Contacte
El 10 de maig de 2017 el director de l'ICGC, Jaume Massó, va inaugurar la mostra de mapes de les obres hidroelèctriques al Pallars procedents del fons FECSA juntament amb el subdirector adjunt de Geologia i cap del CST Pirineus, Xavier Berástegui, i la cap de la Cartoteca de Catalunya, Carme Montaner. L'exposició romandrà oberta al públic fins el 10 d'octubre de 2017 al Centre de Suport Territorial (CST) que l'ICGC té a Tremp (Pallars).
L'empresa FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña) es va fundar el 1951 i aglutinava gran part de les antigues companyies elèctriques que van dur a terme la prospecció i la construcció de les obres hidroelèctriques més rellevants al llarg dels rius Flamisell, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Segre i Baix Ebre.
Per construir les centrals hidroelèctriques, professionals d'empreses privades van elaborar gran quantitat de mapes i d'estudis geològics de precisió, amb corbes de nivell a escales mitjanes i grans. En molts casos, aquests mapes manuscrits van ser els primers treballs cientÃfics detallats de la topografia i la geologia de la zona i, tot que ara han quedat obsolets, tenen un gran valor patrimonial i de coneixement territorial.
Aquesta cartografia, desconeguda fins fa pocs anys, va quedar arxivada en les diferents empreses fins que, el 1994, FECSA va dipositar el seu fons a l'ICGC. Actualment, tots els mapes es troben digitalitzats i es poden descarregar gratuïtament des de la Cartoteca Digital de l'Institut.
L'exposició obre les portes coincidint amb la celebració al CST Pirineus de l'ICGC d'una de les sessions del quart Simposi Internacional sobre la Història de l'Electrificació. Precisament, el director de l'ICGC, juntament amb la directora d'ENDESA Catalunya, Isabel Buesa, i l'alcalde de Tremp, Joan Ubach, van inaugurar la setena sessió del Simposi.
El congrés se celebra entre el 8 el 12 de maig, a cavall entre Barcelona i el Pallars, i aquesta edició se centra en els grans conglomerats empresarials i en les petites companyies que van portar l'electrificació a Europa i a Amèrica. Igualment, es parla sobre les conseqüències que va tenir l'arribada de l'electricitat en la societat i el territori. En el cas de Catalunya, des de principis del segle XX es van construir grans instal·lacions hidroelèctriques a tot el paÃs, però especialment al Pirineu, fet que va suposar una gran transformació del paisatge.
El simposi mira també cap al futur i debat la transició cap a un model energètic més sostenible, basat en les energies renovables, la previsió de l'esgotament dels combustibles fòssils i l'aparició d'iniciatives cooperatives per a la generació d'energia.
La mostra i la participació en el simposi formen part de l'interès de l'ICGC per recuperar, catalogar i difondre els mapes i els estudis relacionats amb les grans obres hidroelèctriques del Pirineu. El novembre passat, precisament, l'Institut va signar un conveni de col·laboració amb l'associació Pirineus.Watt per recuperar aquests treballs.
