EPN Densification Analysis Centre (2015)
L’ICGC va ser acceptat per EUREF com a Dedicated Analysis Center (DAC), amb l’encà rrec de calcular dià riament les coordenades precises d’una xarxa de 156 estacions GNSS, amb l’objectiu final de donar suport al cà lcul d’un camp de velocitats dens i precÃs per a Europa. La xarxa engloba la totalitat de la serralada pirinenca, el Sistema Bètic, la costa mediterrà nia oriental peninsular i de les Illes Balears.
Â
Cà lcul de coordenades precises d’una estació de referència GNSS (2013)
El Govern d’Andorra va adquirir una estació de referència GNSS i la va traslladar a la seva seu per a gestionar-la. L’ICC va calcular les coordenades precises d’aquesta estació de referència GNSS.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Ministeri d’Economia i Territori del Govern d’Andorra.
Finançament: Ministeri d’Economia i Territori del Govern d’Andorra.
Â
Validació de la xarxa de referència del Marroc (2007-2008)
L’ICC va realitzar el cà lcul i la validació de la xarxa de referència del Marroc, formada per 24 punts, que serviren de base per a la determinació de la xarxa fonamental dins del sistema ITRF05. També va dur a terme la transformació de coordenades entre els sistemes Gharb i el nou sistema referencial RFM. Aquest aspecte va consistir en l’observació d’un nombre de lÃnies de base de lligament entre el sistema RFM i el sistema Gharb, i el recà lcul de punts antics en el nou referencial per deduir les xarxes de transformació entre els dos sistemes i determinar les coordenades dels 29 punts del sistema RFM dins del sistema de coordenades Gharb.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Agence Nationale de la Conservation Foncière, du Cadastre et de la Cartographie (ANCFCC), Marroc.
Finançament: Agence Nationale de la Conservation Foncière, du Cadastre et de la Cartographie (ANCFCC), Marroc.
Â
Projecte WART-EGAL (2005-2006)
L’objectiu principal del projecte fou determinar el potencial de la xarxa EGNOS RIMS (xarxa europea d’estacions permanents del servei EGNOS) per ajudar a la navegació subdecimètrica en temps real, basada en la tècnica WART. Es va pretendre impulsar aquest servei a tot Europa, passant de la precisió mètrica que oferia el sistema EGNOS a la precisió subdecimètrica del sistema WART.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Espanya; Geodeettinen Laitos, Finlà ndia; Pildo, Espanya; IFEN, Alemanya.
Finançament: Galileo Joint Undertaking (Unió Europea i European Space Agency –ESA-).
Â
PARAMOUNT. Public Safety & Commercial Info-Mobility Applications & Services in the Mountains (2002-2003)
L’objectiu fou el desenvolupament d’un servei de localització adreçat a excursionistes i serveis de rescat que realitzaven la seva activitat als Alps i als Pirineus, on es van definir dues à rees de test. Les funcionalitats que calia desenvolupar s’agrupen en els tres serveis següents: Infotour, per proveir l’usuari amb informació local diversa i funcionalitats de navegació; Safetour, per proveir la informació relacionada amb la seguretat a muntanya; i Datatour, per involucrar els usuaris en l’adquisició i el manteniment de la base de dades del PARAMOUNT. La comunicació entre els servidors que proveïen les informacions descrites i els dispositius mòbils es realitzava mitjançant tecnologia GPRS. Les dades es transferien via protocol HTTP emprant XML.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); IFEN Gesellschaft für Satellitennavigation mbH, Poing, Alemanya; AGIS, Universität der Bundeswehr, Poing, Alemanya; Bayerische Bergwacht, Alemanya; Österreichischer Bergrettungsdienst, Àustria.
Finançament: Programa IST de la Unió Europea.
Reobservació GPS de la xarxa geodèsica i estudi preliminar del geoide del Principat d’Andorra (1999)
El projecte consistà en l’obtenció d’una xarxa geodèsica de precisió, en la determinació de la precisió dels diferents geoides disponibles i en l’estimació del cost de la campanya gravimètrica necessà ria per al cà lcul d’un geoide local amb la precisió requerida per realitzar treballs topogrà fics i cartogrà fics. Es va procedir a la reobservació, mitjançant tecnologia GPS, i a l’ajustament dels 59 vèrtexs que formaven part de la xarxa geodèsica principal i secundà ria del Principat d’Andorra; a la monumentació, mesura mitjançant tecnologia GPS, i anivellament de 20 punts per determinar la precisió dels geoides disponibles, i a la realització de simulacions per determinar la configuració i la densitat de les dades de la campanya gravimètrica necessà ria per al cà lcul d’un geoide local amb la precisió requerida.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Ministeri d'Ordenament Territorial del Govern d’Andorra.
Finançament: Ministeri d'Ordenament Territorial del Govern d’Andorra.
Projecte d’assistència tècnica per al sector miner argentà (PASMA) (2a part) (1999-2000)
Va consistir en l’execució de les obres de la subxarxa (GPS) geodèsica minera i reposició de llindars de mines concedides en la regió sud-nord que incloïa les provÃncies de La Pampa, RÃo Negro, Neuquén i Buenos Aires.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); SubsecretarÃa de MinerÃa de la Nación de la SecretarÃa de Industria, Comercio y MinerÃa, Buenos Aires, Argentina.
Finançament: Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Banc Mundial.
MAGIC. Aplicacions meteorològiques del GPS integrat en les determinacions del contingut del vapor d’aigua en la Mediterrà nia oest (1998-2001)
El projecte s’orientà a la determinació del contingut de vapor d’aigua a l’atmosfera mitjançant la modelització del retard de les observacions de les estacions permanents GPS.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Mécanique Appliquée et Sciences de l'Environnement (ACRI), França; Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), Montpeller, França; Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Barcelona, Espanya; Agenzia Spaziale Italiana (ASI), Ità lia; Università degli Studi di Modena (UMOD), Ità lia; Danmarks Meteorologiske Institut (DMI), Dinamarca; Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA), Cadis, Espanya.
