Contacte
utor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013
sinònims complementaris: atles universal superior, atles mundial superior
cs atlas enciclopèdico; fr atlas encyclopédique; it atlante enciclopedico; en encyclopedic atlas; de enzyklopädischen atlas
SUMARI
Atles d'abast universal i de nivell superior compost per mapamundis o planisferis, seguits de mapes continentals i mapes regionals, generals, físics o polítics, acompanyats d'extensos índexs toponímics de localització.
Els atles enciclopèdics així entesos, amb una significativa i funcional estructura i uns continguts de gran consistència i personalitat, molt directament heretats del grans atles renaixentistes ptolemaics, han constituït durant els darrers segles voluminoses i prestigiades obres cartogràfiques, de gran format de pàgina (40 x 30 cm i més), recopiladores d'informació territorial bàsica de tota la Terra i, en conseqüència, han representat, per a qualsevol lector culte, un oportú i imprescindible material informatiu gràfic consultable i complementari de les millors i més grans i reconegudes enciclopèdies universals.
Dos exemples d'esquemes suggerents de ciutats entre les moltes presentades a igual escala per a la seva oportuna comparació. NATIONAL GEOGRAPHIC: Atlas of the World. Washington, National Geographic Society, 1981.
Per aquest motiu, com en qualsevol enciclopèdia, el seu abast territorial és universal o mundial. Resulta aquí oportú recordar, però, que l'adjectiu internacional, en canvi, s'aplica, en aquest context d'atles, en el sentit d'utilitzar tota la toponímia inclosa respectant sempre al màxim les seves formes originals –natives–, encara que això impliqui aplicar normes de transcripció i transliteració de cara a la grafia en caràcters llatins intel·ligibles per als usuaris destinataris del seu mercat.
D'altra banda, malgrat el seu abast fonamentalment mundial, ha estat habitual que els atles enciclopèdics editats en el món anglosaxó s'estenguessin més i a major detall, mitjançant autèntics zooms predefinits, en els territoris de la Commonwealth (els alemanys ho han fet en els països de parla germànica), o els editats en castellà o en portuguès, respectivament, en els territoris de parla castellana o portuguesa.
Detalls d'estil i personalitat en dues sèries diferents de mapes i el fragment d'un full dels especials destinats a representar illes de forma ampliada, d'un altre prestigiós atles mundial enciclopèdic, utilitzat també durant molts anys com a complement de l'Encyclopaedia Britannica, amb la presentació fent-hi joc. WESTERMANN i RAND Mc.NALLY: Internationaler Atlas of the World. Braunschweig, Georg Westermann Verlag, 1994.
En aquestes obres, la cartografia que més hi abunda és sens dubte la general –de caire físic i polític o físico-polític– encara que, cada cop més s'han editat atles enciclopèdics acompanyats de cartografia temàtica de síntesi –física i humana– fins al punt de constituir-ne un dels trets més diferenciadors d'uns i altres autors o editors, segons la diversitat informativa, i al fet que aquests mapes temàtics es limitin a planisferis de conjunt, cartografiats continentals o, fins i tot a algunes regions o territoris estatals a major escala.
Un altre tret també diferenciador d'alguns editors, i interessant de valorar, el constitueixen diversos capítols específics dedicats al cartografiat, en escales ampliades, d'illes i arxipèlags del món o altres territoris reduïts però d'especial interès; o també seccions ocupades per petits plànols esquemàtics comparables a igual escala de les principals ciutats; capítols introductoris sobre l'estructura física de la Terra o l'estructura de l'univers; breus introduccions al llenguatge cartogràfic –simbologia, escales i generalització, projeccions cartogràfiques, etc.–; pàgines especials dedicades a presentar sintèticament les llengües més utilitzades amb normes bàsiques de pronunciació; imatges de satèl·lit d'especial significació, etc. També les diferents formes de presentació i referenciació dels índexs toponímics i dels propis mapes solen ser notables.
Cal apuntar que moltes de les grans institucions cartogràfiques creadores d'atles que elles mateixes els han publicat i comercialitzat, en diverses ocasions han venut els drets o han publicat també a través o conjuntament amb d'altres editorials, i per tant no resulta estrany trobar una mateixa cartografia, que por ser verificada en els crèdits de l'obra, en diferents segells editors i de vegades composats i adaptats en formats diferents a través de diverses editorials.
Detalls d'estil i personalitat en els mapes generals de altres dos grans atles mundials. JOHN Bartholomew & SON: The Times Atlas of the World. 1983. INSTITUT CARTOGRÀFIC de CATALUNYA: Atles Universal. 2000.
Passat, present i futur dels atles enciclopèdics
Igual com ha passat sovint amb els globus terraqüis, el grans atles enciclopèdics han representat durant molts anys obres fascinants i emblemàtiques, autèntiques icones del coneixement territorial global i de la cultura universal, que les gran editores cartogràfiques internacionals s'han esforçat en millorar i recrear, edició rere edició, en una llarga cursa per a la competició en qualitat i prestigi, estereotipant així diferenciats estils peculiars de dissenys característics i de gran personalitat –estructura, color, simbologia, altimetria i ombrejats, tipografia, recursos comunicatius, etc.– dels quals se'n poguessin sentir veritablement orgulloses. D'aquesta manera s'anaren consolidant i agafant fama atles del món extraordinaris com els Justos Perthes, Haack o Beltelsman, a Alemanya; Bartholomew o George Philip al Regne Unit; Rand Mc Nally i National Geographic als Estats Units d'Amèrica; De Agostini o el Turing Club a Itàlia, i molts altres.
