Contacte
Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013
sinònims complementaris: cartutx, frontispici, cartel·la, portada, targeta
cs caràtula, cartela, cartucho, portada; fr couvrir; it coprire; en cover; de Decken
SUMARI
Espai situat generalment a la part central superior, o bé en un angle d'un mapa, en què consta el títol, i també sovint l'escala, l'autor, la data, dedicatòries i altres dades i inscripcions complementàries referides al document que acompanya.
Quasi bé sempre la caràtula és emmarcada com una cartel·la del mapa, i a voltes queda destacada per ornaments d'acord amb els estils de cada època que, quan evoquen la forma d'un papir amb les vores cargolades, pot rebre el nom tradicional de cartutx.
De fet, cal observar i destacar que, en general, les caràtules cartogràfiques compleixen una doble funció, ja que d'una banda destaquen i prioritzen de forma vistosa els principals elements d'identificació del mapa, començant pel el seu títol –d'aquí la tendència a ressaltar-lo amb lletres grans i ornamentades– i d'altra organitzen un espai contenidor i centralitzat on és concentrada còmodament tota la informació referida a aquell document i necessària per a la seva correcta lectura, és a dir, en bona part tot allò que en un context digital actual anomenaríem avui les metadades.
Per aquest motiu, en moltes ocasions, a més de la designació d'un nom o títol descriptiu, la data d'execució, la situació i l'orientació geogràfica (predominantment mitjançant el símbol del nord en forma de fletxa), l'escala, l'objectiu del treball i el destinatari, alguna dedicació especial, observacions, etc., la caràtula pot incloure també, ella mateixa, la llegenda o clau de simbologia més o menys extensa del propi mapa que acompanya, amb els seus corresponents significats topogràfics o temàtics.
Detall de la caràtula barroca d'un mapa del Principat de Catalunya i el Rosselló. Observeu també les nombroses cartel·les amb petits plànols de ciutats fortificades, a la part de baix del mapa. Le Sieur Abbé Baudraud, 1703. Gentilesa Dr. Agustín Hernando Rica.
De tota manera, cal tenir present que encara que en molts mapes i plànols destinats a projectes oficials o a tràmits legals o administratius, freqüentment les caràtules, amb tots el seus continguts imprescindibles i reglamentats, solen quedar situades en un angle o espai determinat o designat convencionalment, pensat i previst fins i tot per a restar com a coberta, d'un document un cop plegat, destinat a ser incorporat dins una documentació més extensa, en molts altres contextos la heterogènica casuística del mapa pot resultar tant variada i complexa que a la força obligui a adoptar solucions molt particulars i heterodoxes, impossibles de reglamentar encara que no per aquest motiu deixin de ser plantejades racionalment.
Elegant, sòbria i al·legòrica caràtula, exquisidament emmarcada i amb els elements informatius considerats més bàsics, extreta d'un extens mapa austríac de 1856,. Gentilesa Dr. Agustín Hernando Rica.
La diversitat de caràtules
Evidentment, no és el mateix un mapa simple, particular i aïllat que un altre que forma part d'una sèrie cartogràfica o d'una determinada obra; ni un elegant i, potser ostentós, planisferi de despatx que un petit i modest mapa de situació o de permís d'obra; ni un mapa a escala 1:500.000 que un altre 1:25.000 o 1:500. D'altra banda, la mateixa maquetació cartogràfica que ha de contenir la caràtula acostuma a resultar quasi sempre d'una gran complexitat i multiplicitat inacabable de variables, més tenint en compte encara, la enorme diversitat i aleatorietat de les formes territorials a representar cartogràficament, amb els escassos o abundants espais buits que deixen lliures i disponibles i, en conseqüència, caldrà cercar quasi sempre, amb el millor criteri possible, l'equilibri i la composició en la distribució de la superfície del document per tal d'organitzar-la visualment de forma adequada, ordenada i agradable.
Quan el mapa forma part d'un atles o d'una determinada sèrie cartogràfica, els seus elements informatius habitualment continguts a la caràtula poden quedar reduïts al mínim, ja que l'obra probablement ja presenta una pàgina completa destinada a aquest objectiu general, o fins i tot un full independent complementari o desplegable, amb totes les informacions i simbologies pertinents.
