Atles. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: atlas

cs atlas; fr atlas; it atlante; en atlas; de Atlas, Landkartensammlung

Obra destinada a representar cartogràficament un determinat territori, tradicionalment configurada en forma de llibre i composta, fonamentalment, per mapes o d'altres documents cartogràfics com ara plànols, cartes, fotografies aèries imatges de satèl·lit, etc., degudament relacionats i estructurats en una determinada i intencionada seqüència, sovint acompanyats de quadres, gràfics, perfils, blocs diagrama, textos, índexs de topònims, i altres materials de suport.

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans aconsella, des de 1984, d'escriure 'atles', encara que considera així mateix admissible l'antic cultisme 'atlas' procedent del grec, que constituïa una excepció normativa igual que altres noms (Isaïes, Jeremies, etc.).

La denominació d'atles correspon, quasi exclusivament, a obres de cartografia, on té pròpiament el seu origen, encara que, probablement pel seu prestigi adquirit, s'ha aplicat de vegades a d’altres grans llibres amb il·lustracions, sobretot en el camp de la medecina (principalment atles d'anatomia) o de l'arquitectura.

Mítica figura del tità Atles condemnat a carregar el món a les seves espatlles, en una portada d'un atles escolar antic i en una escultura de marbre a Nàpols, Museo Nazionale.

Origen i evolució

Els atles es configuraren com una important aportació renaixentista, del segle XV, amb la compilació i reproducció –manuscrita al principi, després impresa– del conjunt de mapes de l'extensa obra geogràfica clàssica de Claudi Ptolemeu (segle II). L'avui consolidada forma substantivada d'atles deriva del costum iniciat pels cartògrafs Abraham Ortelius (1527-1598), Antoine Lafreri (1512-1577) i Gerardus Mercator (1512-1594) d'incloure en els frontispicis de les seves obres alguna il·lustració amb la figura mitològica del tità Atles, condemnat a sostenir el món sobre les seves espatlles com a càstig per haver participat en una revolta contra els déus.

L'estructura clàssica dels atles

Així va ser com en el Renaixement s'inicià aquesta poderosa tradició del model bibliogràfic d'obres cartogràfiques d'un extraordinari caràcter i personalitat que ha persistit, quasi sense modificacions, fins els nostres dies. Bàsicament, el model clàssic dels grans atles universals, enciclopèdics, generals, de localització i consulta, consisteix encara en obres generalment de gran format (pensats per a la bona visualització dels mapes als quals són destinats), que s'inicien amb una aproximació preliminar de la Terra a través del tractament d'alguns temes còsmics o geogràfics a mode de preàmbul contextualitzador (el sistema solar, la xarxa geogràfica, l'estructura del globus, etc.). A continuació, apareix inclosa la part fonamental i de major protagonisme de l'obra: el corpus principal i pròpiament cartogràfic, que comença, habitualment, amb un gran planisferi o mapamundi (del món conegut en cada moment) implantat aprofitant la doble pàgina oberta, i acompanyat a continuació, en les següents pàgines, per tot l'extens conjunt dels mapes sectorials i a major escala, com eren antigament els de la Gàl·lia, la Hispània, la Britània, la Germània, i totes les altres grans regions. Finalment, clouen aquestes monumentals obres uns compendis dels continguts geogràfics representats en tota l'anterior cartografia, a través de llargs llistats dels seus topònims ordenats alfabèticament i acompanyats, a més, de les seves ubicacions o posicions en termes de coordenades geogràfiques juntament amb la referència del mapa que els inclou, per a la seva eficaç localització dins de cada pàgina.

Estructura clàssica i consolidada dels atles renaixentistes, amb la seqüència habitual i els seus continguts, que segueix marcant, en bona part, el model dels grans atles de nivell superior i d'àmbit universal.

Sobre aquest bàsic i sòlid esquema, durant els segles següents els atles van anar incorporant nous mapes referits de les terres recent descobertes i modificant, a la vegada, la part ornamental, la informació i, sobretot, completant i corregint els traçats dels territoris, però mantenint inalterable aquella funció i estructura creada des d'un principi. Més tard, i d'acord amb la renovada cartografia científica moderna del segle XIX, comencen a produir-se els primers atles estatals o nacionals, s'incorporen lentament els primers cartografiats temàtics i apareixen, de forma incipient, alguns atles escolars. En arribar al segle XX, finalment, es produeix un autèntic esclat en l'edició d'atles, amb nous estils, variats destinataris i innovadors continguts i enfocaments.

És remarcable la gran tradició assolida i l'èxit permanent obtingut des de sempre pels atles en forma de llibre. No obstant això, avui, l'impacte de les noves tecnologies digitals en l'elaboració i l’ús dels mapes ha estat espectacular i, més enllà de les primeres i simples digitalitzacions dels primers atles per a ordinador, les actuals obres digitals representen ja una veritable revolució, tant per les modernes formes de producció i visualització com per les capacitats il·limitades de continguts i les facilitats de consulta i navegació. Efectivament, les potencialitats creatives i dinàmiques, la disponibilitat de cartografia a la xarxa i, fins i tot, la combinació de mapes interactius junt amb la cartografia col·laborativa, les informacions disponibles en temps real, la incidència de la recent popularització dels GPS i les facilitats d'aplicació de les anàlisis en SIG han resultat aquí tan potents, extenses i innovadores que, cal pensar, encara es troben en plena fase de desenvolupament, evolució i experimentació, lluny de fixar tendències i de permetre albirar les seves immenses capacitats i, probablement també, algunes limitacions. Amb tot, dins el desbordant camp de possibilitats de l'entorn digital, els atles segurament seguiran trobant un espai propi, privilegiat i insubstituïble si mantenen la coherència necessària que doni sentit a cada obra a través de la selecció, l'estructuració i la seqüència de continguts, i que orienti i guiï el lector amb intenció i claredat.

