Perfil

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim complementari: tall, secció
cs perfil, corte; fr profil; it profilo; en profile; de Profil, Profilschnitt

   

Dibuix o gràfic que representa i destaca principalment la línia d'intersecció d'un pla imaginari, generalment vertical, amb el territori, una construcció o un altre objecte qualsevol.

En geografia, i treballs territorials de caire general, els perfils més freqüents són els anomenats topogràfics, que mostren simplement la silueta o el contorn del relleu, en alçat, al llarg d'una direcció o d'un recorregut preestablert, destacant les variacions d'altituds i dels pendents. També s'anomenen talls, sobretot quan per sota el perfil pròpiament dit es mostren informacions de l'interior. Uns i altres apareixen també, com un interessant complement, en les cares frontals del blocs-diagrama. En el cas de treballs i projectes d'arquitectura i d’enginyeria, es parla gairebé sempre de seccions, que no només mostren el contorn de l'edifici, la màquina o l'objecte estudiat sinó també els diversos elements constitutius i de funcionament de l'interior, moltes vegades amb les acotacions que especifiquen, més enllà de la pròpia escala, les dimensionals exactes.

Interessant i expressiva seqüència de perfils abatuts sobre el mapa, a escala petita i amb una gran exageració vertical (x25) per a descriure de forma sinòptica el relleu de la península Ibèrica, en un gran atles universal del segle XIX. SCHRADER, Franz.: Atlas de Géographie Moderne. París, Hachette, 1889 (adaptat).

El traçat de perfils topogràfics i les seves escales

En parlar de topografia, els valors altitudinals del territori resulten extraordinàriament insignificants si tan sols són comparats amb els valors de les seves distàncies i teòricament resultarien, per tant, quasi sempre imperceptibles en la seva representació gràfica: sobre un globus terraqüi de sobretaula el mateix l'Everest, altitud terrestre màxima, sobresortiria força menys d'1 mm de relleu respecte al nivell que representés el mar. Però contradictòriament, a la pràctica, les altituds, fins i tot les mitjanes, impressionen per les grans perspectives que permeten, impacten fortament en la percepció del paisatge per part de qualsevol observador i, per suposat, tenen una enorme influència en la seva vida: en la pressió atmosfèrica i en les temperatures, en les precipitacions, en els pendents a l'hora de transitar i en les formacions vegetals, en l'erosió dels sòls, etc., fins al punt que els propis paisatgistes i creadors de croquis solen exagerar de forma inconscient –o professionalment conscient– les altituds de les muntanyes. Per aquest motiu, en l'elaboració de perfils, també sol ser la norma exagerar, ara matemàticament, 2, 3 o fins i tot més vegades l'escala vertical respecte de l'horitzontal per tal que es destaqui suficientment el relleu i els seus detalls i accidents, encara que tanmateix és un bon mètode aconsellable adjuntar i projectar a la vegada, en clara correspondència, un segon traçat del perfil però, ara, més realista en autèntica proporció, és a dir, a la mateixa escala vertical i horitzontal. En aquests casos, cal expressar més que mai i de forma destacada cada escala emprada, la vertical i l'horitzontal.

Més enllà de les aproximacions esquemàtiques del dibuix lliure, que a voltes poden arribar a tenir algun interès, els traçats dels perfils han estat quasi sempre efectuats a partir de plànols o mapes amb corbes de nivell, i han constituït un senzill i didàctic treball consistent a detectar els diversos punts d'intersecció de la línia que representa el pla de tall vertical escollit amb cadascuna de les corbes, i projectar-los verticalment sobre una línia-datum de referència altitudinal (que sol correspondre al nivell zero), amb els valors altitudinals Z corresponents a cada una de les corbes intersecades i expressats a l'escala convinguda. Actualment però, pràcticament tots els programes de cartografia digital tenen la capacitat de traçar els perfils que l'usuari defineixi sobre el mapa, ja sigui a partir d'un mapa amb corbes de nivell o simplement derivadament d'un model digital d'elevacions (MDE) i, evidentment, en les escales, horitzontals i verticals, requerides.

Utilitats i tipus de perfils

Els perfils representen un recurs de fàcil execució i d'una extraordinària utilitat en infinitat d'aplicacions segons les diferents escales de les anàlisis requerides. Evidentment suposen un potent mètode descriptiu i didàctic del relleu d'us general, però esdevenen també gràfics imprescindibles en els estudis hidrològics, geològics, biogeogràfics, investigacions marines, etc., a la vegada que són eines fonamentals i habituals dels treballs topogràfics en el moviment de terres amb el càlcul d'excavacions i terraplenats, en l'edificació particular i en tota mena de projectes i realitzacions d'obres públiques. A part de les seccions, més presents en arquitectura i enginyeria, existeixen, per tant, moltes variants de perfils segons els camps d'aplicació, els seus continguts associats i la intencionalitat de la representació. El més utilitzats son els següents:

Perfil topogràfic

És, com ja s'ha dit, la línia resultant de la intersecció de la superfície d'un terreny amb un determinat i imaginari pla vertical que, generalment es mostra traçat (amb un traçat continu o només amb els dos extrems) sobre el plànol o mapa. En el cas freqüent que sobre un mateix territori s'hi tracin més d'un perfil, per tal d'identificar-los i referir-s'hi, és norma descriure'ls mitjançant jocs de lletres: perfil A-B, perfil C-D..., i si cap d'ells segueix trajectòries de línies trancades: perfil E-F-G-H.   

