Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogrà fic de Catalunya, 2013
Â
L'agregació espacial és una operació espacial bà sica de geoprocessament de dades vectorials en els sistemes d’informació geogrà fica, que uneix dos o més elements d'un mateix tipus geomètric per a formar un únic element nou.
Conceptualment, l'agregació espacial és una operació de generalització de la informació geoespacial, que combina dades individuals o més detallades per a obtenir dades de conjunt o més generals. L'agregació pot ser temà tica i agregar dades alfanumèriques per a produir un nou valor per a cada conjunt a partir dels valors individuals dels membres de cada conjunt (per exemple, la població de les comarques a partir de la població dels municipis; o la categoria "bosc de conÃferes" que agrupa les categories "bosc de pi roig", "bosc de pi negre" i "avetosa"), o bé espacial i agregar dades espacials per a produir una nova geometria del conjunt a partir de les geometries individuals (per exemple, l'agregació dels polÃgons dels municipis per a formar els polÃgons de les comarques).
Sovint l'agregació espacial és conseqüència d'una agregació temà tica i viceversa, però no sempre una de les dues operacions implica la necessitat de l'altra i en cap cas la desencadena automà ticament. Per exemple, la sumarització del nombre d'habitants dels municipis, mitjançant la suma dels habitants dels municipis de cada comarca per a obtenir el nombre d'habitants de les comarques, pot requerir també agregar els polÃgons dels municipis per a formar els polÃgons de les comarques, a fi d'associar les dades de població de les comarques a la seva representació espacial per poder visualitzar espacialment la informació temà tica de població comarcal. En d'altres casos, però, pot ser que només es vulgui disposar de la dada temà tica de població comarcal per associar-la a cada municipi a fi de calcular el percentatge de la població del municipi sobre la població total de la comarca o bé per a fer-ne un ús independent, i que per tant no hi hagi necessitat de generar la representació espacial de les comarques mitjançant agregació espacial de la representació espacial dels municipis. Igualment la reclassificació de les categories de vegetació en categories més generals no implica necessà riament que calgui agregar espacialment les à rees de les categories més detallades de vegetació per obtenir les à rees de les categories més generals de vegetació, a menys que la finalitat sigui generar les à rees agregades.
L'agregació espacial com a tal no es pot realitzar amb dades de tipus rà ster, per la diferent naturalesa del model de dades rà ster, però sà que es poden realitzar operacions d'agregació temà tica que visualment produeixen un efecte equivalent a l'obtingut amb l'agregació espacial en el model de dades vectorial.
Origen
L'agregació espacial és una operació bà sica contemplada des del principi en el programari de SIG vectorial (Tomlinson, 1967, 1980; Tomlinson et al., 1976). Igual que altres operacions bà siques d'anà lisi cartogrà fica, l'agregació espacial té el seu antecedent en operacions manuals de manipulació d'informació cartogrà fica realitzades en aplicacions de planificació, d'urbanisme, d'arquitectura del paisatge i de gestió forestal o de recursos naturals (McHarg, 1969), que en aquest cas simplement consistien a redibuixar el mapa de les unitats agregades a partir del mapa de les unitats originals.
Definició
L'agregació espacial genera nous elements geomètrics unint la geometria de dos o més elements originals. En el cas que els elements a agregar siguin adjacents, l'agregació espacial genera un element nou del mateix tipus geomètric que els elements originals. En canvi, el cas que els elements originals siguin disjunts, el resultat és un element de tipus multipart, si el format de dades del programa de SIG utilitzat per a fer l'operació admet elements de tipus multipart. En cas de no admetre multielements l'operació d'agregació simplement no es produeix i el resultat és una còpia idèntica dels elements originals. L'opció d'agregar elements adjacents només és possible en el cas de lÃnies i de polÃgons, ja que el cas de punts adjacents és materialment impossible. L'opció d'agregar elements disjunts per a formar elements multipart és possible amb tot tipus d'elements geomètrics, punts, lÃnies i polÃgons, fins i tot a partir d'altres elements multipart.
