• Imprimeix

Projecció UTM

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: projecció universal transversal de Mercator
cs proyección UTM; fr projection UTM; it proiezione UTM; en UTM projection; de UTM Abbildung

SUMARI

  1. Una projecció de precisió per a mapes de gran escala
  2. La xarxa de coordenades UTM
  3. Temes relacionats
  4. Referències
  5. Lectures recomanades

Projecció cartogràfica cilíndrica conforme transversal, utilitzada per a cartografiar sèries topogràfiques en fulls de gran escala. A les zones polars queda complementada amb la projecció UPS.

La projecció UTM, Universal Transversal de Mercator, és conforme i cobreix el globus, des de 84° N fins a 80° S, de forma fragmentada i discontínua mitjançant 60 zones o fusos, en cadascun dels quals el cilindre queda teòricament secant al globus (per tal d'atenuar compensadament la pèrdua d'equivalència) i centrat en un meridià, de 6° en 6°, començant la zona 1 pel meridià 180°. Entre fus i fus. Entre una projecció i l'altra, s'estén un encavalcament de 0,5°. El meridià de Greenwich separa els fusos 30 i 31. En cada fus, les línies secants de referència són dos cercles menors separats entre ells 360 km. Les dues zones polars, des dels 84° N i des dels 80° S, són resoltes complementàriament amb la projecció també conforme UPS (Universal Polar Stereogràfica). Entre la projecció UPS i l projecció UTM s'estén un encavalcament funcional de 0,5°. La projecció UTM (igual que l’UPS) té associada també un sistema propi de reticulat pla per a les localitzacions i la georeferenciació: les coordenades o xarxa UTM. 

Esquema d'un fus UTM, el número 31, amb indicació del meridià central (3°), dels cercles secants amb el globus,  l'inici dels amidaments de longituds i latituds amb metres i les lletres referides a les files de latitud.

Una projecció de precisió per a mapes de gran escala

Per tal d'aconseguir de forma simple una gran precisió, tan en el cartografiat com en les localitzacions georeferenciades, aquesta projecció recorre a dues estratègies clàssiques en els treballs geodèsics: la de partir teòricament de línies de referència (automecoiques o de contacte) secants, per tal d'atenuar compensadament la manca inevitable d'equivalència de tota projecció conforme, i la de resoldre la cobertura territorial de forma discontínua, en aquest cas per mitjà de 60 fusos (no acoblables). D'aquesta manera, els mapes basats en aquesta projecció són rigorosament conformes per construcció i a més, a efectes pràctics, quasi perfectament equivalents, i permeten treballar sobre ells i localitzar fenòmens de forma simple mitjançant coordenades ortogonals, com si la base territorial fos absolutament plana.

Al principi d'utilitzar aquesta projecció, la seva cobertura arribava fins als paral·lels 80° N i 80° S, però aviat es veié la conveniència d'estendre-la cap al nord, fins als 84°, per tal de poder representar de forma latitudinalment completa i contínua totes les terres emergides del nord d'Europa, d’Àsia i d’Amèrica.

Els fusos de la projecció UTM (des de l'1 fins al 60) es divideixen latitudinalment en 20 files designades per lletres (de la C a la X, sense la I ni la O per a evitar confusions) amb la finalitat de poder identificar amb lletres i números les 1 200 zones resultants, que a la vegada poden ser subdividides en unitats menors.

D'altra banda, quan és necessari cobrir un territori més extens en longitud geogràfica del que cobreix l'amplada d'un fus (com per exemple tota la Península Ibèrica), el fus que centra aquest espai pot estendre's per cada costat, encara que, evidentment, això suposarà llavors un increment en la pèrdua d'equivalència.

Esquema dels 60 fusos UTM (simplificadament quadriculats), amb les seves 20 zones (C a X), complementats amb les dues xarxes UPS destinades als casquets polars nord i sud.

 

La xarxa de coordenades UTM 

Sobre cadascun del fusos de la projecció UTM, i coincidint amb el seu meridià central, és superposada una xarxa plana i ortogonal (quadrícula de localització), amb coordenades de longitud mesurables en metres, cap a l'est o cap a l'oest a partir del meridià central del fus que pren el valor convencional de 500 000 m, i de latitud també en metres, cap al nord a partir de l'equador de valor convencional 0 m, i cap al sud descomptant de l'equador de valor convencional 10 000 000 m.

Exemple de dades de localització d'una població, Barcelona, amb el sistema de coordenades planes UTM.

Temes relacionats

Referències

ROBINSON, A. H. i SNYDER, J. P. (ed.): Matching the Map Projeccion to the Need. American Congress on Surveying and Mapping, 1991. ISBN: 0-9613459-5-0.

ROSSIGNOLI JUST, José Luis i altres: Proyección Universal Transversal de Mercator (2 volums). Madrid, Servicio Geográfico del Ejército, 1976. ISBN: 84-500-7366-9

SNYDER, John P.: Flattening the Earth. Two Thousand Years of Map Projections. Chicago, Londres, The University of Chicago Press, 1993. ISNB: 0-226-76746-9.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.

Lectures recomanades

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Mil projeccions per a un mapamundi”, a Revista Catalana de Geografia,núm. 11. Barcelona,Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990. ISSN: 0210-6000.