Perfil longitudinal

Perfil topogràfic que s'estableix al llarg d'algun element allargat i dominant del territori, com ara una carretera o un curs fluvial.

Perfil transversal

Perfil topogràfic que s'estableix perpendicularment a algun element allargat i dominant del territori, com ara una carretera, una línia de ferrocarril, un límit administratiu o un curs fluvial.

Perfils superposats

Representació d'una sèrie de perfils topogràfics paral·lels que se superposen els uns amb els altres com si es tractés d'una simple superposició de dibuixos.

Els perfils superposats són el resultat de incloure, sense tapar-se, un conjunt de perfils paral·lels i successius.

Perfil compost

És el perfil que resulta de fer ressaltar o aïllar les parts superiors, és a dir, les més elevades, dels traçats de perfils superposats.

Un perfil compost és el que destaca, de forma contínua, l'horitzó més alt d'un conjunt de perfils superposats.

Perfils projectats

Representació d'una sèrie de perfils topogràfics paral·lels i superposats, en els quals només es destaca, com si es tractés d'una visió ortogonal des de l'infinit, la part que no queda tapada pels perfils més pròxims a l'observador.

Els perfils projectats apareixen com veritables horitzons successius on els més propers tapen els de darrere.

Perfil realçat o exagerat

Perfil topogràfic elaborat amb l'escala vertical més gran que l'horitzontal per tal de destacar millor el detall del relleu amb les seves variacions.

Un perfil realçat, amb l'escala vertical doble de l'horitzontal, i col·locat de forma concordant sobre l'altre corresponent però amb les dues escales, horitzontal i vertical, iguals.

Perfil de vegetació

És un perfil topogràfic que mostra, damunt la línia de l'escorça terrestre, el tipus de vegetació o les formacions vegetals dominants a cada pis altitudinal, representades de manera simbòlica o més o menys figurativa.

Perfils de vegetació dels espais naturals protegits de l’Alt Empordà. CD-Rom de l’Atles comarcal de Catalunya, comarca de l’Alt Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006.

Perfil edàfic

És el perfil d'un sòl en el qual són representades les característiques principals de cada horitzó edàfic. Sovint venen inclosos també en les cares laterals de blocs-diagrama.

Perfil estratigràfic

Representació gràfica d'una successió estratigràfica, dibuixada sobre un perfil topogràfic o en forma de columna.

Perfil geològic

Figura que representa un territori seccionat per un pla vertical imaginari, amb la finalitat de veure'n el perfil topogràfic resultant i els detalls de l'estructura i la composició geològiques. Sovint venen inclosos també en les cares laterals de blocs-diagrama.

Tall geològic de l’encavalcament de Bac Grillera. CD-Rom de l’Atles Comarcal de Catalunya, comarca De l’Alt Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006.

Perfil tectònic

Perfil topogràfic que mostra esquemàticament la informació tectònica del lloc per sota la línia de l'escorça terrestre.

Perfil de mina

És el perfil que mostra les relacions entre els treballs miners i les estructures geològiques.

Temes relacionats

• bloc diagrama
• corba de nivell
• didàctica de la cartografia
• escala
• gràfics i diagrames
• mapa en relleu
• maqueta

Referències

DEVEAU, Suzanne: Bloco-diagrama. Tipos e técnicas simples de realização. Lisboa, Centro de Estudos geográficos, 1980. s/ISBN.

GREENHOOD, David: Mapping. Chicago i Londres, The University of Chicago Press, 1944, 1951, 1964. ISBN: 0-226-30696-8.

IMHOF, Eduard: Kartographische Geländedarstellung. Berlín, Walter de Gruyter & Co., 1965. En anglès: Cartographic Relief Presentation. Nova York, Esri Press, 2007. ISBN 978-1-58948-026-1.

LOBECK, Armin K.: Block Diagrams. (Obra clàssica sobre aquest tema) .Nova York, John Wiley & Sons, 1924.

LÓPEZ-CUERVO, Serafín: Topografía. Barcelona, Ediciones Mundi-Prensa, 1996 (2a). ISBN: 84-7114-633-9.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams. Londres, Methuen & Co., 1963,. Traducció al castellà: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966.

RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.