Operacions d'agregació temà tica
Les principals operacions d'agregació temà tica són la reclassificació i la sumarització, que s'apliquen respectivament a atributs de tipus categòric i quantitatiu. L'agregació temà tica no implica necessà riament l'agregació espacial, però sovint n'és el punt de partida i, d'altra banda, alguns programes de SIG ofereixen la possibilitat de realitzar algunes operacions d'agregació espacial i d'agregació temà tica conjuntament en un mateix pas.
La reclassificació en si és l'operació que assigna nous valors categòrics als elements d'un conjunt de dades vectorial, o també a les cel·les d'un conjunt de dades rà ster, a partir dels valors d'un atribut categòric ja existent o mitjançant l'aplicació d'una classificació per intervals als valors d'un atribut quantitatiu.
La reclassificació pot servir per a canviar un tipus de codificació per un altre, per a agrupar les classes d'una classificació original en categories més generals d'una nova classificació, per a homogeneïtzar diversos conjunts de dades amb classificacions diferents o per a convertir un atribut quantitatiu en categòric. Quan la reclassificació té per finalitat agrupar les classes d'una classificació original més detallada en categories més generals és quan veritablement actua com a operació d'agregació temà tica, concretament de generalització de la classificació, que pot motivar o no una agregació espacial subseqüent.
Conceptualment, el que fa la reclassificació és assignar la pertinença de cada individu a un conjunt nou, més general, que conté el conjunt original al que pertany cada individu, que es pren com a base per establir, per agrupació, la nova classificació. L'assignació dels individus d'una classe d'elements a un nou conjunt es tradueix a nivell de dades en un nou atribut dels elements d'aquesta classe, tÃpicament en forma d'una nova columna afegida a la taula d'atributs dels elements.
La reclassificació se sol dur a terme, en el cas de les dades vectorials, per mitjà de taules de correspondència entre els valors originals i els nous valors assignats, que es combinen mitjançant una unió relacional amb la taula d'atributs dels elements a reclassificar. La reclassificació no implica pèrdua de la informació original, ja que el resultat de la reclassificació en el cas de les dades vectorials és tan sols un nou atribut categòric afegit a la taula d'atributs dels elements reclassificats. Les taules de correspondència permeten disposar de múltiples classificacions alternatives per aplicar-les segons convingui i són molt rà pides de modificar en cas de voler canviar la reclassificació.
La sumarització és l'operació que calcula estadÃstics de grup d'un o més atributs quantitatius per a les categories d'un atribut qualitatiu. Per exemple, la mitjana de la superfÃcie de les parcel·les de cada tipus de conreu o la suma del nombre d'habitants dels municipis de cada comarca.
Conceptualment, el que fa la sumarització és calcular valors quantitatius agregats, descriptius d'un conjunt, a partir dels valors individuals dels membres del conjunt. Per aquest motiu, quan es produeix una reclassificació, sovint es considera necessari o d'interès calcular el valor dels atributs quantitatius per als nous conjunts establerts, i per tant pot tenir sentit o interès efectuar una sumarització d'un o més atributs quantitatius d'interès. RecÃprocament, quan s'efectua una sumarització, es fa efectiva una determinada agrupació (o pertinença dels individus a una famÃlia de conjunts), i per tant pot tenir sentit produir mitjançant una agregació espacial els elements que permeten visualitzar els individus de la nova agrupació.
El resultat de la sumarització és una nova taula que ja no descriu els individus originals sinó els conjunts definits per les categories d'un atribut qualitatius dels individus originals. Per tant, la taula resultant de la sumarització conté només una fila per a cada categoria de l'atribut que ha servit de criteri de sumarització i tantes columnes com atributs quantitatius originals i diferents estadÃstics s'hagin calculat, més la columna amb els codis o noms de les categories i generalment una columna amb la freqüència o nombre d'individus originals de cada categoria.
Operacions d'agregació espacial
Hi ha diferents operacions d'agregació espacial. Segons el procediment o la finalitat de l'agregació espacial es distingeix entre combinació, dissolució o sÃntesi. En tots els casos el procés d'unió de la geometria dels elements és automà tica, el que varia és el criteri d'agregació i la manera de produir la geometria.
