• Imprimeix

Mapa escolar

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs mapa escolar; fr carte scolaire; it carta scolastica; en school map; de Schulkarte

SUMARI

  1. Els mapes escolars dins els atles i llibres de text de geografia
  2. Els mapes de l'àmbit escolar
  3. Algunes crítiques als mapes escolars
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Mapa didàctic elaborat i preparat per a les escoles i els treballs dels escolars, principalment per a l'ensenyament de la geografia i la iniciació bàsica a la cartografia.

La cartografia ha representat, des de l'inici de la institucionalització de l'escola moderna, un recurs molt important i permanentment present en l'activitat escolar que s'ha materialitzat principalment en els globus terraqüis de sobretaula, els atles específicament escolars i els manuals de geografia amb un contingut notable de mapes –alguns manuals han estat obres mixtes presentades en forma de "geografies-atles"–, amb abundant cartografia del món, dels continents i de grans regions o països (vegeu l'apartat del globus terraqüi i de l'atles escolar). A més l'escola ha disposat d'altres materials com ara els grans mapes murals i tota mena de productes essencialment didàctics com són els mapes muts (vegeu l'apartat de didàctica de la cartografia).

Un típic mapamundi general (en projecció estereogràfica equatorial), en aquest cas dins d'una petita obra escolar de PALUZIE i MIR, Faustí: Geografia elemental per a les escoles de Catalunya. Barcelona, Impremta Elzeviriana i Llibreria Camí, 1932.

Els mapes escolars dins els atles i llibres de text de geografia

El repertori cartogràfic docent més bàsic i tradicional ha estat constituït, sens dubte, pels anomenats mapes físics i mapes polítics, denominacions, per cert, de caràcter més escolar que pròpiament cartogràfic. Els primers, mitjançant diversos símbols lineals i superficials, han suposat una síntesi dels principals trets fisiogràfics, els més visibles i permanents, sobretot les costes, el relleu i les altituds i la hidrografia. Els segons, mitjançant colors corocromàtics i símbols puntuals per a les capitals i les principals aglomeracions urbanes, han destacat les divisions administratives de primer ordre, sobretot les establertes per fronteres estatals. Amb aquestes dues i quasi úniques tipologies, aplicades a petita escala al món sencer –mapamundis i globus– i als mapes continentals i, a escala major, als mapes del territori de cada país de les escoles destinatàries, han estat l'estereotip del coneixement cartogràfic més bàsic de la geografia, tant des del punt de vista del coneixement elemental del territori com del seu estatus polític, utilitzat aquest últim com a una estructuració primària sobre la qual situar i recordar tota mena de localitzacions dels fets de la cultura general. Uns i altres han estat protagonistes dels llibres de text o "geografies", dels atles escolars i dels insubstituïbles mapes murals de format gran per a les aules. Els cartografiats físics i polítics tampoc han faltat en els repertoris de mapes muts i altres materials de tota mena, lúdics o didàctics. La cartografia temàtica, pròpiament dita, fou incorporada als llibres escolars i als mapes murals de l'escola bastant més tard, a partir de principis de segle XX, començant per informacions climàtiques, biogeogràfiques, demogràfiques i econòmiques, la complexitat de les quals, –dels conceptes i les formes de representació– va ser sempre graduada en funció de cada nivell escolar.

Un dels primers globus terraqüis de sobretaula, destinats expressament per al seu ús a l'escola, va ser fabricat a la península Ibèrica per Tomás López cap a l'any 1790.

Els mapes de l'àmbit escolar

La representació cartogràfica de tota la Terra, mitjançant aquells típics cartografiats escolars físics i polítics, fou plasmada més recentment als globus terraqüis, fabricats ara en materials plàstics en grans sèries i baix cost, i habitualment alternant l'aspecte físic i polític segons el llum interior del globus resti, respectivament, apagat o encès.

Un planisferi temàtic en projecció de Mercator que acompanya, com és habitual, un anterior mapamundi polític, en una altre obra escolar: CALLEJA FERNÁNDEZ, Saturnino: Atlas de Geografía Universal. Madrid, Saturnino Calleja, vers 1915 (2a edició).

