Contacte
Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013
sinònims complementaris: mapa del món, mapa de la Terra, mapamundi
cs planisferio; fr planisphère; it planisfero; en planisphere; de Planisphäre
SUMARI
Mapa constituït per una única representació cartogràfica plana de la totalitat (o d'una immensa major part) de la superfície del l'esfera terrestre.
L'objectiu dels planisferis és mostrar d'un cop, en un única representació, tota superfície de la Terra, és a dir, permetre una visió de conjunt de tots els territoris a la vegada, cosa que no seria possible ni tant sols amb l'ús d'un globus terraqüi que, justament degut al seu realisme analògic tridimensional i esfèric, obliga a una visió seqüencial en fer-lo girar.
Magnífica doble pàgina composta de diferents mapes dels oceans i els corrents marítims, en la introducció d'un atles superior enciclopèdic. El planisferi principal, en projecció conforme de Mercator, va acompanyat, a sota, d'un altre planisferi de temperatures i dos mapes més, de caràcter azimutal, centrats, respectivament en el pol nord i en el pol sud. STIELER, Adolf: Stieler's Hand-Atlas. Gotha, Justus Perthes, 1885.
Quan la representació de la Terra és realitzada mitjançant dos mapes en cercles tangents que mostren, respectivament, dos hemisferis complementaris del planeta, encara que a voltes podria ser anomenat també un planisferi, sol rebre el nom de mapamundi (vegeu l'apartat del mapamundi). Encara que és bastant freqüent la confecció de planisferis celestes o bé destinats a representar la Lluna o altres planetes, el substantiu planisferi sense especificació se sobreentén aplicat a la Terra.
En els atles, els planisferis (i mapamundis) queden situats habitualment ben bé a l'inici o, contràriament, al final de tot del conjunt dels mapes que els componen, segons l'estructura de l'obra sigui organitzada anant del tot al més local, o viceversa, constituint-ne així una interessant seqüència lògica i ordenada des del punt de vista del fet perceptiu i també de la jerarquització de les escales, de les extensions territorials compreses i dels nivells d'informació i de generalització cartogràfica aplicada.
Una altra gran recreació en doble pàgina amb diferents planisferis de Mercator, en el mateix atles superior enciclopèdic. STIELER, Adolf: Stieler's Hand-Atlas. Gotha, Justus Perthes, 1885.
El fet de representar globalment tota la Terra sempre ha atorgat un valor iconogràfic molt especial a aquests mapes particulars que, a més d'obrir o tancar les sèries cartogràfiques amb diferents àmbits, enquadraments i escales, simbolitzen, sintetizen i exalten l'abast del coneixement geogràfic de la humanitat. Per aquest motiu, els planisferis no només han cobert objectius didàctics a les aules i en tota mena de treballs i estudis científics, geopolítics, informatius i professionals en general, sinó que també han ocupat un lloc simbòlic, de prestigi i fins i tot d'imatge de poder –igual com passa amb el globus terraqüis– en el camp de l'imaginari, de l'ornamentació i de la decoració, presidint espais emblemàtics com ara sales de reunions, grans vestíbuls o despatxos. Aquest fet explica també la proliferació d'exemplars ben diversos tant en el seu disseny, especialment acurat i ornamentat, com en la selecció de la projecció, escala i contingut. D'altra banda, l'evolució i la història dels planisferis ens pot conduir fins a l'apassionant tema de la percepció i la concepció –i representació– del món sencer, fins i tot molt abans de la consideració planetària i esfèrica de la Terra, amb teories i evocacions d'elements mítics primigenis de la creació lligats a cada civilització particular.
Les projeccions en els planisferis
La impossibilitat de presentar, de forma plana i sense alteracions, la superfície esferoïdal de la Terra es manifesta, en forma extrema, quan la representació cartogràfica pretén ser total, global: és llavors quan les alteracions dimensionals queden més paleses, i cal escollir amb major atenció, per a cada tema tractat, la projecció més adequada segons la qualitat matemàtica requerida, procurant atenuar, fins on sigui possible, l'absència d'altres qualitats. Per aquest motiu són editats planisferis tant diversos i amb projeccions ben variades i contraposades.
Deixant de banda els mapamundis, tradicionalment la projecció conforme cilíndrica de Mercator, en posició equatorial, ha estat probablement la més utilitzada en la majoria de planisferis. Però la seva impossibilitat de cobertura total del globus (els pols quedarien projectats a l'infinit) i l'augment acceleradament exagerat de les àrees cap a les latituds altes ha aconsellat quasi sempre complementar aquest mapa principal amb altres mapes complementaris centrats en els respectius pols nord i sud i, coherentment, traçats també en una projecció conforme, l'estereogràfica.
Un elemental i sinòptic planisferi físic, a una escala mitjana i arrodonida d'1:100.000.000, i en projecció Tripel De Winkel, per a un petit atles funcional. RABELLA, J.M. (dir.): Atles de geografia física i humana del món. Barcelona, Edicions 62, 2008. ISBN: 978-84-297-6117-7.