La combinació (merge) és l'operació d'agregació espacial que s'efectua interactivament, a partir d'una selecció prèvia dels elements a agregar per part de l'usuari. El criteri per a agregar els elements en aquest cas pot ser qualsevol, una selecció basada en atributs, una selecció espacial o una selecció interactiva per part de l'usuari. Els elements a combinar no cal que tinguin valors iguals en cap atribut. Segons els diferents programes de SIG, s'ofereix com una operació de geoprocessament o bé com una operació d'edició de dades.
Els elements a combinar, dos o més, han de ser del mateix tipus d'element geomètric i pertà nyer al mateix conjunt de dades o classe d'elements per tal que els registres de la taula d'atributs es puguin combinar també. Els elements a combinar poden ser adjacents, encavalcats o disjunts. En el cas d'elements adjacents o encavalcats, el resultat és un sol element del mateix tipus que els originals, que en combina la geometria. En el cas d'elements disjunts, la combinació dóna com a resultat un element de tipus multipart. La combinació de punts genera necessà riament un element multipunt, ja que els punts originals només poden ser disjunts. Si entre els punts originals hi ha algun punt en la mateixa posició que un altre, l'element multipunt manté com a parts tots i cada un dels punts originals encara que tinguin la mateixa posició. En el cas de lÃnies i polÃgons, si hi ha una barreja d'elements contigus, d'elements encavalcats totalment o parcial i d'elements disjunts, els elements contigus o encavalcats s'uneixen i els disjunts s'afegeixen per a formar l'element multipart. L'operació de combinació només és possible en els models de dades vectorials que admeten elements multipart i, conseqüentment, no és possible en el model de dades vectorial topològic. Altrament, l'edició de dades en el model de dades vectorial topològic sovint no és directa.
Pel que fa als atributs, segons els programes, és possible indicar quin valor prendrà cada un dels atributs en l'element resultant de la combinació, ja sigui el valor d'un dels elements combinats o bé el resultat d'una operació sobre els valors de tots els elements que s'han combinat, com és ara una suma o una promig.
La dissolució (dissolve) és l'operació d'agregació espacial clà ssica, que s'efectua de forma massiva, sobre tots els elements d'un conjunt de dades, emprant com a criteri el valor d'un o més atributs temà tics. Tots aquells elements que compateixen el mateix valor de l'atribut o atributs indicats com a criteri s'agreguen. Els elements que són contigus s'agreguen en un sol element continu, els elements disjunts s'agreguen en un sol element de tipus multipart.
En els programes de SIG basats en el model de dades vectorial topològic, la dissolució actua només sobre els elements adjacents. En els programes basats en models de dades vectorials que admeten elements multipart tots els elements d'un mateix valor de l'atribut o atributs emprats com a criteri s'agreguen en un sol element multipart. Això pot no ser desitjable, ja que, per exemple, en cas de dissoldre un conjunt de dades que representa la vegetació, el resultat serà un sol element multipart per a cada classe de vegetació, quan probablement interessa més tenir cada à rea de vegetació separada. Per aquest motiu els programes que admeten elements multipart, donen l'opció de triar entre un resultat d'elements multipart o d'elements unipart, que és equivalent al resultat dels programes basats en el model de dades vectorial topològic, ja que només s'uneixen els elements contigus.
Els elements resultants només conserven els atributs que han intervingut com a criteri d'agregació espacial. Alguns programes donen l'opció, a més, de sumaritzar un o més atributs quantitatius presents a la taula d'atributs dels elements originals.
La dissolució s'aplica principalment a lÃnies o polÃgons i s'utilitza, entre d'altres finalitats, per a derivar unitats territorials jerà rquiques a partir d'altres de nivell inferior (per exemple, illes a partir de parcel·les o comarques a partir de municipis) i per a agregar espacialment el resultat d'una reclassificació; és a dir per a generalitzar espacialment una classificació temà tica en classes més generals, com per exemple vegetació o usos del sòl. En aquest sentit, és una de les operacions bà siques de geoprocessament.