Finançament: Directorate General XII for Science, Research and Development de la Unió Europea.
Projecte d’assistència tècnica per al sector miner argentà (PASMA) (1997-1998)
L’objectiu fou el control de l’obra topogeodèsica de la subxarxa GPS geodèsica minera, a partir de l’obtenció de punts de recolzament GPS per a la georeferenciació d’imatges de satèl·lit i la reposició dels lÃmits de les concessions mineres a les provÃncies de Salta, Catamarca, La Rioja, San Juan, Mendoza i San Luis. El projecte d’obra topogeodèsica va consistir en la instal·lació de diverses estacions fiducials integrades a la xarxa mundial IGS, la utilització de les dades de la xarxa IGS per a la compensació de tota la xarxa geodèsica del subcontinent argentÃ, i el cà lcul del geoide, necessari per obtenir una precisió altimètrica (z) similar a la que s’obté en planimetria (x,y).
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); SubsecretarÃa de MinerÃa de la Nación de la SecretarÃa de Industria, Comercio y MinerÃa, Buenos Aires, Argentina.
Finançament: Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Banc Mundial.
Â
Vol gravimètric a les Muntanyes Rocalloses del Canadà (1996)
Participació en un vol gravimètric de test sobre les Muntanyes Rocalloses del Canadà , amb el sistema inercial Litton LTN-101 de l’ICC, conjuntament amb d’altres sistemes inercials.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Department of Geomatics Engineering (University of Calgary), Canadà .
Finançament: Conjuntament pels organismes participants.
Â
Retard troposfèric dels senyals GPS (1996-1997)
Acció integrada per a l’intercanvi de coneixements i experiències en la modelització del retard troposfèric que pateixen els senyals GPS.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); University of Nottingham, Regne Unit.
Finançament: Dirección General de Investigación CientÃfica y Técnica, Madrid, Espanya.
Â
RASANT (1995-1997)
Projecte de desenvolupament i implantació a Catalunya del sistema d’emissió de correccions diferencials RASANT per al posicionament en temps real. Les fases del projecte foren: estudi del sistema i la seva aplicació a Catalunya; implantació a la Regió I i, de forma progressiva, a tot Catalunya. S’obtingué l’emissió de correccions diferencials des de Collserola, amb cobertura sobre Barcelona i amb una precisió de 3 a 5 metres.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Landesvermessungsamt Nordrhein-Westfalen, Alemanya.
Finançament: Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC).
Metodologia per a l’execució de mesures de parcel·les, distà ncies i superfÃcies en relació amb els requeriments del sistema d’integració (1993)
Avaluació dels diferents mètodes existents per tal de mesurar el contorn de parcel·les agrÃcoles i la seva superfÃcie de forma massiva. L’avaluació incloïa tant la inversió inicial necessà ria i el temps de realització, com el cost total. En definitiva, havia de servir per ajudar les autoritats responsables dels països europeus a dur a terme la fase de control inherent a la PolÃtica Agrà ria Comunità ria. S’estudiaren els mètodes aproximats (cinta mètrica), els mètodes fotogramètrics (ortofoto, estacions fotogramètriques) i les aproximacions topogrà fiques (teodolits, estacions GPS).
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Unió Europea, Ispra, Ità lia.
Finançament: Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Unió Europea.
Â
EPOCH'92 (1992)
Participació de l’estació fiducial de l’Ebre en la campanya IGS Epoch’92. Es van integrar les estacions fiducials de l’ICC a la xarxa d’estacions permanents de l’IGS.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Servei Internacional GPS per a Geodinà mica (IGS) de l’Associació Geodèsica Internacional (IAG).
Finançament: Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC).
GeoCat: Geoide de Catalunya (1991-1994)
Projecte de recerca per avaluar la determinació del geoide de Catalunya UB’91 mitjançant la contrastació de les deflexions de la vertical observades durant les campanyes DEFLEX’91 i DEFLEX’92. Es va realitzar en el marc d’un conveni amb el Departament de Matemà tica Aplicada i Anà lisi de la Universitat de Barcelona. El projecte es va realitzar seguint les següents fases: primera campanya d’observacions amb cà mera zenital per determinar posicions astronòmiques (1991); avaluació de les observacions de la campanya; segona campanya d’observacions (1994). El resultat obtingut fou el geoide de Catalunya amb una densitat de malla de 3’ i una precisió estimada d’1 ppm.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Institut für Geodäsie und Photogrammetrie (Eidgenössische Technische Hochschule), Zuric, Suïssa.
Finançament: Conjuntament pels organismes participants.
Cartografia tridimensional de la Costa Esmaragda 1:1.000 (1985)
Aquest projecte aportà a l’ICC l’experiència necessà ria per a establir la xarxa geodèsica de 4rt ordre de Catalunya. L’objectiu del projecte era la producció d’informació topogrà fica tridimensional amb la qual els urbanistes de la Costa Esmaragda dissenyessin els seus projectes i coneguessin l’impacte que les noves edificacions tindrien sobre el paisatge. Es van dissenyar programes grà fics adequats per a eliminar gran part de la intervenció manual en els processos d’edició. El projecte va facilitar el disseny i el cà lcul de la xarxa geodèsica de base per al projecte cartogrà fic.
Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC); Servizi Immobiliari Costa Smeralda, Sardenya, Ità lia.
Finançament: Servizi Immobiliari Costa Smeralda, Sardenya, Ità lia.