més finalitats descriptives: territoris d'àmbits estatals, o d'entitats o regions autònomes, de regions històriques o naturals, comarcals, provincials, de municipis, de barris, etc., i per aquest motiu ni tan sols solen requerir llegenda (un mateix color pot ser aplicat a dues àrees no adjacents sense cap intencionalitat de connotació relacional). Degut a que les àrees representades poden ser de superfícies molt dispars (per exemple, els territoris estatals) és convenient tractar amb colors suaus de baix valor (ocres, blau cel...) les àrees més extenses, i amb valors més forts (vermell, blau i verds foscos...) les més reduïdes, a efectes purament estètics i d'equilibri compositiu. Una variant de disseny del mapa corocromàtic polític, amb força tradició i que atorga una cert toc d'evocació clàssica renaixentista, consisteix en rivetejar amb una orla acolorida la vora interna del límit de l'àrea, a voltes amb degradats cap a l'interior, en lloc d'emplenar de color tota l'àrea del territori.

Però en alguns contextos concrets i fent ús intel·ligent del llenguatge visual, diferents àrees igualment o semblantment acolorides podrien suggerir o destacar agrupaments que, llavors, sí convindria que fossin especificats a la llegenda, com per exemple en un cartografiat de diferents famílies lingüístiques, o en una representació del continent europeu en la qual els estats acolorits en blau destaquin els que pertanyen a la Unió Europea.

Mapa corocromàtic d'usos del sòl amb la seva corresponent llegenda explicativa. Rabella, Josep Maria (dir.): Atles del País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 2001.

El mapes del segon grup, més descriptius, com són els mapes de sòls, d'usos o cobertes del sòl, de qualificacions urbanístiques i de moltes altres variades especificacions, especifiquen, en canvi, aquestes categories d'informació, que poden ser molt més complexes, mitjançant una llegenda obligada amb totes les tipologies considerades, que poden arribar a ser extremadament quantioses, com el cas del mapes geològics, i que cal que quedin ben descrites (bosc de coníferes, bosc caducifoli, conreu de secà, conreu de regadiu, matollar, erm, zones pantanoses, zones urbanitzades, etc.) per la qual cosa requereixen gammes notablement extenses de símbols expressius i fàcils de recordar, sovint resolts tant amb evocadors acoloriments plans de fons com en les formes també evocadores dels petits símbols figuratius i repetitius que constitueixin les trames sobrecarregades als colors. En els casos més complexos, la mateixa llegenda especificadora hauria de quedar intel·ligentment estructurada per tal de facilitar al lector tant la seva comprensió com la memorització. A més, pot resultar important fer notar que, en aquestes circumstàncies, per una simple qüestió de generalització cartogràfica, i més encara quan l'escala emprada és relativament petita, l'usuari del mapa haurà d'entendre que el què s'expressa cartogràficament en cada àrea no és exactament una única categoria determinada sinó, simplificadament, el seu predomini en aquella zona, és a dir, que encara que el mapa presenta un caràcter marcadament qualitatiu, veritablement és representada la moda estadística. Per exemple, l'acoloriment com a bosc de l'àrea d'un municipi, pot no implicar que el 100% de la seva superfície sigui boscosa, sinó que el bosc és el què hi predomina.

Imatge parcial de la llegenda d’un mapa geològic. Institut Geològic de Catalunya.

Temes relacionats

Referències

BERTIN, Jacques: La graphique et le traitement graphique de l’information. París, Flammarion, 1977. ISBN: 2-08-211112-1.

BREWER, Cynthia A.: Designed Maps. A Sourcebook for GIS Users. Redlands, Califòrnia, ESRI, 2008. ISBN: 978-1-58948-160-2.

CAIRO, Alberto: El arte funcional. Infografía y visualización de información. Madrid, Alamut, 2011.ISBN: 978-84-9889-067-9.

DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque-Melbourne-Oxford, Wm.C.Brown Comunications, 1993. ISBN: 0-697-13589-6.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

Lectures recomanades

DIAS, Maria Helena: "A propósito da leitura de mapas temáticos. Influéncia da simbologia na comparação de mapas coropletos", a Finisterra, XIX, 37. Lisboa,1984.

RAMAZZINI, Graziana i BLASCO, Aurora: Pràctiques de cartografia. Barcelona, Editorial Teide, 1999. ISBN: 84-307-4322-7.