Abans de les nevades del dia 22 de febrer, el mantell nival era molt irregular i escàs al sector. Tant sols hi havia presència de neu a les canals i altres zones arrecerades, sobretot a orientacions nord i est per damunt de 2000 m. El mantell estava format per una crosta superficial, grans facetats interns i una base de crostes.
La nevada dels dies 22 a 24 de febrer amb vent del sud va formar una capa de neu recent bruta (amb pols, lleugerament marró fins a 2300 m) i també va nevar abundantment en forma de neu granulada. Amb el vent del sud, i oest i es van formar plaques de vent sobretot a les obagues i a les orientacions est.
El dia 25, just el dia abans de l’accident, torna a formar-se una capa de neu vent a causa del vent de component nord i est que va acompanyar les nevades d’aquell dia. Amb les baixes temperatures, el mantell es va refredar i les plaques formades eren fràgils i es trobaven o bé damunt de grans facetats formats recentment pel refredament, o bé damunt de la neu granulada del les nevades del 22-24 de febrer.
El butlletí de perill d'allaus (BPA) emès el dia 25 a migdia amb la previsió pel dia 26 indica perill d’allaus MARCAT (3) al Ter-Freser per damunt de 2300 m.
L’estabilitat del mantell nival descrita en el Butlletí de perill d’allaus indicava:
La neu recent del passat dijous i divendres (30-40 cm) s'anirà mobilitzant amb el vent de component N i NE, i es formaran plaques de vent fràgils. A més, es preveu que amb el vent, també nevi de nou des de dissabte tarda (5-10 cm) amb temperatures baixes. En aquestes condicions es preveu que caiguin allaus de placa de vent damunt de 2300 m a qualsevol orientació: per vent creuat a les obagues més arrecerades on ja hi ha base antiga, però també per sobre dels 2300 m a les orientacions sud, oest i sud-est, on la nevada de dijous ja va fer base de mantell. Aquestes plaques poden caure de forma natural, sobretot a les obagues i es preveu que tinguin mida suficient per colgar-nos.
Pel que fa a l’activitat d’allaus del període comprès entre el 23 i el 27 de febrer, a causa de la inestabilitat de les plaques recentment formades damunt de nivells febles, es donen nombroses caigudes d’allaus tant de forma natural com provocades al pas de persones. També se’n desencadenen preventivament amb explosius. Aquest episodi afecta pràcticament tots els sectors del Pirineu de Catalunya, així com també a Aragó, França i Andorra.
Un grup d’alpinistes fent activitat prop de la zona es veu sorprès per una allau que arrossega i enterra dues persones.
El grup de bombers GRAE actuant en l’accident relata els fets en el text adjunt en cursiva:
AVÍS:
Trucada rebuda a les 9:42h, informant de què una persona havia estat arrossegada per una allau de neu pols. No està enterrada i no hi ha cap més desaparegut.
Rebem una segona informació, han estat dos les persones arrossegades i han estat sepultades en la seva totalitat, sent localitzats pels indicis, ja que en els dos casos els quedava la mà a vista en superfície.
ACTUACIÓ AFECTATS
Tot el grup va degudament equipat i amb DVA, pala i sonda. Localitzen ràpidament les dues víctimes gràcies als indicis en superfície i procedeixen al seu desenterrament, via aèria a uns 20 cm de profunditat i cos punt més baix a 1 metre. Els dos trobats a la vora frontal de l'allau. Temps de rescat i desenterrament 2 minuts. Altitud 2200 m.
Un dels enterrats no disposa de càmera d'aire al ser enterrat en cap moment, l'altre manifesta que sí, però a l'estirar el braç a la superfície aquesta es trenca i queda sense.
ACTUACIÓ GRAE
Arribada a lloc de 3 rescatadors, primera volta per assegurar que la zona és segura, s'observen purgues de neu recent als diferents corredors. Un dels 3 rescatadors queda fora l'allau fent de guaita. Treballen els altres dos rescatadors, immobilitzen la víctima més afectada amb la llitera per fer extracció amb grua.
Durant l'actuació revisa altres canals on s'han observat purgues de neu per si pogués haver algú més afectat.
L’allau es dona al sector indicat al Mapa de zones d’allaus Ulldeter (14) amb el codi TER128, la qual es va cartografiar com a zona d’allau atesa les seves característiques de terreny. Concretament en aquesta zona han caigut com a mínim 11 allaus en temporades anteriors, que es troben registrades a la Base de Dades d’Allaus de Catalunya (BDAC), una de les quals, el 2020 va ser també causa d’accident durant la temporada 2019-2020. Veure la informació al Visor d’allaus i a la pàgina de l’accident de 2019 (consulta més accidents al Ripollès).
Tot i que no s’ha pogut observar la zona de sortida i per tant no es disposa de la totalitat de paràmetres, és molt probable que la sortida fos lineal ateses la resta de característiques observades. Pel que fa a la mida, també, en no disposar de la informació de la totalitat de l’allau, ens hem basat en la informació del trajecte i de l’arribada. Així es considera que tenia capacitat per enterrar un grup de persones, i per tant com a mínim tenia mida entre 2 i 3 segons l’escala de mides d’allaus.
El perfil es realitza prop de la zona de dipòsit i per tant no es considera representatiu de la zona de sortida, punt que no es va poder observar. No obstant es considera que, conjuntament amb l’anàlisi nivo-meteoròlogic de la resta d’informacions disponibles recull les possibles capes que van fracturar en el moment de l’accident. Tot i no ser concloent seria possible que fracturessin les capes de neu granulada.