Maqueta

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims complementaris: model, miniatura, reproducció
cs maqueta, modelo, miniatura, reproducción; fr maquette, it modello, plastico; en scale model; de Modell

Representació física construïda en tres dimensions, freqüentment a escala relativament gran, d'un indret, d'un conjunt topogràfic o urbanístic, d'un aparell, d'una construcció industrial, d'un edifici d'habitatges, d'una escultura, d'un projecte, etc.

La utilitat de les maquetes és, en general, la de constituir una representació essencialment evocadora, de caire analògic i hipercomunicatiu, amb la funció d'aconseguir una rèplica material, a escala reduïda però el més realista i figurativa possible, de l'element a representar, ja sigui un edifici, o tot un conjunt urbanístic, una escena històrica, maquinària, un monument, un vehicle, determinats elements d'anatomia o qualsevol altre tipus d'objecte. Quan la maqueta correspon a un determinat territori –la maqueta topogràfica, potser la més cartogràfica– l'objecte principal a representar és la pròpia topografia de l'indret, destacant sobretot l'aspecte del relleu acompanyat, tal vegada, amb la presència dels seus elements, naturals o humans, considerats més significatius, perennes i representatius de cada cas.

En el cas extrem de voler representar tot el territori sencer de la Terra, es tractaria de confeccionar un important i tradicional producte bàsic de la cartografia que, sens dubte, presenta totes les característiques pròpies d'una maqueta ben peculiar: el globus terraqüi. També ha estat tradicional la producció amb finalitats didàctiques de maquetes del sistema Terra-Lluna anomenats tel·luris, models del pla de l'eclíptica amb el recorregut de la Terra, amb la seva inclinació de l'eix, al voltant del Sol, del sistema solar sencer o, fins i tot, planetaris complets, freqüentment accionats mecànicament.

Gran maqueta de la muntanya de Montserrat a escala 1:7 500 (1 cm equival a 75 m) realitzada amb planxes de fusta contraxapada de 2,7 mm de gruix tallades amb serra de marqueteria, corresponent cadascuna a 20 m d'altitud d'equidistància per cada corba de nivell del mapa original. Dimensions de la maqueta: 92 x 64 x 16 cm.

Objectius de les maquetes

Molt sovint les maquetes constitueixen un veritable reclam i persegueixen una finalitat propagandística en oferir l'aparença d'una determinada construcció o actuació abans de la seva execució real. També suposen, en conseqüència, un assaig que ajuda a imaginar amb facilitat, a percebre i a avaluar, principalment per part del gran públic menys avesat a concepcions espacials, la valoració d'un disseny o l'ambient que oferirà un determinat projecte pendent encara de la seva realització efectiva.

D'altres vegades, una maqueta pot comportar, sobretot, un interès marcadament didàctic, per tal de facilitar, en l'ensenyament, la comprensió espacial d'un determinat concepte o fenomen complex, i en aquest cas el maquetista pot recórrer a diverses estratègies constructives, com la possibilitat d’oferir moviments de llurs components que imitin un cert funcionament, de poder ser oberta o practicable i amb llums per a permetre examinar els detalls i la disposició d'un interior, o utilitzar diferents recursos conceptuals com quan, en una maqueta topogràfica, un territori és reproduït expressament mitjançant pisos o graons d'una altura definida pels gruixos de plaques d'un material que equivalguin a l'equidistància de les corbes de nivell del mapa de partida.

Les maquetes d'urbanisme i d'arquitectura han tingut sempre una gran demanda i utilitat, sobretot aquestes últimes, produïdes principalment a escales 1:100 i 1:50.
Aspecte de la maqueta de l'estació de ferrocarril de Cardedeu, basada en un kit d'Eljan Plàstic, Dinamarca, i distribuïda per Electrotrén.

Tradicions professionals

Probablement, les disciplines més necessitades de models i més experimentades en l'elaboració de maquetes han estat, des de sempre, l'arquitectura i l'urbanisme, l’enginyeria i la geografia, cadascuna amb el seu propi caràcter i personalitat, amb tradicions diverses i característiques diferents en allò que fa referència a les escales i nivells de generalització, estils i tècniques constructives, etc. D'altra banda, aquestes importants tradicions s'apropen també, encara que no sense contrastos, amb les del nou i creixent anomenat modelisme, terme més utilitzat i contemplat dins les activitats lúdiques, de col·leccionisme i de treballs manuals.

Resulta fàcil constatar per la seva evidència que, per exemple, en el maquetisme arquitectònic i urbanístic ha dominat gairebé sempre la confecció de dissenys sobris i esquematitzats, nets i molt conceptualitzadors d'espais i funcions, d'una elevada i elegant generalització, en clar contrast amb el comportament dominant en el modelisme i el col·leccionisme d'entreteniment (vaixells, avions, automòbils, ferrocarrils...), on els gustos majoritaris condueixen, quasi bé sempre, cap a un miniaturisme ostentós, amb un afany de detallisme extremat com a autèntic reclam d'admiració, que l'apropa més al món concret i a l'estètica de l'esbarjo infantil que no pas al de la conceptualització més abstracte i intel·lectual del professional adult.

