Nomenclator dera Val d’Aran

Presentació

El Nomenclator dera Val d’Aran representa una fita més en la normalització de l’aranès i, en aquest cas, dels seus noms de lloc. És també una eina bàsica que ha de servir tant a l’administració com a qualsevol particular per a designar, retolar i fixar els noms de lloc de manera normativa.

Catalunya compta amb dues llengües pròpies: l’aranès i el català. I les institucions del país n’han de tenir cura, vetllar-les i preservar-les per la riquesa que representen i pel que significa una llengua com a patrimoni intangible i que en aquesta obra es materialitza en un dels seus aspectes: la toponímia.

El Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya que tant en la seva primera edició (2003) com en la segona (2009), ja recollia els noms de lloc dels municipis aranesos, és un referent també per a aquesta llengua. Tanmateix, l’escala de representació i la visió sumària de l’obra –es tracta de toponímia major– comporten un nombre de topònims menor que els que es normalitzen aquí.

El Nomenclator dera toponimia dera Val d’Aran aplega un total de 3.450 topònims de tot tipus i que provenen de la Base toponímica a escala 1:5.000 de l’ICGC, la més detallada existent actualment i que cobreix la totalitat de la Val d’Aran. Així, pràcticament tots els noms de lloc de l’Aran hi són recollits i normalitzats.

La relació de l’ICGC amb la toponímia aranesa ve de lluny. Des dels inicis del recull de camp de toponímia de l’ICC, en aquell moment un recull pioner i que es va estendre durant uns anys fins a cobrir tot el país (1984-1991), la toponímia aranesa ha estat objecte d’especial tractament i cura. En aquest sentit, cal recordar la primera coŀlaboració fent el dit recull durant al segona meitat de la dècada de 1980 amb un equip d’enquestadors que van trepitjar el país contactant amb persones que coneixien el territori i en sabien els noms. Després de la recollida de noms calia preparar l’aplec de topònims per a ser present en cartografia. Per aquest motiu, a primers de la dècada de 1990, l’Institut va contactar amb el Conselh Generau d’Aran perquè revisés i validés aquest recull a fi que la toponímia que havia d’aparèixer a les sèries cartogràfiques oficials corresponents al Mapa topogràfic de Catalunya i Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5.000, tingués la màxima qualitat.

Els ortofotomapes a escala 1:5.000 que van veure la llum a inicis de la dècada de 1990 van ser els primers que contenien toponímia aranesa a escala de detall i van significar una fita en la difusió dels noms de lloc aranesos com també ho va ser el Mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:50.000 (1992) corresponent a l’Aran, on novament la coŀlaboració amb el Conselh va permetre oferir un producte que contenia els noms de lloc normalitzats.

Edicions cartogràfiques posteriors, com la més recent del Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000, també van beneficiar-se d’aquesta coŀlaboració on Institut i Conselh han preparat la toponímia perquè tingui la seva màxima correcció en aquest i altres documents cartogràfics.

El Nomenclator dera Val d’Aran contempla 50 pàgines de cartografia i un índex toponímic al final de la publicació, índex que representa pròpiament, el Nomenclàtor. La cartografia de base prové de la base cartogràfica a escala 1:25.000 de l’ICGC reescalada a 1:15.000 a fi de fer-la més manejable i adequada al format de llibre. La cartografia hi apareix en pàgines desplegables que permeten donar major context i àmbit de visualització al lector. Les formes gràfiques de la toponímia han estat revisades, validades i aprovades per l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, màxima institució de la llengua aranesa i hi són transcrites únicament en la seva forma oficial.

Presentacion

Era publicacion deth Nomenclator dera Val d'Aran represente ua hita importanta ena normalizacion des sòns nòms de lòc der aranés e, donques, dera lengua madeisha. Ei un esturment basic de consulta entara Administracion e eth mon empresariau entà designar, etiquetar e fixar es nòms de lòc de manera normativa. Aguest nomenclator permet era localizacion dera toponimia aranesa en ua cartografia de detalh, a on practicament toti es nòms de lòc d'Aran son recuelhuts e tanben normalizadi. Atau, eth Nomenclator dera Val d'Aran amasse un totau de 3 450 toponims de tot tipe que provien dera Basa toponímica a escala 1:5 000 der lnstitut Cartografic e Geologic de Catalonha (ICGC), era mès detalhada que corbís actuaument tota era Val d'Aran.