Respecte als mapes del món, ja siguin murals, o bé inclosos en llibres de text o en atles, han estat confeccionats freqüentment i de forma oportuna en forma de mapamundis, és a dir, la Terra cartografiada en dos cercles que representen dos hemisferis, molt associables a les dues cares d'un planeta "rodó", generalment en posició equatorial i en les diverses possibilitats de projeccions (vegeu l'apartat mapamundi). Però en qualsevol cas, en els millors atles i llibres de text escolars, per exemple de l'escola alemanya o suïssa, habitualment aquests mapamundis s'ha alternat molt encertadament en una mateixa obra amb altres planisferis de projeccions ben diverses que, a més de ser degudament seleccionats d'acord amb l'exigència de cada tema, han relativitzat el valor de qualsevol visió de conjunt del globus. D'aquesta manera, trobem sovint un planisferi en projecció equivalent per al cartografiat físic i poblacional, un altre d'afilàctic per al mapa dels estats, un de més diagramàtic en projecció Mercator per al fusos horaris, altres per a determinats temes sobre interessants projeccions discontínues, etc., acompanyats freqüentment amb encert amb altres mapes complementaris, com per exemple, equidistants en posició polar. Tanmateix, no ha passat el mateix en altres entorns escolars, fins i tot europeus, on els nivells de l'ensenyament han restat molt inferiors.

Respecte els mapes murals, tan presents sempre a les aules, la seva qualitat, en general bastant rudimentària des de l'inici, ha evolucionat molt poc, amb dissenys poc atractius que han ignorat quasi sempre la possibilitat de múltiples nivells d'informació i lectura en aquest tipus de material. Crítiques semblants poden ser aplicades als tradicionals mapes muts escolars –i de vegades als mapes amb la proposta d'exercicis– destinats a la memorització de la informació geogràfica amb la localització de la seva nomenclatura, dotats d'una estètica trista i rutinària poc coherent amb els temps de la comunicació gràfica. Malgrat tot, la enorme proliferació de materials cartogràfics per a ús escolar ha donat lloc al llarg del temps a una molt extensa producció de propostes força diverses que permet entreveure algunes puntuals aportacions valuoses o interessants (vegeu l'apartat de didàctica de la cartografia).

Els mapes muts poden haver complert durant anys una funció prou adequada per a un determinat tipus d'aprenentatge, però ni han evolucionat prou i no semblen avui massa útils ni atractius per als nous temps i les noves generacions.

Algunes crítiques als mapes escolars

Malgrat la tradicional i reconeguda riquesa didàctica de la cartografia escolar, lamentablement la informació impartida a l'escola mitjançant mapes i altres materials cartogràfics no sempre ha resultat, ni resulta encara, del tot objectiva ni acceptable. Alguns pocs exemples poden il·lustrar perfectament aquesta afirmació. Resulta escandalosament freqüent encara la presentació mapes destinats a temes socials i polítics (que vol dir també històrics) sense data, com si la informació que els forneix fos misteriosament intemporal. El cas més generalitzat, sorprenent i incomprensiu, si no fos per les ideologies xovinistes mai reconegudes que ho sustenten, el constitueixen els anomenats mapes polítics, que mostren les divisions administratives estatals com a primigènies i inamovibles, quan de fet són una conseqüència conjuntural, sovint violenta i il·legítima, de cada moment històric i que, generalment, no concorden amb les llengües que hi són parlades, la seva cultura i la consciència de pertinença de la pròpia població. Caldria recordar, a més, que el mateix estat constitueix un concepte relativament molt modern; tenir present els processos de descolonització del segle XIX i XX, i que només en els últims 20 anys s'han reconegut més de 30 nous estats al món, al marge del canvis continuats de fronteres. Així el mapa polític, que en realitat hauria de resultar de fet un mapa històric actual (l'últim mapa històric) es mostra com a més persistent i inamovible que els propis mapes geològics quan aquests mostren, si més no, una destacada i dilatada escala temporal a la llegenda. La magnitud de l'aberració –o de la manipulació ideològica– podria ser comparable, com a mínim, amb la incorrecció d'un mapa actual d'economia, de població o de l'atur laboral sense datar.