Espectacular maqueta de la ciutat de Barcino, elaborada el curs 2006-07, per alumnes de l’IES Rafael Casanova amb el guiatge de la prof. Conxita Collellmir. http://www.xtec.es/cda-tarragona. 

Però resulta evident que, de fet, les característiques bàsiques de qualsevol maqueta o model físic, el seu disseny i les formes de producció, les escales de reducció, i les tècniques projectives emprades en seccions i diferents plans, participen plenament dels principis fonamentals de la mateixa ciència cartogràfica encara que es desenvolupin amb unes característiques i una personalitat pròpia: la proporcionalitat dimensional bàsica, el tema cabdal dels adequats graus de generalització i la simbolització, la consistència de cada element representat, l'estandardització d'escales, etc. són sempre presents a tot aquest tipus de representació.

Senzilla maqueta topogràfica elaborada, com a exercici didàctic, amb planxes de suro corresponent a una petita vall de la riera de Vallbona, a prop de Castelldefels. L'escala horitzontal és 1:4 000 i la vertical 1:33 333.

Materials més freqüents utilitzats

Les maquetes han estat construïdes, des de sempre, amb una gran quantitat de materials que, amb els anys, s'han anat diversificant i especialitzant, com ara cartró, cartó-ploma, cartolina, paper de vidre, paper ondulat, suro, guix, fusta i contraxapats, metacrilats, poliestirè expandit (porexpan) i altres plàstics, metalls, vidre, tela, etc., juntament amb una varietat de coles adhesives, pintures i vernissos protectors, o amb una combinació de materials, que permeten sovint muntatges senzills i eficaços.

Però també es produeixen expressament infinitat de plaques de materials diferents (teulats de teules, rajoles, gespa) i accessoris específics (vehicles, personatges, arbres a diferents escales) per a professionals maquetistes especialitzats i dotats de tècniques i recursos altament sofisticats, com ara les màquines automàtiques de tall per a planxes plàstiques que segueixen i perfilen les corbes de nivell traçades en mapes digitals.

La producció de maquetes constitueix, així, una especialitat autònoma de gran tradició i creativitat constructiva, encara que en essència totalment relacionada i integrada –conceptualment i semànticament– amb la cartografia, principalment amb la cartografia tridimensional i els mapes en relleu (amb plàstics repujats que, a la pràctica, es confonen amb autèntiques maquetes), amb els mapes plans però ombrejats d'aspecte realista i, ara, amb els models virtuals i interactius en "3 D" visualitzats en pantalla, etc. Un dels darreres grans productes informàtics, veritablement sorprenent i ja comercialitzat consisteix, justament, en una gran taula-pantalla tàctil d'ordinador que, a més d'incorporar totes les noves funcions digitals més avançades, pot adquirir relleu real –físic!– gràcies a la informació procedent del model digital d'elevacions dels mapes (MDE).

Maqueta de la locomotora Mataró amb cotxes d'època, a escala 1:87. Malauradament, el modelisme ferroviari, d'interès mundial, empra unes escales basades en unitats anglosaxones que no mantenen mai un patró arrodonit com sí que ho fan la major part dels altres maquetistes. JMRV basat en Model Loco, Anglaterra, i Keyser Model.

 

Passat, present i futur de les maquetes

Encara que avui les maquetes segueixen constituint objectes vistosos, fascinants i extremadament atractius, didàctics i comunicatius, presents més que mai en tots els museus i centres d'exposició i d'aprenentatge, tendeixen a ser substituïdes cada cop més per altres recursos moderns de cost molt més econòmic i amb procediments més fàcils i ràpids de treballar. Efectivament, amb l'ajut d'ordinadors i programes adients es factible actualment obtenir representacions virtuals de gran eficàcia i efecte, amb imatges digitals dinàmiques en 3D que aconsegueixen emular amb notable realisme la percepció canviant dels cossos i espais construïts, des de posicions canviants i en moviment. Però, al mateix temps, la persistència del sentit perceptiu de la realitat corpòria i tàctil segueix significant un valor empíric d'un gran atractiu afegit, més tal vegada precisament per l'actual domini del món virtual, cosa que explica que, a hores d'ara, es comencin a comercialitzar fins i tot "impressores" que ja reprodueixen físicament cossos en tres dimensions obtinguts amb la formació de volums compostos amb plàstics lleugers.

Temes relacionats

• cartografia
• bloc diagrama
• didàctica de la cartografia
• escala
• generalització cartogràfica
• globus terraqüi
• mapa en relleu

Referències

Gerkan, Meinhard von, i altres: Idea and model. Idee und modell. Berlin, Ernst & Sohn, 1994. ISBN: 3433024820.

Sutherland, Martha: Modelmaking, a basic guide. New York, W.W. Norton, 1999. ISBN: 0393730425.

Lectures recomanades

Diversos: Les cases de l'ànima. Maquetes arquitectòniques de l´Antiguitat (5500-aC-300 dC). Barcelona, CCCB i Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona, 1997. ISBN: 84-7794-498-9.