Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

L'article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística preveu que la determinació de la denominació dels municipis i de les comarques es regeixi per la legislació de règim local. Així, correspon als ajuntaments la denominació del nom de les vies urbanes i dels nuclis de població de tota mena, i correspon al Govern de la Generalitat la determinació dels altres topònims de Catalunya. Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar.

La primera edició del Nomenclàtor és de l'any 2003, amb 39.661 topònims, i la segona edició, del 2009, millora i amplia l'anterior amb 13.039 topònims que permeten cobrir, més detalladament, els elements geogràfics de tots els municipis de Catalunya.

La segona edició inclou, a més, la transcripció fonètica i l'enregistrament fònic del nom dels nuclis de població, la qual cosa suposa una ajuda important per a l'ús social i públic de la toponímia catalana ja que permet un coneixement i una utilització més correcta i adequada del nom real, oral, dels nostres pobles, viles i ciutats. A més a més, han estat indexats alfabèticament, la qual cosa permet un accés més ràpid i directe als 947 municipis.

 

Novetats

Juny 2020. Actualització de dades amb selector de comarca i municipi i llista de topònims 2020

Topònims per: comarca | municipi 

Antecedents

L'article 18.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que correspon al Govern de la Generalitat l'aprovació de tota mena de topònims, llevat de vies urbanes i nuclis de població, que correspon als ajuntaments. Per tal que els topònims, com també les denominacions oficials que prenen l'origen en un topònim, tinguin caràcter oficial, cal l'aprovació del Govern.

El 22 de juliol de 2003 el Govern va aprovar el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que conté el corpus toponímic general, competència de la Generalitat, i també topònims de caràcter local, que hi apareixen amb cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a escala 1:50.000. El Nomenclàtor es va modificar mitjançant l'Acord GOV/55/2009, de 24 de març de 2009.

El Decret 59/2001, de 23 de gener, pel qual s'estableix la Comissió de Toponímia, i es modifica el Decret 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia, determina que la Comissió és l'òrgan d'assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

El 18 de desembre de 2014, el Ple de la Comissió de Toponímia va acordar revisar el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. La revisió afecta formes toponímiques, que han estat supervisades per l'Institut d'Estudis Catalans i que s'han informat favorablement en el Ple de la Comissió de Toponímia del 22 de gener del 2018.

El 13 de setembre del 2018 el Ple de la Comissió de Toponímia va aprovar la proposta de fixació de noves formes toponímiques i la supressió d'unes altres.

El 27 de febrer del 2019 el Ple de la Comissió de Toponímia va acordar que la consellera de Cultura elevés la proposta de revisió del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya al Govern perquè l'aprovés.

El 28 de maig del 2019, s'aprova l'actualització del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (Acord Gov/74/2019).