La sÃntesi és l'operació d'agregació espacial amb finalitats de generalització cartogrà fica de la pròpia representació espacial, a efectes de reflectir l'agregació que resulta d'una reducció del grau de detall o escala de la representació espacial per tal de disminuir una fragmentació excessiva de la representació espacial original (per exemple, un conjunt d'à rees de bosc esmicolades i/o perforades per clarianes). Sovint la reducció de detall de la generalització cartogrà fica mitjançant agregació, o sÃntesi, implica un canvi de conceptualització del fenomen o entitat representada (per exemple, l'agregació d'un conjunt d'edificacions individuals en una à rea edificada).
L'automatització de les operacions de generalització cartogrà fica, entre les quals l'operació d'agregació o sÃntesi, és complexa i difÃcil. Tradicionalment, són operacions que s'han realitzat de forma manual sota el criteri expert del cartògraf, que té en compte i combina múltiples factors en forma de decisions particulars. No obstant, ha estat sempre un camp de recerca molt actiu en l'à mbit de la cartografia assistida per ordinador i dels sistemes d’informació geogrà fica. En el cas de l'operació de sÃntesi, des de mitjans de la dècada de 2000, alguns programes de SIG ofereixen solucions raonablement bones.
En el cas de l'operació de sÃntesi, a més del valor d'un o més atributs o condicions que porten a la selecció dels elements a agregar, el criteri d'agregació no és l'adjacència sinó la distà ncia. Tots aquells elements que satisfan les condicions de selecció i que són més pròxims entre si que un cert llindar de distà ncia, inclosos els elements contigus, s'agreguen en un sol element nou de tipus polÃgon. L'operació de sÃntesi només és aplicable a conjunts de punts o de polÃgons, no de lÃnies, ja que conceptualment la generalització de lÃnies utilitza altres procediments de generalització, i el resultat és sempre un polÃgon continu per a cada conjunt d'elements agregats.
En cap cas es produeixen elements multipart, que deixarien la forma de la representació espacial visualment intacta. La finalitat és necessà riament la producció d'una à rea contÃnua a partir dels elements originals, la qual cosa implica generar un contorn que els inclogui, aprofitant parts dels contorns dels elements originals, en el cas dels polÃgons, i traçant parts noves que els uneixin. Alguns programes, per tal d'aconseguir un resultat més acurat i estètic segons la naturalesa de les entitats generalitzades, ofereixen fins i tot l'opció de fer que les diferents parts del contorn del polÃgon a generar mantinguin angles rectes, per tal d'ajustar-se a la representació d'elements com edificacions o similars. En el cas de la sÃntesi d'un conjunt de punts, el polÃgon resultant és el polÃgon convex que inclou tots els punts.
Operacions d'agregació temà tica amb dades rà ster
Conceptualment la reclassificació de dades rà ster és equivalent a la reclassificació d'atributs de les dades vectorials. La reclassificació rà ster assigna nous valors a les cel·les d'un rà ster segons els valors originals i produeix com a resultat un nou rà ster amb els nous valors. La correspondència entre els valors originals i els valors nous se sol especificar també per mitjà d'una taula de correspondència o d'un fitxer de text que conté la correspondència entre valors originals i valors nous. La reclassificació de dades rà ster, igual que la reclassificació d'atributs de les dades vectorials, s'aplica tant a valors de cel·la categòrics per agrupar categories detallades d'una classificació en categories més generals d'una nova classificació, com a valors quantitatius per a classificar-los per intervals.
La reclassificació de les dades rà ster produeix sempre directament l'efecte visual d'una agregació espacial, encara que en realitat el rà ster original i el rà ster resultat de la reclassificació són simplement un conjunt de cel·les independents ordenades en files i columnes, i per tant són geomètricament idèntics.
La sumarització calcula estadÃstics de grup d'un o més atributs quantitatius per a les categories d'un atribut qualitatiu. En el cas de les dades rà ster la sumariització calcula estadÃstics de grup dels valors de les cel·les d'un rà ster de valors quantitatius per a grups de cel·les definits de diverses maneres:
- mitjançant cel·les de resolució més gran d'un nou rà ster a generar; es tracta d'una variant de remostreig mitjançant sumarització.