Atles nacional de Catalunya. El primer atles de consulta en línia elaborat per l’ICC el 2009 en col·laboració amb la Universitat de Girona i Geodata (www.atlesnacional.cat).

Els atles, obres fascinants

Cal fer notar que un atles no pot ser definit simplement com una col·lecció de mapes (aquesta podria arribar a ser fins i tot una gran cartoteca), sinó que constitueix una autèntica obra, és a dir, un sòlid i complex projecte, cartogràfic en aquest cas, centrat en un territori definit, informat i organitzat segons un programa supeditat a uns objectius determinats i a un públic concret. I de fet, és de suposar que el gran èxit obtingut, des de sempre, pels atles deriva, segurament, del fet de tractar-se d'obres cartogràfiques per excel·lència, on el mapa, amb tota la seva màgia i poder comunicatiu, més gran que mai a l’era de la informació visual, no només gaudeix aquí d'un protagonisme central, sinó que, a més, queda habitualment realçat, recolzat i revaloritzat per altres diversos materials (fotografies, gràfics, textos, dades, índexs de mapes, índexs de topònims...) i, sobretot també, amb molts altres mapes complementaris i relacionats, d'estudiada intencionalitat, que permeten interessants itineraris de lectura, amb suggestius jocs d'escales, zooms i continguts de rellevants significacions territorials.

Durant tot el segle XIX es produeix un autèntic esclat en la publicació d'altes, amb una extraordinària proliferació d'obres de nivells molt diversos i de diferents tipologies i enfocaments.

Cada cop més, a tot el món, l'hàbit d'utilització quotidiana d'atles de tota mena forma part de la cultura moderna i alguns atles, a les seves pàgines introductòries, així com als currículums de la mateixa escola, inclouen sovintment didàctics temes d'iniciació i aprenentatge d'habilitats per a la seva correcte i habitual lectura i explotació.

Alguns dels grans atles internacionals que han gaudit de major difusió i prestigi durant el passat segle XX.

Tipologia dels atles

L'enorme quantitat d'atles que actualment són produïts, la seva gran varietat i la diversitat d'elements complexos que en aquestes obres hi intervenen aconsella de classificar-los en relació, com a mínim, a cinc variables: l'àmbit territorial representat; la funció per a la qual són produïts; el nivell del lector destinatari; el tipus de material cartogràfic que el configura i el format de presentació.

Segons l'abast o l’àmbit territorial poden distingir-se els atles mundials o universals (convé reservar el nom d'internacionals per a les obres cartogràfiques que respecten les formes toponímiques autòctones), els atles regionals (en un sentit ampli, des d'una comarca a un continent), els atles urbans (un cas particular i diferenciat dels regionals) i els atles territorialment mixtos (que combinen diferents àmbits regionals geogràfics en una mateixa obra).

Els quatre principals àmbits territorials contemplats pels atles.

Segons la funció o objectius a assolir, poden diferenciar-se els atles didàctics (o destinats específicament a l'ensenyament), els grans atles de consulta o enciclopèdics (inventari i localització), els atles de guia i viatge (formats amb cartes de navegació per terra, mar i aire) i els innovadors atles d'assaig (d'investigació, periodisme, ficció, etc.).

Quatre funcions ben definides i fàcilment identificables dels atles.

Segons el nivell del lector o destinatari els atles poden ser classificats en preescolars (o infantils), atles escolars, pròpiament dits, jerarquitzables en dos nivells: els atles bàsics (o elementals) i els atles mitjans (de batxillerat) i, finalment atles superiors (universitaris o per a un públic de nivell cultural suficientment alt).

Aproximació al perfil dels usuaris dels atles a través de quatre nivells.

Segons el material cartogràfic integrat que els formen, poden distingir-se els atles generals (o topogràfics), el atles temàtics (a voltes, monotemàtics), els atles de teledetecció (imatges de satèl·lit o fotografies aèries) i els atles mixtos (compostos de materials cartogràfics diversos).

Quatre classes d'atles segons el tipus de material cartogràfic que els composa.

Finalment, segons el format o mode de presentació poden ser diferenciats els atles editats en forma de llibre (fins ara els més tradicionals), els de format obert en entregues periòdiques d'actualització, els de format digital en suport material (CD o DVD), els d'accés directa a través de la xarxa (Internet), etc.

Quatre tipologies diferenciades de format en l'edició actual dels atles.

Temes relacionats

Referències

ORMELING, F.J. i BERTRAND, R.J.M.J.: Atlas. Enschede (Països Baixos), ITC,1981. s/ISBN

RABELLA i VIVES, Josep M.: Teoria i pràctica dels atlas escolars. Barcelona, Universitat de Barcelona, Col. Tesis Doctorals Microfitxades, núm. 500, 1989. ISBN: 84-7528-720-4.

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Atlas design today” a Map Making Today. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, ICA i Academy of Sciences, 1993.

RABELLA i VIVES, Josep M.: "Els atles a l'escola" a Perspectiva Escolar, núm. 193, 1995. ISSN: 0210-2331.

WOLTER, J. A. i GRIM, R. E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.

Lectures recomanades

ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.

CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.

RABELLA i VIVES, Josep M.: "Els atles a l'escola" a Perspectiva Escolar, núm. 193, març de 1995. ISSN: 0210-2331.

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm. 65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.