Tanmateix trobem una gran varietat de planisferis en altres projeccions (cilíndriques o no) que cerquen altres qualitats diferents de la conformitat, com ara l'equivalència, l'equidistància o l'equilibri propi de les afilàctiques. (vegeu l'apartat projecció cartogràfica). Si a tot això afegim, encara, les conseqüències de l'elecció inevitable del tall i l'enquadrament del territori continu de la superfície del globus, el resultat ofereix una extensíssima i atractiva gamma de dissenys produïts pels millors editors amb mapes de contorns circulars (Van der Grinten), el·líptics (Mollweide) oblongs, i molts més, cadascun d'ells de propietats específiques i gairebé sempre amb enginyosos recursos i mapes complementaris per tal de millorar-ne el resultat.
Tradició del mapamundi a les aules escolars
Malgrat que des d'antic i, encara més, des del desenvolupament de la cartografia moderna, amb un coneixement ja molt desenvolupat de la problemàtica de les projeccions, foren assajades i recreades moltes propostes per a una majestuosa representació cartogràfica del món sencer, amb esquemes de contorns cònics, cordiformes, trapezoïdals, el·líptics, rectangulars, etc., el model format per dos mapes en cercles tangents, per a dos hemisferis, que constitueixen la característica identificadora dels mapamundis, s'anà imposant com a dominant d'una forma indiscutible, sobre tot en l'àmbit de l'ensenyament dins la naixent escola pública i obligatòria.
A desgrat del què sovint han afirmat tendenciosament alguns autors, com Arno Peters, la divulgació de la imatge cartogràfica completa de la superfície terrestre en el món escolar i, per extensió, en tota la cultura universal, fou feta predominantment en forma de mapamundis en dos hemisferis, que estereotiparen així en la percepció popular una veritable icona del món.
Un sintètic planisferi polític, desenvolupat amb discontinuïtats en la interessant projecció sinusoïdal (equivalent i equidistant) a escala aproximada d' 1:160.000.000, i complementat amb dues azimutals equidistants polars i un petit recurs didàctic al centre. RABELLA, Josep Maria i altres: Atles geogràfic d'Andorra. Govern d'Andorra,2005. ISBN: 99920-0-418-5.
Els mapamundis ocuparen, certament, totes les escoles, la major part dels atles i dels manuals de geografia i de les parets d'aules i de despatxos i sales engalanades amb mapes. I ha estat només molt més recentment quan els planisferis continus –cilíndrics, el·líptics, oblongs o parcialment tallats discontinus–, certament més adequats per a determinats temes (de corrents oceànics o fluxos internacionals, per exemple) però també, probablement, degut a una simple qüestió de modes, han suplantat bona part del protagonisme destacat que havien mantingut quasi durant dos segles els populars mapes del món resolts en dos hemisferis.
Diferents projeccions usades i principals virtuts dels mapamundis
Tanmateix, també des de molt antic, els vells mapamundis foren traçats basant-se en diferents projeccions cartogràfiques, ja sigui en les veritablement projectives azimutals, com l'estereogràfica (conforme) o l'ortogràfica (perspectiva), com en les azimutals equivalents i equidistants o bé en altres més artificioses com la globular de Nicolosi (afilàctica). Però en tots els casos, qualsevol mapamundi en dos hemisferis pot ser veritablement considerat un planisferi resolt en una projecció discontínua –encara que potser amb la "més elemental de les discontinuïtats"– en dos cercles tangents. I resulta important destacar que d'aquesta simple característica se'n deriven les seves principals virtuts: alteracions molt atenuades en qualsevol del casos justament pel fet de la radical discontinuïtat (poca anamorfosi si es tracta d'una equivalent, poca alteració de superfícies si és conforme, etc.), i una presentació molt satisfactòriament associable al propi concepte de globus, amb les seves "dues cares" i, per tant, didàcticament millor o superior a qualsevol de les cilíndriques de contorn rectangular, molt més diagramàtiques i allunyades, en conseqüència, de la percepció que tothom té de l'esfericitat de la Terra.
Els mapes escolars en els atles, a la paret de l'aula i als llibres de text
Cal subratllar, no obstant, que si bé és cert que el repertori cartogràfic escolar tradicional ha partit de forma dominant dels mapamundis en dos hemisferis, fins i tot en els moments de la seva màxima preponderància, si més no en els bons atles i manuals, aquells han compartit freqüentment el seu protagonisme amb altres projeccions alternatives complementàries que han relativitzat la visió objectiva impossible de l'esfera mitjançant variats models de planisferis (vegeu l'apartat planisferi) així com amb d'altres mapes complementaris que han suposat un considerable nivell de domini de la problemàtica per part dels autors de les obres i han aportat a l'estudiant, ni que sigui de forma implícita, valuosos elements en la seva percepció física del món i en l'aprenentatge de la geografia i la cartografia.
Temes relacionats
- atles escolar
- atles enciclopèdic
- didàctica de la cartografia
- globus terraqüi
- mapa
- mapa escolar
- mapamundi
- projecció cartogràfica
- teoria de la comunicació
Referències
RABELLA i VIVES, Josep Ma: Teoria i pràctica dels atlas escolars. Barcelona, Universitat de Barcelona, Col. Tesis Doctorals Microfitxades, núm 500, 1989. ISBN: 84-7528-720-4.
RABELLA i VIVES, Josep Ma.: “Mil projeccions per a un mapamundi”, a Revista Catalana de Geografia, número 11. Barcelona,Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990. ISSN: 0210-6000.
WOLTER, J.A. i GRIM, R.E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.
Lectures recomanades
ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.
CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.
RABELLA i VIVES, Josep Ma.: “Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm. 65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.