- mitjançant un veïnat d'un cert nombre de cel·les definit a l'entorn de cada cel·la; es tracta d'un cas de funció focal, concretament una sumarització focal, que alguns programes anomenen estadÃstics focals. El cà lcul és semblant a l'anterior, però el resultat s'assigna a la cel·la en què es centra la finestra mòbil de veïnat que es desplaça de cel·la en cel·la i produeix un rà ster de la mateixa resolució que l'original.
- mitjançant les categories definides per un altre rà ster de valors categòrics; es tracta d'un cas de funció de classe, concretament una sumarització per classes. És el cas de sumarització rà ster més semblant al de la sumarització vectorial. El cà lcul assigna el valor de l'estadÃstic de grup a totes les cel·les que tenen el mateix valor de categoria en el rà ster categòric. El resultat és un un rà ster de la mateixa resolució que l'original.
- mitjançant grups de cel·les definides per un altre rà ster de valors categòrics, en què cada grup de cel·les té un valor categòric diferent; es tracta d'un cas de funció zonal, concretament una sumarització zonal. El procediment de cà lcul és idèntic al de la sumarització per classes. El que varia és el fet que les categories del rà ster categòric identifiquen grups de cel·les contigües, és a dir à rees o zones més que no pas classes diferents. El resultat és un un rà ster de la mateixa resolució que l'original. En la categorització original de funcions de l'à lgebra de mapes (Tomlin, 1990) no es distingeix entre funcions de classe i funcions zonals, totes es consideren funcions zonals.
Desagregació
La desagregació és l'operació o procés invers de l'agregació, el qual té per finalitat obtenir dades de més detall que les dades originals. La desagregació pròpiament dita, tanmateix, no és possible, ja que per definició és impossible d'invertir una agregació, atès que comporta la pèrdua de la informació individual original. Això no obstant, es poden efectuar estimacions basades sempre en una aportació d'informació complementà ria i en supòsits de certa versemblança o operativitat.
En el context de la informació geoespacial, la desagregació espacial és l'operació que fracciona un element geomètric en elements geomètrics del mateix tipus, generalment mitjançant la superposició amb informació espacial complementà ria, per a obtenir dades de més detall. Un exemple de desagregació espacial és l'anomenada cartografia dasimètrica, que és una tècnica per a representar dades quantitatives agregades per unitats territorials de manera més detallada i acurada dins d'aquestes unitats, mitjançant la superposició dels lÃmits d'à rees inferiors que exclouen, restringeixen o confinen la distribució de l'atribut en qüestió. Per exemple, la distribució espacial de la població municipal total (agregada) es pot representar més acuradament si es consideren únicament les à rees urbanitzades dins del municipi. Generalment, a falta de supòsits millors, el total de població municipal se sol repartir proporcionalment a la superfÃcie de les à rees urbanitzades, o mitjançant supòsits de densitat si es té més informació.
Temes relacionats
- Àlgebra de mapes
- Generalització
- Model de dades rà ster
- Model de dades vectorial
- Sistema d’informació geogrà fica
- Superposició
- Unió relacional
Referències
McHarg, I.L. (1969) Design with Nature, New York: Natural History Press.
Tomlin, C.D. (1990) Geographic Information Systems and Cartographic Modeling, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall.
Tomlinson, R.F. (1967) An Introduction to the Geographic Information System of the Canada Land Inventory. Ottawa: Department of Forestry and Rural Development.
Tomlinson, R.F. (1980) "The handling of data for natural resources development" in Proceedings of Workshop on Information Requirements for Dvelopment Planning in Developing Countries. Enschede: ITC.
Tomlinson, R.F.; Calkins, H.W. and Marble, D.F. (1976) Computer handling of geographical data. Geneva: UNESCO.
Lectures recomanades
Burrough, P.A. (1986) Principles of Geographical Information Systems for Land Resources Assessment, Oxford, UK, Clarendon Press. Chapter 5.
Tomlinson, R.F. (1980) "The handling of data for natural resources development" in Proceedings of Workshop on Information Requirements for Dvelopment Planning in Developing Countries. Enschede: ITC.