Era òbra qu'auetz enes mans ei frut d'un conveni de collaboracion entre er lnstitut d'Estudi Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, coma autoritat lingüística dera lengua occitana en Catalonha, e er lnstitut Cartografic e Geologic de Catalonha, coma generador de cartografia e d'informacion geografica.

Era sensibilitat de l'ICGC pera toponimia catalana e aranesa a estat constanta, en tot méter esfòrci en suenh, eth tractament e era mantenença dera informacion toponimica, ja des deth prumèr moment, damb un recuelh pionèr que s'estenec pendent ans (1984-1991) e que corbís eth país sancer. Era relacion der lnstitut Cartografic e Geologic de Catalonha damb era toponimia aranesa ven de luenh, quan enes ans nauanta er lnstitut contactèc damb eth Conselh Generau d'Aran pr'amor que revisèsse e validèsse eth recuelh mencionat damb era fin qu'era toponimia qu'auie d'aparéisher enes series cartografiques oficiaus corresponentes ara Mapa topografica de Catalonha e ar Òrtofòtomapa de Catalonha a escala 1: 5 000 auesse era maxima qualitat.

Atau es òrtofòtomapes a escala 1:5 000 que se publiquèren a inicis deth decènni de 1990 sigueren es prumèrs documents que contiegen toponimia aranesa a escala de detalh e signifiquèren ua hita ena difusion des nòms de lòc aranés coma tanben en siguec era Mapa topografica de Catalonha a escala 1:50 000 (1992) corresponenta a Aran, a on nauament era collaboracion damb eth Conselh permetec aufrir un producte que contiege es nòms de lòc normalizat. Edicions cartografiques posteriores, coma era mès recenta dera Mapa topografica de Catalonha 1:25 000, tanben se beneficièren d'aguesta cotlaboracion ena qu'er lnstitut e eth Conselh preparèren era toponimia entà disposar dera maxima adeqüacion lingüistica en aguest e d'auti, documents cartografics.

Aguesta collaboracion sostenguda en temps, tant en toponimia catalana coma aranesa, se repetic pendent es trabalhs d'elaboracion deth Nomenclator Oficiau de Toponimia Major de Catalonha (2003), alavetz ja jos era coodinacion dera Comission de Toponimia, creada eth 2001, que ne valldèc es trabalhs amiadi a tèrme enes que collaboreren diferenti organismes e departaments dera Generalitat de Catalonha. Era supervision der Institut d'Estudis Catalans deth còrpus toponimic, e era aprobacion deth Govèrn des formes prepausades pera Comission dèren caractèr oficiau ara òbra e la convertiren en referéncia tant pera pròpria tematica coma peth sòn caractèr pionèr en incorporar eth còrpus toponimic ara cartografia, hèt que ne permet era local1zacion.

Aguest Nomenclator, que tant ena sua prumèra edicion coma ena dusau (2009) -e tanben ena actualizacion que s'a amiat a tèrme en 2019- ja arrecuelhie es nòms de lòc des municipis dera Val d'Aran, ei un referent tanben entar aranés.

Totun era de representacion e era vision sumària dera òbra -se tracte de toponimia major- compòrten un nombre de toponims mendre qu'es que se normalizen ara damb eth Nomenclator dera Val d'Aran. Un prètzhèt que, actuaument, a estat possible d'amiar a terme damb mès rigor e coneishença, gracies ara supervision lingüistica der Institut d'Estudis Aranesi, coma autoritat academica der aranés, er occitan d'Aran.

Era Direccion Generau de Politica Lingüistica, qu'a er objectiu de fomentar er usatge d'aguesta lengua e de coordinar era Comission de Toponimia de Catalonha, celèbre era edicion deth Nomenclator dera Val d'Aran pera valor qu'es nòms de lòc an en un territòri, en sòn païsatge lingüistic, coma auviatge culturau qu'identifique ua lengua e es persones que la parlen.

Eth nau Nomenclator ei un esturment de referéncia que contribuirà d'un costast, ara coneishença e era difusion des formes adequades des nòms de lòc e era sua localizacion sus eth territòri e, der aute, ara preservacion dera toponimia coma auviatge intangible, coma testimòni des eveniments istorics e coma reflèxe d'ua cultura viua que contunharà evolucionant.

Exemple de cartografia del full 26 i extracte de llista de topònims / Exemple de cartografia dera huelha 26 e extrach de lista de toponims