Contacte
Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013
sinònims complementaris: pla, planta, mapa, carta (és del tot incorrecte dir-ne planell, terme que significa un indret pla i elevat)
cs plano, planta; fr plan; it carta, pianta; en drawing, map; de Karte
SUMARI
Document cartogràfic a escala gran, normalment superior a 1:20.000, que representa un territori poc extens o bé una obra d'arquitectura, un conjunt urbanístic, un projecte d'enginyeria, etc., amb dibuixos de l'estructura i la forma general de cada part o peça, i la distribució o les proporcions del conjunt.
Malgrat una certa ambigüitat tolerable i acceptada en la utilització indiferent popularitzada dels substantius mapa i plànol, en el context propi cartogràfic professionalment parlant, convé reservar el terme plànol per a les representacions d'àrees en les quals, a causa de les dimensions molt reduïdes del territori cartografiat (uns pocs kilòmetres) resulta pertinent no considerar significativa la curvatura de la Terra (doncs a efectes pràctics pot ser considerada plana) i que, per tant, no són recolzades en cap tipus de projecció cartogràfica.
Diferents plànols de topografia i cartografia d'un manual francès de dibuix del segle XIX. TRIPON F., G.: Tableau elémentaire de topographie civile et militaire, a l'usage des ingénieurs géographes et de toutes les écoles. París, 1800 (54x68 cm). Cartoteca de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya.
És per aquest motiu que, sovint, la seva escala gran, de detall (1:10, 1:25, 1:50, 1:100, 1:500...) serveix d'element diferenciador, i el terme plànol és utilitzat simplement per a descriure un mapa elaborat a una escala molt gran. Cal afegir, no obstant, que actualment, molts plànols oficials de pobles i ciutats, malgrat la poca extensió territorial representada, són derivats d'altres mapes pròpiament dits de major abast i, en conseqüència, encara que siguin presentats a una escala força gran, queden recolzats en una determinada projecció cartogràfica, la del mapa del qual se'n deriven.
Un petit plànol d'inventari de toponímia urbana de l'Hospitalet de l'Infant i al costat un altre amb indicació de les normes subsidiàries en un pla parcial d'ordenació urbanística al municipi de Girona.
Amidaments acotats sobre els plànols
Degut a que els plànols en moltes ocasions van destinats a formar part de projectes, permisos, transaccions, replantejaments, edificacions i obres públiques, planificacions, etc., acostumen a presentar-se acotats, és adir, fent constar les anotacions mètriques de les seves principals dimensions en beneficio de la funcionalitat i precisió dels operaris i tècnics que l'han de llegir i d'aplicar. Això es tradueix sovint en la reglamentació legal d'acotació per a la major part dels plànols i documents cartogràfics de projectes i obres.
Quan resulta necessari, aquestes anotacions mètriques i numèriques van fins i tot degudament associades a línies d'acotació, de vegades en forma de fletxa, per tal de fer més inequívoc l'amidament expressat. L'acotació d'aquests documents sol ser tan exhaustiva, que la major part de programaris informàtics especialitzats (de tipus CAD) ofereixen còmodes eines digitals específiques i preparades per tal de facilitat al màxim aquesta tasca feixuga d'anotació numèrica i mètrica.
Tipus de plànols
Existeixen moltíssimes tipologies de plànols, des de les més pròpies dels clàssics aixecaments topogràfics i cartogràfics, fins les més tècniques d'enginyeria civil i mecànica, passant per les pròpies de l'arquitectura i l'urbanisme per a replantejaments i treballs de moltes altres especialitats. Cada col·lectiu i cada especialitat ha adaptat, lògicament, les tècniques de representació cartogràfiques a les seves pròpies necessitats i característiques, adequant-les ara, a més, als innovadors i funcionals mitjans productius de la informàtica i afegint, amb molta freqüència, els nous recursos visuals de les representacions perspectives tridimensional (3D) i, fins i tot, dinàmiques i interactives.
Així, els plànols topogràfics resultat d'aixecaments tradicionals, solen contenir anotats alguns amidaments generals i, molt sovint, un núvol de punts grafiats en el territori queden acompanyats amb la indicació de les cotes de la seva altimetria.
Entre els plànols d'arquitectura, es diferencien els de situació i els d'emplaçament del projecte, d'escales 1:200 o 1:500; els del projecte pròpiament dit, habitualment a escala 1:50, que presenten diversos temes: fonaments i sanejament, estructures, soterranis, planta baixa, plantes tipus, àtic, cobertes, instal·lacions, alçats amb totes les façanes, seccions amb acotacions d'altures i gruixos de forjats; etc. Freqüentment, aquest material és acompanyat de suggestives i efectistes maquetes, més entenedores per al gran públic en general.
Fragment d'un plànol modern per a un projecte d'arquitectura destinat a l'edificació d'un refugi de muntanya, a l'escala habitual 1:50, amb la indicació simbòlica dels sanitaris i del mobiliari, i amb les principals acotacions d'obra, amb línies i sense línies. E.R.C. i J.M.R.V., 1969.
En els plànols de l'àmbit de l'urbanisme, amb escales de 1:200 a 1 2:000, es parteix del topogràfic de conjunt, per seguir amb el cartografiat de la qualificació actual d'usos, modificacions i projectes de nous traçats de vials, amb els perfils i les rasants, clavegueram i enllumenat públic, afectacions, etc., juntament amb la nova qualificació usos del sòl, etc.
En els plànols d'obres públiques intervenen escales variades, i sovint aquests documents cartogràfics, degudament acotats i referenciats, van destinats als replantejaments precisos d'obra. En el plànols d'enginyeria mecànica s'aplica amb freqüència una encara major diversitat d'escales segons el casos, amb imprescindibles i detallats especejaments de les parts, talls i visions tridimensionals sempre acotades, muntatges parcials i complets, etc.
Temes relacionats
Referències
CANEVARI, Annapaola i MARESCOTTI, Luca: La cartografia per l'urbanistica e l'architettura. Milà, Clup, 1985. ISBN: 88-7005-668-6.
DDAA: Técnica de la delineación. Enciclopédia CEAC del delineante. Barcelona, Ediciones CEAC, 1978. ISBN: 84-329-2702-3.
NEUFERT, Ernst: Bauentwurfslehre. Braunschweig, Friedr. Vieweg & Sohn, 1982. Traduït al castellà: Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona, Editoral Gustau Gili, 1994. ISBN: 84-252-0053-9.
Rodríguez de Abajo, F. Javier i Alvarez Bengoa, Víctor: Dibujo técnico. San Sebastián, Editorial Donostiarra, 2005.ISBN: 978-84-7063-130-6.
Lectures recomanades
LORENZO MARTÍNEZ, Ramón M.; Cartografía. Urbanismo y desarrollo inmobiliario. Madrid, Dossat, 2004. ISBN: 84-89656-73-8.