Alguns dels grans atles internacionals que han gaudit de major difusió i prestigi durant el s XX: Bertelsmann, Rand McNally, National Geographic, Bartholomew i Institut Cartogràfic de Catalunya.
Un fet destacable en el desenvolupament d'aquestes grans obres mestres dins el món occidental ha estat la seva progressiva evolució cap al respecte i el manteniment més acurat de la toponímia pròpia de cada territori i cultura, com un valor cultural indiscutible a l'alça, encara que això ha obligat a uns usos lingüístics de transcripció i transliteració complexos, a voltes amb nombrosos signes diacrítics, per tal de fer sempre possible la lectura dels topònims, si més no de forma aproximativa, en caràcters llatins. Són el que ja hem senyalat com a atles internacionals, apte per a qualsevol usuari occidental culte, més encara si es té en compte que les presentacions i el capítols descriptius i de redacció solen venir traduïts en diverses llengües.
A l'inici de l'actual època tecnològica digital, dels ordinador i dels mòbils, dels GPS i d'Internet, molts atles de cost elevat començaren aviat a ser escanejats per a la seva comercialització en un suport digital, amb un cost molt més econòmic, però amb molt poca ambició funcional i de futur, com a simples llibres per a consultar en pantalla, que immediatament van demostrar fins i tot la seva inferioritat respecte al llibre tradicional i el poc interès d'un aprofitament tan pobre i rudimentari d'una nova tecnologia tan rica i revolucionària. Ha estat darrerament, en les últimes dècades, quan la informació cartogràfica digital, plantejada de forma radicalment diferent, oberta, autènticament interactiva i en xarxa comença a albirar i entreveure nous i inimaginables horitzons en un context en el què la informació ja ha desbordat els límits humans i planteja nous i immensos reptes de selecció i depurat, d'assimilació i, sobre tot, de comunicació. Algunes noves i fascinants obres com els atles digitals de l'Institut Cartogràfic de Zurich a Suïssa, serveixen per a albirar un futur cartogràfic encara molt imprecís, en el qual el producte "atles enciclopèdic" no té clar si haurà de ser completament redefinit de format i en la seva mateixa funcionalitat d'abans, com a producte acabat però molt autosuficient, o bé podrà desaparèixer suplantat per innovadors usos i productes fruit d'una nova cultura, amb una percepció del món diferent de l'actual i amb una major preocupació pel fet comunicatiu que per la pròpia informació desbordant i embriagadora, però tal vegada massa oberta i desestructurada per a una fàcil digestió i assimilació, i qui sap si menys condicionant d'antics esquemes de l'aprenentatge i vells prejudicis del coneixement.
Temes relacionats
Referències
Bartholomew & SON: The Times Atlas of the World. Londres, Times Books, 1983 i posteriors, ISBN: 0 72300235 5.
BERTARELLI, L.V. i altres: Atlante internazionale del Touring Club Italino. Milà, Touring Club Italiano, 1977. s/ISBN.
BERTELMANN, Institut, Dr. W.Bormann (dir.): Atlas International. Gütersloh, Berlín, Stuttgart, 1972-1976. ISBN: 3-570-08945-2.
DORLING KINDERSLEY Ld.: Enciclopædia Britannica World Atlas. Chicago, Sears Roebuck, Enciclopædia Britannica, 2011. ISBN: 978-1-61535-359-0.
GEOGRAPHIC PUBLISHERS: Concise World Atlas. Insight Atlas. MUNICH, Wolfgang Kunth, 2006. ISBN: 981-258-071-9.
HOFFMANN, Lehrer (dir.): Haack Weltatlas. Gotha, Hermann Hack Geographisch-Kartographisce Anstalt Gotha, 1986. ISBN: 3-7301-0000-9.
ICC: Atles universal Planeta. Barcelona. Institut Cartogràfic de Catalunya i Editorial Planeta, 2007. ISBN: 978-84-08-07537-0.
JOHN BARTHOLOMEW & Son: The Times Atlas of the World. Comprehensive edition. Londres, Times Books Ld., 1983 (6a rev.) ISBN: 0-7230-0235-5.
KREUZKAMP, Hannes i SCHIFFNER, George: Atlas Universal Herder. Barcelona, Editorial Herder, 1970-1977. ISBN: 8425405416 9788425405419.
MIRANDA, Jaume i GIRALT, Jesús (dir.): Atles universal. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya i Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN: 84-393-4715-4.
MOTTA, Giuseppe (dir.): Atlante mondiale. Novara (Itàlia), Instituto Geografico De Agostini, 1979. s/ISBN.
NATIONAL GEOGRAPHIC: Atlas of the World. Washington, D.C., National Geographic Society, 2010 (9a). ISBN 13: 9781426206344.
RAND McNALLY, MONDADORI McNALLY, CARTOGRAPHIA, ESSELTE MAP, GEORGE PHILIP 6 SON i TEIKOKU-SHOIN: The New International Atlas. Rand McNally, 1969-1994; ISBN: 0-528-83693-5.
WILLET, B.M. (dir.): Philip's Great World Atlas. Oxford, George Philip and Son, Ltd., 1987,; ISBN: 0-540-05535-2.
WILLIAM COLLINS Sons: Collins Atles of the World. Londres, Glasgow, Sydney, Auckland, Johannesburg, Toronto, Collins, 1983. ISBN: 0-00-447040-0.
Lectures recomanades
ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.
CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.
RABELLA i VIVES, Josep Ma.: “Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm. 65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.
WOLTER, J.A. i GRIM, R.E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.