Diverses al·legories al costat d'escales gràfiques, de llegües franceses i catalanes, en la caràtula d'un mapa de La Catalogne dediée au Roy, per P.Placide, Augustin Dechaussé, París, 1707. Gentilesa Dr. Agustín Hernando Rica.
El caràcter al·legòric i ideològic de moltes caràtules
Els frontispicis, com els que solen aparèixer en moltes de les portades dels grans atles i altres importants obres geogràfiques, posseeixen una funcionalitat i uns objectius parcialment semblants a la de moltes de les caràtules específiques dels mapes individuals, que, a més de presentar i descriure el treball cartogràfic editat i les seves principals característiques (actualment, les metadades), mostren la voluntat de l'autor d'incrementar tant el valor de la obra com del propi territori representat, sovint amb expressives imatges al·legòriques que poden arribar a superar l'interès i valor del propi cartografiat –la ciència, el treball, la pau i la guerra, la civilització, la riquesa, l'ordre i l'autoritat, la justícia, la raó i la natura salvatge– conferir-ne bellesa i autoritat, no exemptes d'un gran interès semiòtic i ideològic, motiu actual d'interessants investigacions històriques i sociològiques.
Anvers i revers del suplement solt, plastificat en forma de punt de llibre, de l'Atles de National Geographic, amb nombrosos elements d'informació que apareixen, tanmateix, en la presentació i descripció de l'obra.
I és que, certament, en determinades etapes de la cartografia, sobretot, antiga i renaixentista, les caràtules dels mapes i els frontispicis dels atles han estat elaborats amb una treballada, exhaustiva i bella ornamentació, amb pedestals jerarquitzats, columnates, emmarcats i escenografies escultòriques i teatralitzades fruit i reflex fidel de cada època, carregada d'al·legories i intencions destinades a aprofitar el valor, l'atractiu i l'autoritat innegable pròpia del mapa per a exaltar i enaltir determinats valors i conceptes con ara la civilització i el progrés tècnic, la creació, o bé justificar el poder i l'autoritat política a qui va dirigida l'obra o de la institució que n'és responsable o, a voltes, fins i tot, de la mateixa ciència cartogràfica.
Caràtula de disseny predominantment auster, funcional i normalitzat, per a cadascun dels plànols plegats i altres materials que composen la documentació destinada al visat i l'execució d'un projecte modern d'edificació d'arquitectura.
Certament, la descripció detallada i l'estudi de les diferents caràtules cartogràfiques, sobre tot de les de determinats moments històrics, està resultant avui, cada cop més, d'un indubtable interès, no tan sols pel seguiment de la seva llarga evolució estilística i els atractius elements artístics sinó, també, pels curiosos i intencionalitzats missatges subliminars i l'eficaç funció ideològica i comunicativa perseguida pels seus autors en cada època. En definitiva, una nova confirmació de l'extraordinari poder i del pes de la teoria de la comunicació en l'àmbit de les representacions cartogràfiques actuals així com d'èpoques pretèrites.
Temes relacionats
Referències
BERTIN, ECKERT, INHOF i altres: El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de reflexions contemporànies (s. XX). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Instituto Geográfico Nacional, 2010. ISBN: 978-84-416-1558-8 i 978-84-92583-82-9.
BARRON, Roderick: Decorative Maps. Nova York, Crescent Books, 1989. ISBN: 0-517-68808-5.
FRASCARA, Jorge: ¿Qué es el diseño de información?. Buenos Aires, Ediciones Infinito, 2011. ISBN: 978-987-9393-70-3.
Lectures recomanades
PEPIN VAN ROOGEN: The Agile Rabbit Book of Historical and Curious Maps. Histotische und Kuriose Landcarten. Amsterdam, The Pepin Press BV, 2005. Edició anglès, francès, alemany, castellà, italià i portuguès. CDRom. ISBN: 90 5768 051 3.
RABELLA i VIVES, Josep Ma.: “Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm. 65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.