En el cas de l'estat Espanyol, resulta també pertinent fer notar l'aparició sobtada, insòlita i sense data, del mapa polític de les autonomies nascudes l'any 1978, arran la transició democràtica i la Constitució, sense cap més tipus de referència ni antecedent cartogràfic ni històric, ni tant sols l'acompanyament de l'anterior mapa polític vigent fins al moment, de les  regions i nacionalitats, acceptades, popularitzades i representades durant segles a les escoles i en tota mena de publicacions geogràfiques, econòmics, turístiques, etc.

Dos petits mapes auxiliars, però que haurien de ser imprescindibles, en un atles de la península ibèrica: el de les llengües i el de la divisió política secular i omnipresent fins l'any 1978. Malauradament, el primer sovint apareix descurat i inexacte, mentre el segon quasi sempre és simplement inexistent. RABELLA i VIVES, Josep M.: Atles de la Península Ibèrica. Barcelona, Edicions 62, 1988. ISBN: 84-8307-147-9.

Igual de tendenciosos haurien de ser considerats molts grans atles escolars, com pràcticament passa en la quasi totalitat dels francesos, que tracten sovint més de 40 temes físics i socioeconòmics de França, sense fer el més mínim esment de les nombroses i extenses llengües pròpies parlades durant segles i que, encara avui, malgrat la pressió i persecució de l'estat, han aconseguit subsistir.

Tanmateix segueix sent massa freqüent en llibres de text i fins i tot en atles escolars la presentació de sèries de mapes continentals a escales gens arrodonides i, el què és pitjor, escales absolutament dispars, inservibles per a una primera i necessària comparació dels continents segons les seves magnituds superficials. Aquests incomprensibles desencerts són els responsables de la persistència d'errors greus en la percepció dels educands. Per suposat, Europa pot merèixer una dedicació molt més gran i detallada per als escolars europeus que el altres continents, però en una primera sèrie cartogràfica d'aproximació al coneixement geogràfic global de la Terra, Europa hauria d'aparèixer més com una gran península del conjunt eurasiàtic que no pas com un territori que aprofita tota la doble pàgina de l'atles exactament igual com ho fan Àsia, Àfrica o les dues Amèriques.

També els mapes murals escolars i els mapes muts, com ja ha estat apuntat, podrien haver gaudit d'una evolució més digna en el món actual del disseny, la comunicació i la nova cartografia. Uns i altres solen presentar una estètica anacrònica i poc atractiva. El mapes murals, a més, segueixen ignorant sorprenentment els diferents nivells de lectura que aquest mitjà els permetria mitjançant una desitjable i marcada jerarquització de la informació, amb la qual cosa queden condemnats eternament a recordar un cartellisme anacrònic i molt pobre de contingut i barruer d'expressió.

Aquests i molts altres casos exemplificarien la urgent necessitat crítica a un important sector de la cartografia actual, destacadament sensible a més, èticament parlant, en ser destinat, precisament, a l'educació dels infants. Un estudi seriós de la millor tradició cartogràfica i pedagògica d'algunes obres de països centreeuropeus podria encara ser aprofitat per recuperar de l'oblit de certes pràctiques i enfocaments magistrals i evitar els retrocessos evidents detectats en tantes ocasions.

Temes relacionats

Referències

ORMELING,  F.J. i BERTRAND, R.J.M.J.:  Atlas. Enschede (Països Baixos), ITC,1981.

RABELLA i VIVES, Josep Ma: Teoria i pràctica dels atlas escolars. Barcelona, Universitat de Barcelona, Col. Tesis Doctorals Microfitxades, núm 500, 1989. ISBN: 84-7528-720-4.

RABELLA i VIVES, Josep Ma: “Atlas design today” a Map Making Today. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, I.C.A. i Academy of Sciences, 1993.

RABELLA i VIVES, Josep Ma.: "Els atles a l'escola" a Perspectiva Escolar, núm.  193, març de 1995. ISSN: 0210-2331.

WOLTER, J.A. i GRIM, R.E. (ed.): Images of the world: the atlas through history. Nova York, McGraw-Hill, 1997. ISBN: 0-07-071578-5.

Lectures recomanades

ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.

CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.

RABELLA i VIVES, Josep Ma.: “Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.